La Marató finança tres projectes de Vall d’Hebron en salut cardiovascular

Els grups de Malalties Cardiovasculars i de Malalties Neurovasculars del VHIR investigaran noves estratègies terapèutiques per a la insuficiència cardíaca, nanomedicina en ictus i prevenció de la toxicitat cardiovascular davant tractaments oncològics.

08/11/2023

La Marató de 3Cat ha presentat els projectes que es finançaran gràcies als fons recaptats en l’edició de 2022, dedicada a la salut cardiovascular. Es tracta de 71 equips que duran a terme 37 projecte en salut cardiovascular per avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament d’unes malalties que suposen la primera causa de mort als països desenvolupats. Entre ells se’n troben tres liderats pel grup de Malalties Cardiovasculars i pel grup de Malalties Neurovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Els 11,2 milions d’euros recaptats en l’edició 2022 de La Marató, a més de finançar la recerca científica d'excel·lència, també han permès sensibilitzar la ciutadania sobre les malalties cardiovasculars, amb un alt impacte en la qualitat i l’esperança de vida de les persones: són la principal causa de mort i d’ingrés hospitalari als països desenvolupats. Només a Catalunya, cada dia moren 45 persones, dues cada hora, a causa d’un problema de salut d’aquest àmbit.

Pots conèixer els projectes del VHIR a continuació:

Paper de la reprogramació del metabolisme d’aminoàcids i la desregulació de les calpaïnes en l’activació dels fibroblasts i la fibrosi miocàrdica difusa en la insuficiència cardíaca

Estudi liderat pel Dr. Javier Inserte, investigador principal del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, en col·laboració amb la Dra. Arantxa González de la Fundació per a la Recerca Mèdica Aplicada (CIMA) de Pamplona, que ha rebut 300.000€.

La insuficiència cardíaca (IC) és una síndrome complexa i heterogènia amb un gran impacte socioeconòmic. Per tant, hi ha una necessitat urgent de trobar noves estratègies centrades en les alteracions que causen la disfunció cardíaca. La fibrosi miocàrdica difusa (FMD), que fa referència a la deposició excessiva de col·lagen dins del teixit cardíac, és una de les principals alteracions que es troben en pacients amb IC. Els fibroblasts cardíacs són els principals promotors de la FMD, però els mecanismes que modulen la seva activació i la producció excessiva de col·lagen no estan prou caracteritzats i no es disposa de tractaments específics.

Estudis anteriors demostren que en malalties cardíaques cròniques es produeix un augment en el transport d'aminoàcids, és a dir, dels components bàsics de les proteïnes, i s'activen exageradament les calpaïnes, una família de proteases. No obstant això, la contribució del metabolisme dels aminoàcids i les calpaïnes al desenvolupament de la FMD està poc estudiada. A partir de dades preliminars del grup, es planteja la hipòtesi que el metabolisme alterat d'aminoàcids i de les calpaïnes contribueix a l'activació dels fibroblasts, donant lloc al desenvolupament de FMD i, finalment, disfunció cardíaca i IC.

Per provar aquesta hipòtesi ens proposem caracteritzar les alteracions en el metabolisme dels aminoàcids i les calpaïnes, i la seva associació amb l'activació de fibroblasts cardíacs, FMD i remodelat ventricular, en fibroblasts obtinguts de models animals* que reprodueixen característiques de la IC en humans, i en petites mostres de teixit cardíac obtingut de pacients amb IC sotmesos a cirurgia cardíaca. També s’avaluarà el potencial d’intervencions terapèutiques que modifiquen el patró d’aminoàcids per limitar la fibrosi miocàrdica i la IC.

S'espera que el coneixement generat per aquest projecte multidisciplinari i innovador contribueixi al disseny de nous tractaments per millorar l'esperança i la qualitat de vida dels pacients amb IC i a identificar biomarcadors amb potencial diagnòstic.

Administració endovascular de nanomaterials terapèutics per a la recuperació de l’ictus

Estudi liderat per la Dra. Anna Rosell, cap del grup de Malalties Neurovasculars del VHIR, en col·laboració amb el grup de recerca de la Dra. Anna Roig de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), que ha rebut 296.625€.

L'ictus es produeix quan un coàgul de sang o un trombe bloqueja una artèria cerebral (ictus isquèmic) o quan una artèria intracranial es trenca (ictus hemorràgic) i provoca la mort cel·lular en àrees específiques del cervell. Els únics tractaments disponibles són els trombolítics per als ictus isquèmics amb activador de plasminogen tissular per dissoldre el coàgul o tractaments endovasculars per a la seva extracció mecànica. Aquests tractaments s'han de rebre durant les primeres hores després de l'aparició dels símptomes, la qual cosa comporta que amb aquestes tècniques només es poden tractar al voltant d’un 15% dels ictus totals. Amb això, hi ha una necessitat urgent d'investigar nous tractaments per protegir el cervell o reparar el teixit danyat.

En aquest context, les noves intervencions endovasculars podrien ser molt útils, ja que utilitzen microcatèters per viatjar a través del sistema sanguini arterial i eliminar els coàguls que obstrueixen els vasos sanguinis cerebrals. Aquest sistema obre la porta a noves oportunitats per accedir directament a les àrees cerebrals danyades i administrar tractaments amb intervencions segures. En aquest projecte, anomenat End-Stroke, es proposa aprofitar aquest procediment clínic per investigar l’administració de nanomaterials terapèutics per a la recuperació dels teixits afectats per l’ictus per tal de millorar el lliurament i arribada dels agents terapèutics a la zona del cervell afectada.

Concretament, l’equip està interessat a provar molècules amb accions terapèutiques provades en la recuperació de cèl·lules cerebrals en unes càpsules de mida nanomètrica, anomenades nanocàpsules. Les administracions a través dels vasos sanguinis directament al cervell ajudaran a la millor arribada del tractament als petits vasos cerebrals, i l’ús d’un imant extern millorarà la seva retenció a les zones d'interès danyades. Els investigadors consideren que aquesta estratègia, que es provarà en models animals* d’ictus en aquest projecte, serà útil per recuperar el cervell del dany causat per ictus de forma més eficaç que si el tractament s'administrés lliurement a la circulació general.

Toxicitat cardiovascular en el càncer de mama HER2-positiu precoç: des de l’avaluació del risc fins a la prevenció

Estudi liderat pel Dr. Ignacio Ferreira, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, que ha rebut 198.125€.

El càncer de mama HER2-positiu (HERBCA) és la principal causa de mort per càncer en dones. HER2 és una proteïna que confereix al tumor un comportament biològic agressiu i un pitjor pronòstic. Fins ara s'han desenvolupat diversos fàrmacs per bloquejar HER2, entre els quals destaca el trastuzumab per ser el primer i el més utilitzat contra el càncer de mama. No obstant, a més d'expressar-se en cèl·lules canceroses de mama, HER2 també s'expressa a la cèl·lula del miocardi (cor), i s'ha observat que en alguns casos, el tractament contra el càncer de mama HER2-positiu s’associa a una alta incidència de dany al cor.

Aquest dany al cor, de vegades, pot limitar la teràpia contra el tumor i fins i tot pot causar la mort. L'objectiu de l'estudi és diagnosticar la cardiotoxicitat en una fase inicial mitjançant l'ús de marcadors analítics de dany cardíac (troponina) i de tècniques d'imatge cardíaca (ecocardiograma i ressonància magnètica cardíaca). A més, es vol estudiar l'associació d'aquestes alteracions amb l'evolució cap a estadis més avançats de cardiotoxicitat, com l'aparició de disfunció ventricular esquerre, que pot provocar insuficiència cardíaca.

També s’avaluarà com alguns possibles fàrmacs cardioprotectors, com els betabloquejants o els inhibidors de l'ECA poden atenuar la progressió de la cardiotoxicitat des de les etapes inicials fins al desenvolupament de la disfunció cardíaca. Al mateix temps, l'estudi pretén demostrar si hi ha una certa predisposició genètica per al desenvolupament de la cardiotoxicitat i s’aprofundirà en els mecanismes fisiopatològics implicats en la toxicitat del cor.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals relacionats

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.