La contaminació per diòxid de nitrogen redueix fins a un 90% els beneficis de la rehabilitació cardíaca després d’un infart de miocardi

Un estudi realitzat per la Fundación Española del Corazón (FEC) i publicat a la revista Heliyon ha revelat l’impacte significatiu de la contaminació atmosfèrica en la recuperació després d’un infart de miocardi. La investigació, que va comptar amb la participació de set hospitals de tot Espanya i va incloure un total de 137 pacients, va analitzar com els nivells elevats de diòxid de nitrogen (NO₂) a l’entorn afecten els beneficis obtinguts en els programes de rehabilitació cardíaca.

“Vam incloure pacients que havien patit un infart agut de miocardi entre gener de 2015 i desembre de 2019”, detalla el Dr. Jordi Bañeras, del Servei de Cardiologia de l'Àrea de Coneixement del Cor de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, investigador del grup de Malalties Cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i autor principal de l’estudi. “La nostra hipòtesi era que la contaminació ambiental podria limitar els beneficis funcionals d’aquests programes, que són fonamentals per a la recuperació després d’un infart”.

Els pacients inclosos en la investigació van ser sotmesos a una ergoespirometria, una prova d’esforç avançada que permet mesurar paràmetres fisiològics com el consum màxim d’oxigen, la capacitat funcional i alguns indicadors indirectes de l’eficiència cardiovascular, al mes i als tres mesos d’haver patit l’infart.

Els investigadors es van centrar en el consum pic d’oxigen (VO₂), un indicador clau per mesurar la recuperació funcional després d’un infart. Dels diferents contaminants analitzats, només el diòxid de nitrogen va mostrar una relació significativa amb una menor millora en la capacitat funcional.

“Els resultats evidencien, per primera vegada, que els pacients exposats a alts nivells de diòxid de nitrogen almenys els dos anys previs a l’infart van mostrar una menor millora en el consum pic d’oxigen després de participar en un programa de rehabilitació. En concret, mentre que aquells que residien en zones menys contaminades van aconseguir un increment mitjà del 9,5% en el seu consum d’oxigen, els que vivien en zones amb alta contaminació amb prou feines van assolir un 0,9%”, explica el Dr. Bañeras. Això es tradueix en què la contaminació per diòxid de nitrogen redueix fins a un 90% els beneficis de la rehabilitació cardíaca.

Encara que ja se sabia que la contaminació és un factor de risc cardiovascular, els resultats d’aquest estudi demostren que també influeix en la recuperació funcional després d’un infart. Per això, l’investigador considera rellevant que els cardiòlegs incloguin consells sobre la necessitat d’evitar zones contaminades en el seguiment dels seus pacients.

En línia amb aquestes evidències, hospitals com Vall d’Hebron ja han començat a incloure advertències sobre la contaminació ambiental en els seus plans d’alta hospitalària després d’un infart de miocardi, entre la resta de recomanacions habituals, com el control del colesterol i la pràctica d’exercici físic de manera regular.

L’estudi, finançat parcialment per la European Public Health Alliance (EPHA), va comptar amb la participació dels següents hospitals, a més de Vall d’Hebron: Hospital Universitari de Toledo, Hospital de Mataró, Hospital Universitari de Donostia, Hospital Universitari Virgen del Rocío, Hospital Universitari 12 de Octubre, Hospital General Universitari Santa Lucía i Clínica Colman.