Cinc anys d’una pandèmia que va transformar Vall d’Hebron i el món

En Xavier, de 59 anys, un home sa i esportista, va ingressar a Vall d’Hebron a mitjans de març de 2020: en principi només tenia febre, però la seva metgessa de capçalera va considerar que, davant la irrupció d’un nou virus, el SARS-CoV-2, li enviava a casa una ambulància. Després d’arribar al Servei d’Urgències, va acabar ingressat a l’UCI i va sortir de Vall d’Hebron quatre mesos després: a la seva filla, embarassada, li van haver d'induir el part perquè el naixement del Marcel no coincidís amb la probable mort del seu pare. Cinc anys després en Xavier, un home amb un vincle molt especial amb el seu net, es recupera sota el seguiment del Servei de Pneumologia i el de Medicina Física i Rehabilitació. És un dels 2.096 pacients que van ser atesos a l’Hospital Universitari Vall d'Hebron a la primera onada de la Covid, 341 dels quals van estar ingressats a l’UCI, que va arribar a ser la més gran de l’Estat. En total, Vall d’Hebron ha atès 8.541 fins al final de la setena onada, el 2022, 1.826 dels quals van passar per l'UCI.

Aquell 2020 un hospital terciari com Vall d’Hebron, amb 122 especialitats, va convertir-se en un hospital d’una única patologia: pneumònies per Covid. Si bé l’1 de març de 2020 va ingressar a Vall d’Hebron el primer pacient amb Covid, el SARS-CoV-2 va posar a prova la capacitat d’adaptació i anticipació dels i les professionals de Vall d’Hebron: ja a finals de gener es creava un comitè de coordinació format per l’equip directiu i els líders de les especialitats més directament implicades i s’elaboraven protocols d’actuació i plans de contingència que projectaven fins a una dotzena d’escenaris diferents.

El març de 2020, Vall d’Hebron va passar dels 56 llits de l’UCI estructural a 186 llits per a pacients crítics en dues setmanes. Vall d’Hebron va fer una expansió amb tretze UCIs noves tot habilitant nous espais com l'antiga UCI, en desús fins llavors, l'espai de Simulació o la nova àrea d'Hemodiàlisi: les presses de buit, aire comprimit i oxigen encara hi són i poden tornar a fer-se servir en cas necessari. També va posar en marxa el Pavelló Salut, situat al Pavelló del Centre Esportiu Municipal Olímpics Vall d’Hebron i que en primer terme va acollir pacients no crítics i després la rehabilitació dels pacients i un Hospital de Dia Polivalent. Posteriorment, es va construir l’edifici Garbí per atendre pacients amb COVID-19 aguts i crítics, gestionat per l'Hospital i situat al Parc Sanitari Pere Virgili. L’Edifici Garbí, llegat de la pandèmia, ha adquirit nous usos, com ara potenciar l’abordatge dels i les pacients amb malalties neurodegeneratives. A principis d’abril es va assolir un pic de la pandèmia en què es va arribar a intubar de mitjana a Vall d’Hebron un pacient per hora.

Una feina aplaudida per l’OMS

La gestió que l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va fer de la crisi sanitària va ser reconeguda fins i tot per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). “És impressionant com us heu avançat al que anava a passar, realment un exemple”, va lloar el subdirector de l’OMS, Bruce Aylward, durant la seva visita a Vall d’Hebron l’abril de 2020. No hauria estat possible sense l’esforç de tots els i les professionals de Vall d’Hebron: des de zeladors i zeladores a l’equip directiu, passant per metges i metgesses, personal d’infermeria, salut mental, residents, fisioterapeutes, personal de la neteja i manteniment, informàtics, personal administratiu i de comunicació i un llarg etcètera.

La renovació del Servei d’Urgències s'accelera

La crisi sanitària provocada per la pandèmia va accelerar la reforma del Servei d’Urgències, que s’havia iniciat uns mesos abans de la irrupció del virus. El nou model de gestió, orientat a agilitzar l’atenció i oferir una assistència integral, flexible, més personalitzada i en un entorn més amable per als pacients i les seves famílies, va accelerar-se amb l’arribada de la pandèmia.

Pel que fa a la relació amb el territori destaca l’actuació a les residències de gent gran, on els equips d’infermeria i dels serveis de Malalties Infeccioses i de Medicina Preventiva i Epidemiologia, alineats amb l’Atenció Primària de l’AIS-BCN Nord, van fer una important actuació de cohortització. Vall d’Hebron, amb el Servei d'Obstetrícia i Ginecologia al capdavant, també va ser centre de referència per a les gestants amb COVID-19 de tota Catalunya que requereixen ingrés. A la cinquena onada, del 15 de juliol de 2021 fins al 15 de setembre, del total de 924 pacients que va atendre Vall d’Hebron un 15,1% van ser dones embarassades, un percentatge mai assolit, que va acabar amb la recomanació de vacunar aquest col·lectiu. Així mateix, el Servei de Psiquiatria va tenir una participació decisiva en el desenvolupament d’una Web App, GestioEmocional.cat, creada pel Servei Català de la Salut per a la gestió emocional de la ciutadania en el context de la COVID-19.

No tota la pressió va ser assistencial: en aparèixer el SARS-CoV-2, els Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron van bolcar la seva expertesa i recursos tècnics i humans en desenvolupar una tècnica diagnòstica per a un virus nou, ja que en un primer moment no es disposava de cap reactiu diagnòstic ni tècnica comercialitzada. Els tècnics van concentrar els esforços en el processament de les mostres de SARS-CoV-2, que en un principi es feia de forma molt manual. En l’actualitat, els Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron processen unes 150 mostres diàries, que van ascendir fins a 6.000 mostres al dia el 2020, uns mesos després de l’inici de la pandèmia. El personal es va ampliar i va anar incorporant-se nova maquinària, com ara robots per a la realització de proves massives PCR, per fer front al volum de mostres. L’automatització i informatització dels Laboratoris Clínics és un altre llegat de la pandèmia.

Nova organització en Àrees del Coneixement

La crisi sanitària generada per la Covid va demostrar a la pràctica l’efectivitat del treball en equips multidisciplinaris, la importància de les cures d’infermeria i el desenvolupament de les competències professionals. El juny de 2020, l’organització assistencial va reestructurar-se per Àrees de Coneixement, un model exclusiu: en l’actualitat Vall d’Hebron en té 32 àrees de coneixement, 28 específiques i 4 transversals, com ara l’Àrea del Cor, l’Àrea de Trasplantament d’Òrgan Sòlid o l’Àrea d’Atenció Postquirúrgica.

Al llarg d’aquests cinc anys, Vall d’Hebron ha protagonitzat nombroses fites mèdiques relacionades amb la Covid, com ara el primer trasplantament pulmonar a un pacient post-covid de l’Estat, el primer trasplantament a una pacient que havia superat la malaltia o el primer trasllat en avió d’un pacient adult connectat amb ECMO de l’Estat amb COVID-19. Res d’això hauria estat possible sense la recerca. Entre els projectes clínics més rellevants ha destacat la participació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) en assajos clínics per provar l’eficàcia i seguretat de vacunes com ara Janssen, Pfizer-BioNTech i Hipra en població general i en col·lectius específica com dones embarassades i infants.

La irrupció del SARS-Cov-2 va tensionar al màxim el sistema sanitari, en una situació extraordinària que va tenir una resposta a l’altura dels i les professionals de Vall d’Hebron. En el seu cinquè aniversari, val la pena recordar la col·laboració entre diferents disciplines i categories professionals en benefici del pacient i l’excepcional feina.