La biòpsia en líquid cefalorraquidi millora el diagnòstic i el pronòstic dels gliomes cerebrals

Un estudi pioner liderat pel Dr. Joan Seoane, director del Programa de Recerca Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i professor ICREA, ha demostrat que la biòpsia líquida en líquid cefalorraquidi (LCR) permet un diagnòstic més adequat dels gliomes cerebrals, en fa possible la classificació i, per tant, permet conèixer-ne millor el pronòstic, tot això gràcies a l’anàlisi genòmica de l’ADN tumoral circulant en aquest líquid. La cirurgia dels tumors cerebrals continua sent la peça fonamental del seu tractament, però la biòpsia líquida en LCR permet un maneig quirúrgic i clínic més precís d’aquests pacients, amb un mètode menys invasiu, i ajuda a determinar el tractament a seguir basant-se en aquest pronòstic.

El treball, que es publica avui a la revista Clinical Cancer Research, és un clar exemple de recerca translacional en què també hi han participat diversos membres del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, entre investigadors de diferents grups del VHIO i oncòlegs, patòlegs i neurocirurgians de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), entre ells el Dr. Francisco Martínez-Ricarte, neurocirurgià de l’HUVH i primer signant de l’estudi.

Una de les principals dificultats a l’hora d’abordar el diagnòstic d’un tumor cerebral, i identificar els diversos subtipus de gliomes cerebrals que hi ha, és la seva localització anatòmica, a més dels riscos que comporta fer una biòpsia cerebral per a identificar i diagnosticar el tumor. Fins ara, l’única possibilitat de saber quin subtipus tumoral afectava el pacient era mitjançant una biòpsia quirúrgica. “La biòpsia líquida, per primer cop, permet fer un ràpid diagnòstic molecular del glioma i, sobre la base d’aquesta subclassificació tumoral, conèixer el pronòstic del pacient”, exposa el Dr. Joan Seoane, responsable d’aquesta recerca. “No tots els tumors cerebrals tenen el mateix pronòstic i, en part, d’això dependran també les decisions que es prenguin i els riscos quirúrgics que s’afrontin”, explica el Dr. Martínez-Ricarte, primer signant del treball.

En el curs del treball de recerca encapçalat pel Dr. Seoane es va desenvolupar una plataforma que ha permès estudiar, de forma ràpida i simultània, el genotip de set gens relacionats amb els gliomes. L’estudi detallat dels subtipus moleculars del càncer és imprescindible per a avançar cap a una medicina oncològica cada cop més precisa i per arribar a aproximacions terapèutiques més efectives. Per això es va treballar tant amb mostres tumorals obtingudes per biòpsia tradicional com amb líquid cefalorraquidi obtingut per punció lumbar per dur a terme la caracterització histopatològica dels pacients. “D’aquesta manera, amb l’anàlisi de l’ADN tumoral circulant en el líquid cefalorraquidi hem aconseguit classificar fins al 80% dels gliomes en tres subtipus diferents. Cal tenir en compte que els pacients de cada un d’aquests subtipus tenen una supervivència mitjana molt diferent, que oscil·la entre 1 i 15 anys. A causa d’aquesta gran diversitat de pronòstics, resulta imprescindible una adequada classificació dels gliomes per seleccionar el millor tractament per a cada pacient”, afirma el Dr. Seoane.

“Si hi afegim com en resulta, d’invasiu, fer una biòpsia cerebral i el fet que disposar del teixit d’una part del tumor no ens assegura que tinguem una representació exacta del tumor, atesa l’heterogeneïtat intratumoral que existeix, els avantatges de poder estudiar el líquid cefalorraquidi a mode de biòpsia líquida són enormes, ja que permet el diagnòstic i la subclassificació dels tumors i evita alhora els riscos dels procediments quirúrgics”, conclou el Dr. Seoane.

Dificultats per al diagnòstic

La caracterització genòmica dels gliomes és crucial per a un maneig quirúrgic i clínic més precís dels pacients. Tanmateix, la dificultat per accedir a mostres tumorals per la localització anatòmica dels tumors feia necessari dur a terme procediments quirúrgics d’alt risc. A més, l’evolució heterogènia intratumoral suposava un repte afegit, ja que obligava a contínues intervencions per fer un seguiment de l’evolució del tumor.

Fins ara, l’única tècnica no invasiva que s’emprava era una imatge de ressonància magnètica en aquells pacients sospitosos de tenir un glioma. Tanmateix, continuava sent necessària una biòpsia de teixit per confirmar els positius. Era doncs molt necessari desenvolupar un mètode no invasiu que permetés caracteritzar aquests tumors de cervell i d’aquesta manera facilitar-ne el diagnòstic molecular. En els darrers anys hi ha hagut diversos avenços que han demostrat l’eficàcia de l’anomenada biòpsia líquida a l’hora d’analitzar l’ADN tumoral circulant en el torrent sanguini. En aquest cas s’ha pogut demostrar l’eficàcia d’aquest mateix mètode, però en lloc de sang analitzant el líquid cefalorraquidi. S’obre així una nova via tant per al diagnòstic com per al seguiment d’uns pacients que tenen pronòstics molt diversos i per als quals resulta decisiva una correcta classificació dels tumors.

Inici molt prometedor per a la recerca de noves dianes terapèutiques i tractaments

Aquest treball que avui es publica és un dels primers passos d’un projecte d’enorme magnitud finançat per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) amb un milió d’euros per investigar el glioblastoma i la metàstasi cerebral, liderat pel mateix Dr. Joan Seoane. El projecte, que inclou diversos grups de recerca de diferents centres, que formen un consorci multidisciplinari que abraça grups espanyols especialitzats en la lluita contra el tumor cerebral, buscarà noves dianes terapèutiques i tractaments, així com el desenvolupament de nous mètodes menys invasius per al diagnòstic molecular d’aquesta malaltia, la qual cosa permetrà caracteritzar els tumors i així poder seleccionar el millor tractament per a cada pacient.