La planta més tòxica d’Europa està als Pirineus i us ensenyem a distingir-la

Vall d’Hebron fa pedagogia després d’atendre alguns casos a l’UCI de persones que havien tastat accidentalment una fulla de tora blava. La ingesta d’1 mil·ligram en adults del tòxic contingut en aquesta planta és suficient per causar la mort

19/06/2023

Aquest cap de setmana, l’equip de l’UCI de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha hagut de córrer per atendre un home derivat de l’Hospital Josep Trueta de Girona després d’haver ingerit tora blava, la planta més tòxica d’Europa, a l’àrea de Ripoll. No és el primer episodi que atén. Fa un parell d’anys, va assistir un home derivat de l’Hospital Transfronterer de la Cerdanya per aturada cardiorespiratòria causada per una tempesta arrítmica, una urgència vital amb episodis repetitius de taquicàrdia que poden causar la mort. Durant una excursió a la Vall D’Eyne, l’home es va portar a la boca una fulla de tora blava, pensant que era api silvestre, popularment conegut a La Cerdanya com “coscoll”. A la primavera, és habitual trobar plats amb aquesta herba als restaurants de la zona. Quan es va adonar que s’havia equivocat, la va escopir. Però uns segons van ser suficient per enverinar-se.

La tora blava està considerada la planta més tòxica d’Europa. Popularment, se la coneix com “matallops”, en referència a una llegenda dels Pirineus que parla d’uns pastors que farts que els llops ataquessin els ramats, van matar un animal, el van omplir amb tora blava i l’endemà van trobar un grapat de llops enverinats. El seu nom en llatí, Aconitum napellus, també posa en sobre avís: aquesta planta té dues substàncies potencialment molt verinoses, l’aconitina i la pseudoaconitina. “L’acònit conté una sèrie d’alcaloides com l’aconitina amb una toxicitat cardíaca i neurològica altíssima”, explica el Dr.  Robert Blasco, adjunt del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professor de Medicina de Muntanya de la Universitat de Girona (UdG). La Càtedra de Medicina de Muntanya de la UdG, que dirigeix el Dr. Íñigo Soteras, i l’hospital Vall d’Hebron, a través del Dr. Robert Blasco, assessoren en temes de medicina del medi natural la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i la Federació Catalana d’Alpinisme i Escalada. Degut a l’imminent arribada del bon temps, des de la FEEC  han elaborat infografies per alertar de la toxicitat letal de la tora blava i ajudar a distingir-la d’espècies comestibles com l’api silvestre, “coscoll” o brúcol comestible. Aquesta informació es distribueix ja a refugis, federacions d’excursionistes i a través de les xarxes socials.

El Dr. Robert Blasco alerta que “la ingesta d’entre 1 i 2 mil·ligrams d’aconitina és suficient per matar una persona adulta”. Els primers símptomes després de la ingesta són un formigueig i cremor a la boca. Seguidament, entre els 5 i 25 minuts de l’intoxicació, poden aparèixer alteracions gastrointestinals (vòmits o diarrea) i  neurològiques, com alteracions visuals, motores o aturada respiratòria; . A nivell cardiològic poden aparèixer alteracions  en forma d'arrítmies ventriculars i parada cardiorespiratòria en menys d’una hora.

En Toni Elies, l’home que va acabar a l’UCI de Vall d’Hebron després d’intoxicar-se amb la tora blava, és veí de Bourg-madame i està molt familiaritzat amb la muntanya. Aquell dia va anar a passejar per la Vall d’Eyne. “És conegut com el jardí botànic de La Cerdanya, perquè té una gran varietat de flors i plantes autòctones”. Era maig, el moment més perillós per confondre la tora blava amb el “coscoll”, perquè encara no ha florit. Quan es va portar la fulla a la boca va notar un sabor amarg i una picor molt intensa. “La vaig escopir enseguida i vaig netejar-me la boca amb aigua, però una hora i mitja més tard, ja a casa, se’m va paralitzar el cos i vaig començar amb arítmies”, explica.

“Si sospitem que hem tocat la planta, s’ha de rentar amb aigua abundant la zona que ha estat en contacte i evitar tocar mucoses i orificis corporals”, explica el Dr. Robert Blasco. “I si creiem que pot haver intoxicació, hem de trucar al 112 i en cas d’observar alteracions neurològiques col·locar la víctima en posició lateral de seguretat fins que arribin els serveis d’emergències”, apunta. No hi ha cap antídot per revertir els efectes tòxics, però es poden tractar els símptomes a les unitats de cures intensives i en cas extrem oferir tècniques de suport per oxigenar la sang, com els sistemes de circulació extracorpòria (ECMO). La detecció precoç i l’activació dels sistemes d’emergències poden salvar la vida de la víctima si se li ofereix suport per mantenir-la en vida, mentre l’organisme va eliminant els tòxics, doncs la vida mitja de l’aconitina és de tres hores. “El pronòstic, com el cas del Toni Elies, sempre és de gravetat. A L’UCI fem un rentat gàstric i vigilem durant 24 hores l’arítmia. És necessari tenir el pacient monitorat i oferir un tractament simptomàtic i de suport. Superades les primeres 24-48 hores, el pronòstic millora”, apunta el cap de l’UCI de Vall d’Hebron, el Dr. Ricard Ferrer. En Toni Elies va estar dos dies a l’UCI i va ser donat d’alta sense seqüeles, només atelectàsia -disminució del volum pulmonar- reversible i tres costelles trencades per el massatge cardíac.

La bellesa de les espècies verinoses

La tora blava fa una flor violàcia molt bonica i cridanera, com moltes espècies verinoses de la natura. Creix a una altitud d’entre 500 i 1.800 metres i nostra s'estén des de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça fins a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Conflent i el Vallespir.  Comença a florir al juliol i la trobem a la vora dels cursos d'aigua, als boscos i llocs de descans del bestiar, tot i que la natura és sàvia i els animals no s’apropen pas. Fa entre 50 cm i un metre i mig d’alçada i la tija és esvelta, plena i coberta de fulles color verd fosc, tallades en segments curts i punxeguts.

Mentre que el brúcol fa dos metres, té una gran tija buida i crestada i fulles només a la part superior, molt grans, tridentades i marcadament dentades. A diferència de la tora blava, el brúcol comestible creix en llocs secs i àrids, com tarteres i roques, sovint per sobre els 1.800 metres d’alçada.

El Dr. Robert Blasco explica que de l’Antiga Grècia, a l’Imperi Romà, la II Guerra Mundial o en la crònica negra més recent, la tora blava s’ha utilitzat per acabar amb contrincants, enverinant aigua o menjar. I assenyala que la primera mort documentada, per ingesta de tora blava a la península data del 1740, a Setcases (Girona), com es recull al llibre de botànica Dioscórides. Uns pastors van agafar unes tiges per cuinar-les al foc amb uns ocells que havien caçat, però no van tenir temps a tastar el tiberi, només amb el contacte van traspassar tots.

El Dr.  Robert Blasco, adjunt del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i professor de Medicina de Muntanya de la Universitat de Girona (UdG), alerta que l'època més perillosa és al maig i juny, quan la tora blava no ha florit i es confón amb el "coscoll" o api silvestre. "Si creiem que pot haver intoxicació, hem de trucar al 112 i en cas d’observar alteracions neurològiques col·locar la víctima en posició lateral de seguretat fins que arribin els serveis d’emergències", diu

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals relacionats

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

Selecciona el butlletí que vols rebre:

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.