Ictus

L’ictus és una malaltia causada per una alteració de la circulació de la sang al cervell. Aquesta alteració és deguda al tamponament d’una artèria o al trencament d’un vas sanguini, que impedeix que la sang arribi al cervell i, per tant, altera temporal o permanentment les seves funcions. A conseqüència d’això, les cèl·lules cerebrals poden morir, causant greus seqüeles. Actuar de pressa trucant al 112 és imprescindible per poder minimitzar-les.

El més comú és l’Ictus isquèmic que correspon al 80% dels casos. Pot donar-se per la formació d’un coàgul que obstrueix completament una artèria cerebral que ja estava prèviament estreta per un cúmul de greix, colesterol o altres substàncies.

Els símptomes principals són:

• La pèrdua de força que afecta una banda del cos o de la cara. Si afecta una extremitat, s'anomena monoparèsia, però si afecta les dues extremitats d’un costat del cos, hemiparèsia.
• L’alteració brusca de la vista. Parlem de la pèrdua de visió en un ull o la pèrdua parcial en tots dos, veure doble o la incapacitat per apreciar objectes a algun costat del camp visual.
• La dificultat per parlar, entendre o articular llenguatge.
• La falta de sensibilitat a la cara, al braç i/o a la cama d’un costat del cos, sovint acompanyada de debilitat en la regió, en forma de formigueig o adormiment; la disminució de la sensibilitat tàctica, tèrmica o dolorosa o l'absència completa de totes les formes de sensibilitat.
• La inestabilitat, el desequilibri i la incapacitat per caminar.
• El mal de cap intens i d’aparició sobtada que és habitual associar-lo a l’hemorràgia cerebral tot i que pot aparèixer també en l’ictus isquèmic.

Davant la sospita d’ictus s’ha de fer una prova de neuroimatge per diagnosticar-lo tan de pressa com sigui possible. El tractament s'ha d'aplicar de forma immediata. Tot i això, habitualment és necessari un període de rehabilitació per eliminar o reduir les possibles seqüeles. És necessari prendre medicaments per reduir-ne el risc de patir-ne un altre, ja que durant el primer any és quan hi ha major risc de recaiguda.

El fet de patir un segon ictus pot tenir un desenllaç fatal. En els supervivents, comporta un augment del grau de discapacitat i de risc de demència. Al voltant del 75 % dels casos d’ictus es produeixen en persones de més de 65 anys i a Catalunya, més de 13.000 persones ingressen cada any per aquesta malaltia.

Si vols saber-ne més, escolta el segon capítol, amb les veus especialitzades dels professionals de l’hospital Vall d’Hebron: el coordinador de la Unitat d'Ictus, el Dr. Carlos Molina, i la infermera supervisora de la Unitat d'Ictus, la Dra. Pilar Girón.

Per no perdre't cap podcast segueix-nos a:

Spotify

Amazon music

Apple podcasts