Actors europeus clau en la lluita contra el càncer volen aconseguir que el 2030 la supervivència a 10 anys dels pacients arribi al 75%

El càncer és un dels grans reptes als quals cal enfrontar-se en els propers anys, amb una incidència cada vegada més gran, fruit en part de l'envelliment de la població. Aconseguir reduir substancialment la càrrega del càncer a Europa i augmentar la qualitat de vida dels pacients promovent la millor relació cost-benefici basada en l'evidència són els objectius que es van marcar en la Missió Càncer d’Horizon Europe. Ara la revista Molecular Oncology ha publicat un article en el qual destacats oncòlegs d'institucions de referència a Europa en l'oncologia resumeixen una sèrie de recomanacions per assolir aquests objectius. El Dr. Josep Tabernero, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), és un dels que signen aquest article.

S'espera que la càrrega anual de càncer augmenti en els 28 estats membres de la Unió Europea dels 3 milions de casos el 2018 a prop de 4 milions de casos nous el 2040. Durant aquest temps el nombre de persones que viuen amb un diagnòstic i un tractament de càncer i que requereixen tant exàmens regulars com atenció especialitzada, inclosa la rehabilitació i el suport psicològic i socioeconòmic, augmentaran encara més. Amb el càncer com una de les principals malalties cròniques emergents, els sistemes sanitaris europeus estan sota una pressió creixent i aviat s'hauran d'enfrontar a l'escassetat de personal i de recursos especialitzats.

Durant les dues últimes dècades, s'han explorat iniciatives que ajudin a garantir que tots els pacients amb càncer tinguin accés al tractament, així com l'atenció i suport que es mereixen. Fruit de tot això, recentment la Unió Europea ha posat en marxa la Missió Càncer, implementant un enfocament multidisciplinari integral per a la investigació del càncer i per afrontar els desafiaments que suposa aquesta malaltia. El que es busca a través de la Missió Càncer és aconseguir que l'any 2030 la supervivència a 10 anys dels pacients de càncer arribi al 75%. “Per aconseguir aquest objectiu és fonamental un enfocament integral de la recerca centrat en la medicina de precisió o personalitzada”, explica el Dr. Josep Tabernero.

Creació d'un continu recerca – atenció – prevenció 

Una de les recomanacions que es plantegen és la integració de la recerca amb l'atenció i la prevenció del càncer, entenent tot això com un continu que es retroalimenta. “La recerca bàsica i preclínica ha d'estar alineada amb la recerca clínica de resultats i la prevenció del càncer. I és important posar atenció especial a la bretxa existent entre la recerca i l'atenció, és a dir, entre quan es produeixen els descobriments i quan poden aplicar-se a la pràctica clínica. Succeeix el mateix amb la bretxa existent entre la recerca i la prevenció”, afegeix el Dr. Josep Tabernero.

En les seves recomanacions també s'assenyala la necessitat de prioritzar fins a 13 àrees de recerca. Així, per exemple, expliquen com cal treballar en tots els tipus de prevenció: la primària, identificant els individus sans en risc de desenvolupar càncer; la secundària, amb una detecció precoç de la malaltia, i la terciària, atenent els supervivents. També consideren que és important la recerca bàsica i preclínica, així com el desenvolupament de noves teràpies i la recerca de resultats i de supervivència. Altres àrees que assenyalen en el seu document són l'oncologia psicosocial, la pal·liativa, la pediàtrica i la geriàtrica. L'economia de la salut, el Big Data i la ciència computacional i l'educació especialitzada són altres àrees que cal prioritzar.

La importància del treball en xarxa

L'altra gran proposta per aconseguir els objectius de Missió Càncer és crear infraestructures transfrontereres integrades que treballin en xarxa i que es trobin distribuïdes geogràficament. Així, els experts subratllen la importància de la creació de Centres Integrals de Càncer, que permetin establir un vincle estret entre recerca i sistemes de salut i que també ajudin a integrar la cura i la prevenció amb la recerca i l'educació. “Aquests centres tindrien una rellevància especial a l'hora de facilitar la feina dels investigadors, ja que els permetrien l’accés a una massa crítica de pacients, a material biològic i a recursos tecnològics. Tot això redundaria en una combinació millor dels programes de recerca amb l'atenció mèdica assistencial”, continua explicant el Dr. Josep Tabernero.

Per exemplificar com funcionarien aquests centres, s'expliquen dos casos: pacients pediàtrics i geriàtrics. En els primers, l'escassetat de pacients fa que la recerca sigui difícil. Concentrar els pacients pediàtrics en centres de referència ajudaria de manera substancial a impulsar tant la innovació com l'eficiència dels tractaments. En els pacients geriàtrics, encara que són més nombrosos, els centres de referència ajudarien a la creació de programes específics.

A l'article també s'assenyala la importància de millorar la coordinació en recerca així com de facilitar instruments financers més flexibles i eficients, sense oblidar de la necessitat d'harmonitzar les prioritats i polítiques dels diferents països i de la Unió Europea, amb l'objectiu d’aconseguir garantir una cartera de recerca equilibrada. A més de totes aquestes recomanacions, també s'apunten diversos suggeriments destinats a aconseguir reduir les desigualtats actuals en la recerca i enfortir l'empoderament del pacient.