El 62% dels infants amb un dispositiu d'assistència ventricular a Espanya reben un cor nou en menys de 9 mesos

Un estudi, on han participat els sis hospitals espanyols que tenen un programa de trasplantament cardíac pediàtric, ha analitzat tots els casos en entre 2006 i 2020 en què s'ha utilitzat un Dispositiu d'Assistència Ventricular (VAD sigles en anglès) en infants. Dels 118 casos el 62% van aconseguir un trasplantament en menys de 9 mesos. A més a més, un 6% dels pacients van aconseguir una recuperació prou significativa per assegurar el funcionament de l'òrgan cardíac sense cap ajuda externa. L'Hospital Universitari de Vall d'Hebron és l'únic centre a Catalunya que du a terme trasplantaments de cor en pacients pediàtrics, els altres centres a l’estat espanyol són:  Hospital Universitario Reina Sofia de Córdoba, Hospital Universitario y Politécnico La Fe de València, Complexo Hospitalario Universitario A Coruña , Hospital General Universitario Gregorio Marañón i Hospital Universitario La Paz de Madrid.

"L’estudi ha evidenciat que el percentatge de pacients trasplantats en els primers sis mesos d’assistència a Espanya és sis punts superior que el registre nord-americà (PEDIMACS) i 17 punts per sobre de l’estudi europeu (Paedi-EUROMACS). Probablement, aquesta troballa estigui en relació amb l’excel·lent sistema de donació d’òrgans estatal i amb la generositat de la població espanyola."Explica el Dr. Joan Balcells, cap de la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i Investigador Principal del grup Recerca Clínica / Innovació en la Pneumònia i Sèpsia (CRIPS), autor portaveu de l'estudi publicat al European Journal of Cardio-Thoracic Surgery.

Tot i les bones dades en la taxa de trasplantaments, la supervivència global de la sèrie ha sigut inferior a la dels registres nord-americà i europeu. Això ha estat degut a les característiques diferencials de la població analitzada versus els altres estudis. El més important és la seva curta edat (un 70,4% eren menors de cinc anys i un 31,4% eren menors d’un any), mentre que el percentatge del PEDIMACS americà era de 47,3 i 25,5% i el Paedi- Euromacs 43.4% i 19,5 %. Els pacients petits són més difícils d’assistir amb la tecnologia actual i la seva mortalitat és més elevada.

L’ECMO com a eina fiable per estabilitzar el pacient greu abans de l’implant

L'estudi va permetre a l'equip investigador detectar quatre factors, presents en el moment de l’implant, que afecten la supervivència tant a curt i a llarg termini dels pacients. Aquests són: pes inferior a 5 quilograms, bilirubina total superior a 34 micromols per litre, diagnòstic de cardiopatia congènita i indicació del suport com a mesura per avaluar si el tractament ha d’estar orientat cap al trasplantament o cap a la recuperació (pont a la decisió).

L'equip investigador també ha trobat dos altres factors que augmenten la mortalitat a llarg termini. Aquests són: haver patit una aturada cardíaca o realitzar l’implant en pacients amb nivell 1 de l'escala INTERMACS d'insuficiència cardíaca.

Els resultats mostren la importància d'escollir el moment adequat per implantar el dispositiu. Si s'espera massa, el pacient empitjora i això disminueix les seves possibilitats de supervivència a llarg termini. D'altra banda, si s'instal·la massa aviat els beneficis poden no compensar els efectes secundaris de la intervenció, entre els quals destaquen hemorràgies greus (fora del sistema nerviós central) i ictus.

Una mesura que pot ajudar a optimitzar les opcions dels pacients més greus és la tècnica d’Oxigenació amb Membrana Extracorpòria (ECMO). L’estudi ha trobat que l’ús d’aquest dispositiu, previ a l’implant, no augmenta la mortalitat. Aquesta troballa valida l’opció per a utilitzar l’ECMO com a eina per estabilitzar primer els pacients més greus (INTERMACS 1) per a després implantar el dispositiu d’assistència ventricular en millors condicions.