Un estudi clínic demostra la utilitat d’olaparib per evitar recaigudes en pacients amb càncer de mama i una alteració genètica hereditària en BRCA1 o BRCA2

Aquest estudi, en què ha participat el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, ha estat possible gràcies a una aliança per tirar endavant un estudi clínic entre l'acadèmia i la indústria farmacèutica a nivell mundial, i en l'àmbit espanyol el grup cooperatiu SOLTI i el grup cooperatiu GEICAM de recerca en càncer de mama han participat com a grups acadèmics que pertanyen a BIG (Breast International Group) i conjuntament han reclutat gairebé 122 pacients, que representa gairebé un 10% del total. Aquests resultats, que es publiquen a The New England Journal of Medicine i es presentaran en la sessió plenària del congrés d’ASCO 2021, obren la porta a un canvi en la pràctica clínica per l’oportunitat que ofereixen d’assolir la curació en pacients amb una alteració hereditària en els gens BRCA1 o BRCA2.

En el tractament del càncer, cada cop tenen més protagonisme les teràpies dirigides, enfocades a una característica molecular específica del tumor, que és clau per a la seva invasió o divisió contínua. Olaparib és un d’aquests fàrmacs, que inhibeix la proteïna PARP, fonamental en els processos de reparació de l’ADN. Fins ara, el seu ús en càncer de mama estava restringit al context de la malaltia metastàsica en pacients amb una alteració genètica en BRCA1 o BRCA2. Però els resultats de l’estudi OlympiA que s'acaben de publicar a The New England Journal of Medicine i del que n’és primer autor Andrew Tutt del Institute of Cancer Research and Kings College London (UK), avalen l'ampliació del seu ús en pacients diagnosticades d'un càncer de mama precoç.

“Aquestes dades suposen un gran avenç clínic, perquè indiquen que les pacients amb una alteració genètica hereditària en BRCA1 o BRCA2 poden rebre un tractament dirigit amb un elevat impacte en la possibilitat de curar-se, ja que estem parlant de fases inicials de la malaltia”, explica la Dra. Judith Balmaña, responsable del Grup de Genètica del Càncer de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i membre de la Unitat de Càncer de Mama del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que és co autora de la publicació, una de les investigadores de l’estudi OlympiA, del qual va formar part del seu comitè de direcció en nom del grup SOLTI i que també va ser la co-presidenta del subcomitè de genètica de l’assaig en representació de VHIO.

Aquest estudi ha estat possible gràcies a una aliança per tirar endavant un estudi clínic entre l'acadèmia i la indústria farmacèutica a nivell mundial, i en l'àmbit espanyol el grup cooperatiu SOLTI i el grup cooperatiu GEICAM de recerca en càncer de mama han participat com a grups acadèmics que pertanyen a BIG (Breast International Group) i conjuntament han reclutat gairebé 122 pacients, que representa gairebé un 10% del total.

Reducció d’un 40% del risc de recaiguda

En l’estudi OlympiA hi van participar un total de 1.836 pacients portadores d’una mutació germinal en BRCA1 o BRCA2 amb un càncer de mama precoç i HER2 negatiu. En l’estudi es va avaluar l’eficàcia d’olaparib després del tractament convencional de quimioteràpia (neoadjuvant o adjuvant), cirurgia i radioteràpia per evitar la recaiguda de la malaltia. “No hem d’oblidar que aquestes alteracions genètiques en BRCA1 o BRCA2 solen predisposar a la diagnosi de tumors potencialment agressius i a una edat jove”, recalca la Dra. Balmaña.

L’estudi va aleatoritzar les pacients en dos grups, un que va rebre olaparib i un altre al qual es va administrar placebo, en tots dos casos, juntament amb un tractament hormonal si el tumor era receptor hormonal positiu, tot això després d’acabar el tractament quirúrgic, de quimioteràpia i radioteràpia convencional. El tractament es va administrar durant un any i es va poder comprovar que, efectivament, olaparib era capaç de reduir de manera significativa el risc de recaiguda. “Hem demostrat que amb olaparib s’aconsegueix una reducció superior al 40% de tenir una recaiguda de la malaltia respecte al grup control”, explica la Dra. Judith Balmaña.

Analitzant les dades obtingudes després de tres anys i mig de seguiment, es va poder veure que la reducció absoluta del risc de recaiguda a distància en el grup d’olaparib era del 7% respecte al grup control. “Pel que fa a recaiguda de malaltia invasiva, això significa que després de tres anys en el grup amb placebo un 77% de les pacients no tenia cap recaiguda, i aquest benefici es va ampliar fins al 86% en les pacients tractades amb olaparib. Això suposa una oportunitat important de curació i, sens dubte, suposarà un canvi en la pràctica clínica en un grup de pacients en les que evitar el risc de recaiguda implica una alta probabilitat de curació”, afegeix la Dra. Balmaña, que, a més, recalca que la toxicitat d’aquest fàrmac és baixa i que s’administra oralment, cosa que permet mantenir una bona qualitat de vida.

Mutacions en BRCA1 o BRCA2

Els gens BRCA1 i BRCA2 produeixen proteïnes supressores de tumors, ajudant a reparar l’ADN danyat i assegurant, per tant, l’estabilitat del material genètic de cadascuna de les cèl·lules. Tot i això, quan es produeix una mutació en algun d’aquests gens, la proteïna corresponent deixa de funcionar i hi ha més probabilitat de presentar alteracions genètiques addicionals que puguin resultar en un càncer. El risc que una dona pugui desenvolupar un càncer de mama o d’ovari augmenta de manera considerable si hereta una mutació perjudicial en el gen BRCA1 o en el gen BRCA2. Alguns estudis assenyalen que les dones que hereten alguna d’aquestes mutacions tenen fins a un 70% de possibilitat de presentar un càncer de mama davant del 12% de la població no portadora.

Tot i que una mutació en els gens BRCA1 o BRCA2 suposa un risc més gran de desenvolupar càncer, també fa que els tumors siguin especialment sensibles al tractament amb olaparib. Es tracta d’un inhibidor de la proteïna PARP i és el primer tractament dirigit a les cèl·lules tumorals que presenten una deficiència en la via de reparació de l’ADN per recombinació homòloga, com són, precisament, aquests tumors amb una mutació en BRCA1 o en BRCA2. “Aquest fàrmac ja havia demostrat utilitat per tractar pacients amb càncer de mama metastàtic. Amb els resultats de l’estudi OlympiA, es fa un pas endavant i es demostra que ofereix un benefici important en la possibilitat de curació en una etapa inicial de la malaltia”, conclou la Dra. Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i cap del grup de Cáncer de Mama del Vall d´Hebron Instituto de Oncología (VHIO).