Vall d’Hebron descobreix un mecanisme biològic que explica com l’exposició a radiació UV en nounats pot provocar un tipus de melanoma

Cada any es diagnostiquen uns 150.000 nous casos de melanoma a Europa, una xifra que es preveu que augmenti a causa del canvi climàtic i altres factors. Tot i la seva elevada incidència, encara es desconeixen molts aspectes del procés que provoquen la seva aparició i expansió.

Un estudi del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la col·laboració del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el programa d’Oncologia Clínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha descobert un mecanisme que contribueix a la transformació dels melanòcits, les cèl·lules productores de melanina, el que oferiria una possible explicació a l’aparició de melanomes sense un origen primari clar. És a dir, sense que hi hagi un nevus associat, ja sigui una piga o una taca.

Aquest mecanisme estaria associat a l’exposició de radiació de raigs ultraviolats, el principal factor mediambiental vinculat a l’aparició d’aquest tumor de pell.

A més, la investigació publicada a la revista científica Oncogene, ha identificat UPP1, una molècula implicada en aquest procés, com una prometedora diana terapèutica.

El rol del BRafv600E, un dels grans enigmes del melanoma

Un dels grans enigmes de la investigació del melanoma és per què alguns processos de creixement de melanòcits produeixen nevus o pigues benignes, mentre que d’altres deriven en melanomes malignes. També existeix un petit percentatge, entre el 25 i el 33%, que comencen com a nevus benigne i passat un temps evolucionen a melanoma.

La investigació actual ha posat el focus en el rol que té la mutació BRAFv600E en aquest procés i el desenvolupament o no d'un melanoma. Es coneix que els nevus  posseeixen aquesta mutació en el 80% dels casos i que durant la formació d'una piga, aquesta mutació inicialment estimula el creixement dels melanòcits, però en una fase posterior frena la seva proliferació. No obstant això, en el 50-60% dels melanomes malignes diagnosticats també està present, el que significa que en els alguns casos la mutació activa la primera fase, la de la creixement, però no la segona, on es desenvolupen els mecanismes supressors tumorals. I fins la investigació actual es desconeixia les circumstàncies que portaven al diferent comportament d’aquest oncogen.

Mitjançant models animals, dades clíniques i anàlisis genètiques i bioquímiques, l’equip investigador ha identificat el mecanisme que contribueix a superar aquesta barrera evolutiva contra les activacions d'oncògens, fet que deriva en el desenvolupament del melanoma en lloc d’un nevus.

El Dr. Angel Recio, Cap de grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR i director de l’estudi explica que el fet “que l’exposició de nounats a una radiació UV amb una intensitat suficient per tenir una reacció cutània”, com eritema (enrogiment de la pell) o aparició de butllofes, “provoca un augment significatiu de les probabilitats de tenir un melanoma en el futur, era un fet conegut, però es desconeixia com succeïa. Ara, aquest estudi, ha revelat que si aquesta exposició es produeix simultàniament a l’activació del BRAFv600E es desencadena una reprogramació en l’expressió genètica que permet la proliferació descontrolada de cèl·lules canceroses”.

Per explicar i aïllar els canvis genètics i moleculars exactes de la reprogramació gènica causada per la radiació UV que permeten superar els mecanismes supressors de l'oncogen BRAFv600E, l’equip investigador ha buscat un model que sense ser exposat als raigs UV directament, obtingués resultats similars. Així és com s’ha pogut identificar que la pèrdua de la cinasa LKB1 és el factor clau d’aquest procés.

Una possible nova diana terapèutica

A partir d’aquests descobriments, es va dur a terme una anàlisi comparativa de l’expressió gènica abans i després de l’activació dels mecanismes identificats. L’estudi va trobar la molècula UPP1 com una potencial diana terapèutica. Bloquejar aquesta molècula podria dificultar la viabilitat de les cèl·lules tumorals i frenar la progressió del melanoma. Tot i que caldran estudis addicionals per confirmar la seva eficàcia en humans, aquest avenç obre una nova via en la lluita contra el melanoma.

Segons el Dr. Recio “Independentment de l’evolució de la recerca sobre UPP1, entendre els processos moleculars que faciliten l’aparició del melanoma és un pas fonamental per desenvolupar estratègies mèdiques i de salut pública que ajudin a reduir la incidència d’aquesta malaltia”, que segueix en augment.

*Declaració Institucional sobre l’ús d’animals d’investigació