Un estudi amb participació del VHIO serveix per aprovar el tractament amb pembrolizumab en primera línia per a la majoria dels pacients amb càncer escamós de cap i coll metastàtic o recurrent

Pembrolizumab, un anticòs monoclonal que s'uneix a la proteïna PD-1 per ajudar les cèl·lules immunitàries a destruir més cèl·lules canceroses, cada vegada amplia més les seves indicacions. Ara, l'assaig clínic de fase III KEYNOTE-048, en què han participat investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, ha demostrat que administrar-lo en primera línia, ja sigui en monoteràpia o combinat amb quimioteràpia, millora els resultats en els pacients amb càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll metastàtic o recurrent que expressen PD-L1. Concretament en pacients amb un CPS (Combined Positive Score) igual o superior a 1, que suposen el 80-85% dels pacients. A més, l'estudi mostra que el benefici de pembrolizumab sol o en combinació és millor com més alt és el CPS.

La rellevància de les dades d'aquest estudi, que acaba de publicar-se a la revista Journal of Clinical Oncology, ha marcat l'aprovació de l'ús de pembrolizumab, sol o en combinació, per part de l'Agència Europea del Medicament (EMA) per a aquests pacients. "Això suposa un canvi important en la pràctica clínica, que ens ajudarà a seleccionar tractaments de primera línia. Cal valorar que des de l'any 2008 no s'havia produït cap canvi en aquesta primera línia per als pacients de càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll, que, per tant, necessitaven noves alternatives", explica la Dra. Irene Braña, metgessa oncòloga del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del VHIO que dirigeix la Dra. Enriqueta Felip i una de les autores de l'estudi, per al qual ha comptat amb el suport d'un contracte Río Hortega, de l'Institut de Salut Carles III.

En total per a l'estudi s’han recopilat les dades de 882 pacients amb càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll recurrent o metastàtic que s’han dividit en tres grups aleatoris. Un grup ha rebut un tractament en monoteràpia de pembrolizumab, el segon grup un combinat de pembrolizumab i quimioteràpia i el tercer grup, que ha actuat de control, el tractament estàndard fins avui de cetuximab i quimioteràpia.

Com més expressió de PD-L1, millors resultats

Per analitzar les dades obtingudes es va tenir en compte el CPS dels pacients, un indicador que ajuda a determinar la quantitat de PD-L1 present als tumors i les cèl·lules immunes que l’infiltren. Per calcular-lo es mesura el nombre de cèl·lules que presenten tinció al PD-L1 (tumorals i del sistema immunitari) i es divideix pel nombre total de cèl·lules viables del tumor. D’acord amb aquest valor també s’ha fet una subdivisió entre pacients que tenen CPS inferior a 1, els que tenen un valor d'1 a 19 i els que tenen un valor igual o superior a 20.

El que s’ha observat és que, en general, per als pacients amb un CPS inferior a 1 no s'observava un benefici amb l'administració de pembrolizumab. No obstant això, quan aquesta xifra era més alta es començava a veure un augment de la supervivència. "A l'estudi hem pogut observar una relació clara entre l'expressió de PD-L1 i l'augment de la supervivència. Com més alt és el CPS, més benefici s'obté de l'administració de pembrolizumab, sol o combinat amb quimioteràpia", explica la Dra. Irene Braña, que també es oncòloga de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Així, la supervivència general del grup que ha rebut pembrolizumab i una CPS entre 1-19 ha estat de 10,8 mesos davant dels 10,1 del que ha rebut cetuximab i quimioteràpia, mentre que per a la quimioteràpia amb pembrolizumab ha estat de 12,7 mesos. "Per primera vegada veiem supervivències superiors a un any, cosa que és un gran avenç. Aquests resultats donen suport a les troballes prèvies del benefici del tractament amb monoteràpia amb pembrolizumab i quimioteràpia amb pembrolizumab en pacients amb tumors PD-L1 amb CPS superior a 1, cosa que ens ajuda a seleccionar la millor estratègia terapèutica per als pacients", afegeix la Dra. Braña. A més, assenyala que, malgrat que l'expressió de PD-L1 resulta informativa, continua fent falta explorar nous biomarcadors predictius addicionals per al càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll amb baixa expressió de PD-L1 i noves combinacions per millorar encara més els resultats.

"L'estudi KEYNOTE-048 ha estat la porta al tractament amb immunoteràpia en primera línia per als nostres pacients amb carcinoma escamós de cap i coll. Després dels pacients que han rebut immunoteràpia com a part d'aquest estudi, 53 pacients més han rebut immunoteràpia en primera línia gràcies als assajos clínics", comenta la Dra. Braña.

Sobre el càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll

El càncer de cèl·lules escamoses de cap i coll és la sisena neoplàsia més comuna al món, representa el 6% de tots els casos de càncer, i és responsable d'entre l'1 i el 2% de les morts per càncer. A Espanya, aquest tipus de tumors representen el 5% de tots els nous diagnòstics de càncer en adults i són la sisena neoplàsia més freqüent –la cinquena en el cas dels homes– amb una incidència similar a la de la mitjana europea, de 43 casos per cada 100.000 habitants.

Més del 90% dels càncers de cap i coll són carcinomes de cèl·lules escamoses que s'originen a l'epiteli de revestiment de la mucosa del tracte aeri-digestiu superior. El tabac, l'alcohol, el sexe masculí i una edat avançada són els factors clàssics de risc, als quals els darrers anys s'ha sumat la infecció pel virus del papil·loma humà.

Les opcions de tractament per a aquests pacients varien segons l'estadi i l'escenari clínic. Aquells que presenten un tumor local o localment avançat són tractats amb teràpia potencialment curativa utilitzant cirurgia i/o radioteràpia acompanyada de quimioteràpia o teràpia biològica. Tot i això, la taxa de recurrència en pacients amb tumors en etapes primerenques és d'entre el 10 i el 20% i en estadis localment avançats oscil·la entre el 20% i el 50%. A més, prop del 10% dels pacients debuten amb malaltia metastàtica.

En aquestes situacions de càncer recurrent o metastàtic, el tractament de cetuximab combinat amb quimioteràpia havia demostrat els millors resultats fins ara. "Ara, gràcies als resultats d'aquest estudi, disposem d'una nova alternativa en la qual el pembrolizumab té un paper destacat i augmenta les opcions de tractament, un fet que sempre suposa una notícia positiva", ha explicat per acabar la Dra. Irene Braña.