Celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient destacant els problemes de salut que causa la contaminació

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que la contaminació de l’aire, juntament amb el canvi climàtic, és una de les amenaces mediambientals més grans per a la salut humana, que causa aproximadament set milions de morts prematures cada any a tot el món.

Per tal de posar fil a l’agulla amb aquesta problemàtica, el Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus compta amb la Comissió de Salut i Medi Ambient, que s’encarrega d’abordar els reptes actuals de l'impacte del medi ambient en la salut i de transferir l’evidència científica en activitats concretes a l'àmbit assistencial per tal de prevenir i reduir l'exposició a diferents factors de risc com ara la contaminació ambiental o les onades de calor. També treballa per integrar i mesurar l'impacte de la contaminació en la pràctica assistencial habitual i realitza accions de conscienciació entre professionals sanitaris, pacients i població general.

Amb tot aquest context, avui a Vall d’Hebron hem celebrat el Dia Mundial del Medi Ambient (que es commemora oficialment el 5 de juny, que enguany serà festiu a Barcelona). Per tal de conscienciar la població d’aquesta qüestió, la Comissió de Salut i Medi Ambient ha impulsat una acció que ha consistit en la instal·lació d’uns grans plafons situats als diferents vestíbuls de l’hospital en què es pot veure una silueta humana acompanyada dels 17 tipus de malalties que causa la contaminació als diferents òrgans i sistemes, que són les següents:

• Depressió
• Malalties autoimmunitàries
• Càncer de pulmó
• Infecció respiratòria
• Síndrome metabòlica i diabetis
• Malaltia inflamatòria intestinal
• Osteoporosi
• Fertilitat reduïda
• Arteriopatia perifèrica
• Accident cerebrovascular
• Dèficits olfactius
• Infart de miocardi
• Asma
• Arrítmia
• Hipertensió
• Rebuig dels trasplantaments
• Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)

Com apunta el Dr. Jordi Bañeras, adjunt del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i president de la Comissió de Salut i Medi Ambient, l’objectiu d’aquesta acció és “conscienciar la població de l’afectació que causa la contaminació a la salut. Se sol parlar de les malalties cardiovasculars i respiratòries, a vegades també del neurodesenvolupament dels infants, però la veritat és que afecta molts més òrgans i sistemes dels que pensem”.

Durant tot el matí, membres de la Comissió han explicat amb l’ajuda dels plafons a pacients, acompanyants i professionals els perills de la contaminació mediambiental, com ara la qualitat de l’aire o el soroll, i els han animat a respondre una enquesta feta per la pròpia Comissió per copsar el grau de coneixement de la població sobre aquesta problemàtica. “Volem saber què sap, què pensa i què preocupa a la població sobre els riscos de la contaminació, inclosos els sanitaris, que són els professionals que han de transferir als pacients l´evidència científica dels efectes nocius de la  contaminació i potencials mesures de prevenció. Per exemple, podem recomanar a determinats pacients que els dies amb pics de contaminació no surtin a fer exercici per la ciutat o que passin el temps lliure en zones verdes”. El Dr. Jordi Bañeras apunta el doble benefici de fer accions com desplaçar-se en bicicleta o caminar, que permet fer salut i alhora contribuir a contaminar menys: “Caminar cada dia disminueix el risc cardiovascular”.

Com apunta la Dra. Maria Jesús Cruz, cocap del grup de Recerca en Pneumologia del VHIR i coordinadora de l'eCORE de Salut Global, els resultats de l’enquesta seran estudiats per la pròpia Comissió de Salut i Medi Ambient, que “obtindrà també informació sobre els hàbits i comportaments de la població que poden afectar la salut i el medi ambient i valorarà l’opinió de la població general i els professionals sanitaris sobre els beneficis per a la salut de la implementació duna zona de baixes emissions”. Així mateix, determinarà els principals mitjans de transport utilitzats per la població general i els professionals sanitaris quan es desplacen al Vall Hebron Barcelona Hospital Campus. Aquests resultats podran ajudar a elaborar estratègies de millora en mesures sanitàries que tinguin impacte en salut.

La recerca, clau per determinar els efectes de la contaminació a la salut

Actualment, al VHIR hi ha tres investigacions que analitzen les partícules dièsel produïdes per l'ús de combustibles fòssils en diferents patologies: la del grup de recerca en Malalties Neurovasculars que se centra en l'ictus; la del grup de Malalties Cardiovasculars, que n’analitza els efectes sobre les arrítmies cardíaques i les diferents estratègiques de l'entorn que es poden aplicar per millorar la recuperació després d'un infart; i la del grup de Malalties Neurovasculars, que busca la relació entre aquestes partícules i la incidència de les malalties cerebrovasculars silents i també estudia si l'exposició a la contaminació incrementa la incidència de la demència o la fa més profunda. El VHIR també participa al projecte europeu Eximious, una iniciativa que uneix quinze organitzacions de set països diferents per determinar com els factors ambientals repercuteixen en el sistema immunitari de pacients amb patologies cròniques, com l'asma, al·lèrgies o malalties autoimmunes. 

Per altra banda, un estudi del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR se centra en el perjudici que pot causar la contaminació en altres aspectes de la societat més enllà de la salut; concretament, vol determinar com els factors mediambientals i la proximitat a espais verds afecten el rendiment escolar. I pel que fa a l’agricultura, el grup de recerca en Malalties Infeccioses del VHIR té un projecte de recerca al sud d'Angola per tractar la desnutrició crònica i la mortalitat infantil agreujades per l'emergència climàtica.

La cura pel medi ambient, un objectiu també de Vall d’Hebron

El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus compta amb una altra comissió relacionada amb el medi ambient: la Comissió de Gestió Mediambiental. És l’encarregada de dur a terme accions de sensibilització, seguiment i promoció de l’eficiència i la correcta gestió de residus a l’Hospital i a tot el recinte del Campus. Una de les mesures que s’han implementat el darrer any és la instal·lació de 318 plaques fotovoltaiques que ocupen 796,4 metres quadrats a la coberta de l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats, amb una potencia de 117,66 kW. La instal·lació, doncs, produirà uns 114,53 MWh anuals que equival al consum anual de 33 habitatges.Properament s’instal·laran més plantes fotovoltaiques en altres edificis de Vall d’Hebron. 

En la segona edició del concurs Jo innovo, el projecte guanyador va ser el 'Contenidor per a la recollida selectiva en els carros de cures', presentat per Concepción González, infermera de la Unitat de Cures Intensives de Traumatologia. Aquest model de contenidors permet fer una òptima segregació dels residus i evita que els i les professionals s’hagin de desplaçar des de les habitacions, on es desenvolupa la major part de la seva activitat, per deixar els residus. El projecte consisteix en la utilització d’un suport metàl·lic adaptat als carros de cures ja existents perquè encaixin quatre contenidors per a la segregació de paper, plàstic, vidre i rebuig. Els carros amb contenidors de reciclatge ja estan implementats per tot l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats i s’estan implementant paulatinament per la resta de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Per altra banda, aquest any es repetirà l’acció que es va dur a terme el 2022 amb èxit que consisteix en l’aprofitament dels acumuladors de fred que s’utilitzen als laboratoris clínics per mantenir la temperatura en el transport de productes sanitaris. Per motius de seguretat, un cop utilitzats no es poden tornar a fer servir per a aquest ús. Per tal de donar una segona vida a aquests acumuladors de fred, després d’higienitzar-los es posen a disposició dels professionals del Campus perquè els puguin utilitzar per a ús personal, per exemple per refredar aliments en una nevereta. Gràcies a aquesta acció, l’any passat es van reutilitzar 2.550 acumuladors amb un pes aproximat de 1.815 quilos.

El darrer any també s’han pres mesures per reduir l’ús de plàstics d’un sol ús als menjadors de professionals del Campus. Els tradicionals envasos de plàstic per emportar-se el menú s’han canviat per envasos de cartró reciclat, i també s’ha implementat una aplicació mòbil que permet endur-se el menjar en envasos reutilitzables que després de menjar es disposen en un contenidor perquè siguin netejats per a l’endemà.