Vall d’Hebron realitza per primera vegada a l’Estat tres trasplantaments pulmonars a una mateixa persona

Vall d’Hebron ha realitzat per primera vegada a l’Estat tres trasplantaments de pulmó a una mateixa persona. Es tracta d’una dona de 24 anys que pateix fibrosi quística, una malaltia genètica que afecta els pulmons, l’aparell digestiu i altres òrgans del cos i que a ella se li va manifestar als primers mesos de vida. La fibrosi quística és una malaltia crònica que pot posar en risc la vida dels i de les pacients i redueix la seva qualitat de vida: afecta les cèl·lules que produeixen el moc, la suor i els enzims digestius. Les secrecions de l’organisme, que normalment són poc espesses i fluides, es tornen més espesses. En comptes d'actuar com a lubricant, les secrecions espesses formen taps, sobretot a pulmó i pàncrees. En alguns casos, si la patologia està molt avançada cal realitzar un trasplantament pulmonar, tot i que cada vegada milloren més els tractaments i és menys freqüent haver de realitzar-lo. Si, després d’un primer trasplantament pulmonar, el pacient de fibrosi quística presenta rebuig crònic, l’equip mèdic avalua la possibilitat de fer un retrasplantament.

A conseqüència de la fibrosi quística que patia com a malaltia d’origen, la pacient va rebre un primer trasplantament bipulmonar el 2016, amb només 19 anys, després de presentar com a complicació un pneumotòrax, que es produeix quan l’aire es filtra dins l’espai existent entre els pulmons i la paret toràcica. El 2019 va requerir un segon trasplantament de tots dos pulmons en presentar rebuig crònic. Recentment, Vall d’Hebron va realitzar-li un tercer trasplantament bipulmonar, ja que de nou va presentar rebuig als pulmons del segon trasplantament. Abans de dur-lo a terme, l’equip mèdic va sol·licitar una valoració per part del Comitè de Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron, format per professionals de cirurgia toràcica, pneumologia, anestèsia, rehabilitació, cures intensives i infermeria.

Amb aquesta darrera intervenció, va convertir-se en la primera persona de l’Estat en rebre tres trasplantaments pulmonars. En aquesta tercera intervenció, que va durar quatre hores i mitja, hi va participar un equip multidisciplinari de 17 professionals de cirurgia toràcica, cirurgia cardíaca, anestesiologia, infermeria d’anestesiologia, coordinació d’infermeria de trasplantament, infermeria perfusionista, infermeria quirúrgica, auxiliars i zeladores i zeladors.

El rebuig crònic és la principal indicació del retrasplantament de pulmó, una intervenció complicada que es du a terme pel risc per a la persona de continuar amb uns òrgans que el seu cos ha deixat d’acceptar, no per la patologia d’origen. “Existeix la possibilitat que després d'uns anys, els pulmons que es van trasplantar hagin desenvolupat algun grau de disfunció i els o les pacients tornin a desenvolupar insuficiència respiratòria irreversible. En aquest cas, i un cop s’ha diagnosticat rebuig crònic, és quan es planteja la possibilitat del retrasplantament”, explica el Dr. Alberto Jauregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Aquesta segona cirurgia no es duu a terme per la malaltia inicial, sinó pel risc que suposa per a la persona respirar amb uns pulmons que el seu organisme ha deixat d’acceptar”, afegeix el Dr. Alberto Jauregui.

El retrasplantament de pulmó és una cirurgia molt complexa. En un segon o tercer trasplantament de pulmó a una mateixa persona augmenten les complicacions quirúrgiques –hi ha una incidència més alta de sagnat i adherències–, immunològiques –la persona ha pogut generar anticossos pel fet d’haver estat ja trasplantat d’un primer òrgan– i infeccioses. Al possible rebuig cel·lular de l’òrgan se suma un risc més alt de rebuig humoral que pot desencadenar-se si la persona ha generat anticossos arran dels trasplantaments previs. És per això que el retrasplantament requereix un elevat nivell d’expertesa per part del centre i una acurada selecció dels i de les pacients. “Quan es fa un retrasplantament pulmonar, hi ha molta cicatrització i adherències de la primera cirurgia que poden provocar un risc més alt de sagnat. El retrasplantament només representa un 4% del total de trasplantaments que es fan a escala mundial”, destaca la Dra. Laura Romero, cirurgiana del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron.

Vall d’Hebron és un dels set centres de tot l’Estat que realitza retrasplantaments de pulmó, segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). Dels 82 retrasplantaments de pulmó realitzats a Espanya durant l’última dècada, Vall d’Hebron n’ha fet 26, és a dir, el 31,7% del total. Es tracta del centre que més reintervencions ha efectuat a tot l’Estat i l’únic a Catalunya, Aragó i Illes Balears que en fa. La Dra. Cristina Berastegui, pneumòloga de la Unitat de Trasplantament Pulmonar i Patologia Vascular Pulmonar, afegeix que “es tracta d’un trasplantament que pot comportar més complicacions i on els i les pacients han de ser avaluats meticulosament per part de tots els membres de l’equip que conforma el Programa de Trasplantament Pulmonar: professionals de cures intensives, anestèsia, cirurgia, rehabilitació i infermeria”.

Un cop realitzada la intervenció, el personal d’infermeria juga un paper primordial en la recuperació: el tractament personalitzat i una gran especialització per part dels i les professionals són claus per assegurar una bona adherència al tractament per part de les persones trasplantades. “Els i les pacients retrasplantats en concret, en haver tingut l’experiència prèvia d’altres trasplantaments, estan molt conscienciats de la medicació que han de prendre i necessiten una infermera experta per resoldre tots els seus dubtes, ja que sempre van un pas més enllà en les seves preguntes i requeriments”, valora Adela Amat, infermera supervisora de l’Àrea de Coneixement de Trasplantament d’Òrgan Sòlid. “Són pacients que estableixen una relació molt propera amb el personal d’infermeria que els atenen durant l’estada a l’hospital i posteriorment”.

Pacients seleccionats cas per cas

Generalment, els retrasplantaments de pulmó es fan a pacients joves en què el requisit més important és que només tinguin afectats els pulmons i no altres òrgans. Tot i que l’edat és un dels factors que s’avalua a l’hora de decidir si és convenient realitzar un retrasplantament, l’equip mèdic selecciona cada pacient cas per cas. El retrasplantament de pulmó està indicat per a persones que tenen compromesa la seva vida pel trasplantament que ja tenen i a les quals la nova intervenció els procurarà més anys de vida. Abans de realitzar-lo, l’equip mèdic estudia les possibles complicacions per tal de poder-les controlar un cop es produeixin. Es descarten per a la intervenció a pacients amb una condició física que fa prohibitiu sotmetre’ls a una nova intervenció o amb complicacions mèdiques que no es poden resoldre.

La fibrosi quística representa la tercera causa de trasplantament de pulmó en l’actualitat i es desenvolupa en nens i nenes i adults joves: amb freqüència és la patologia d’origen de les persones retrasplantades. El Dr. Carles Bravo, pneumòleg i coordinador mèdic del Programa de Trasplantament Pulmonar, considera que “aquest tipus d'intervenció representa un complex repte mèdic i quirúrgic que centres amb programes de referència com el nostre han de liderar per tal d'oferir alternatives terapèutiques viables en casos molt determinats”.