El Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees presenta la seva recerca al Congrés Nacional de Cirurgia

Entre els dies 7 i 10 de novembre de 2022, es va celebrar a Madrid el XXXIV Congrés Nacional de Cirurgia, el qual aplega professionals d’arreu de l’Estat per presentar les últimes novetats en el camp de la cirurgia i fomentar la col·laboració. Entre les àrees d’interès de les jornades es troba la cirurgia pancreàtica. En aquesta especialitat, es van presentar tres comunicacions orals i un pòster per part dels Serveis de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments i d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, com a part del Comitè Multidisciplinari de Càncer de Pàncrees.

Per una banda, el Dr. Rodrigo Mata, del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments, va presentar els resultats d’un projecte que confirma que realitzar una biòpsia d’un tumor pancreàtic primari mitjançant una agulla buida guiada per ecoendoscòpia proporciona prou teixit per analitzar el seu perfil genètic i que, per tant, es podria implementar en la pràctica clínica habitual en pacients amb adenocarcinoma pancreàtic. Si es detecten alteracions genètiques del tumor és possible, en un 10-25% dels casos, administrar teràpies dirigides que puguin proporcionar millors resultats clínics.

Entre els temes tractats també es troba l’anàlisi de l’impacte de la col·locació del drenatge després d’una duodenopancreatectomia cefàlica, en què s’extirpa el cap del pàncrees i el duodè i que és un dels tractaments per al càncer de pàncrees. L’ús de drenatges després de la cirurgia és una pràctica fàcil i recomanada per evitar complicacions com la fístula pancreàtica postoperatòria clínicament rellevant (FFPO-CR). El projecte presentat al congrés per la Dra. Montse Adell, cirurgiana resident del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), mostra que la posició del drenatge separada més d’un centímetre de la zona d’unió del pàncrees amb l’intestí es relaciona amb una major incidència de FFPO-CR i altres complicacions greus.

L’ús d’intel·ligència artificial pot ajudar a predir la gravetat de malalties com la pancreatitis aguda. El desenvolupament d’un algoritme predictiu és l’objectiu del projecte PANCREATIA, presentat al congrés per la Dra. Nair Fernandes, del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora del VHIR. Aquest algoritme, desenvolupat gràcies a una base de dades de pacients amb pancreatitis aguda des de 2016, analitza les característiques basals dels pacients, els seus símptomes i les dades de l’examen físic a l’arribada a l’hospital i ofereix un alt rendiment per predir les complicacions i mortalitat en aquesta malaltia.

La Dra. Fernandes també lidera un pòster en què es presenta un cas clínic d’una pacient amb adenocarcinoma de pàncrees. Aquest tipus de tumor té baixa supervivència i fins a un 80% dels pacients que són operats tenen una recidiva de la malaltia en els primers 2 anys, i la gran majoria no poden tornar-se a operar. L’equip exposa en aquest treball el cas d’una pacient amb recurrència d’un càncer de pàncrees un any després de la primera operació, que va tornar a ser operada per eliminar el tumor. 18 mesos després, la dona, que va rebre també quimioteràpia com a part del tractament, continua lliure de malaltia. Així, els investigadors consideren que el tractament quirúrgic de la recurrència de l’adenocarcinoma de pàncrees és una opció a valorar, ja que pot augmentar la supervivència dels pacients.