Un test d'orina podria ajudar a diagnosticar la disfunció de l'empelt en els trasplantats renals

Investigadors del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari han liderat un estudi que obre la porta a desenvolupar un senzill test d’orina per determinar la causa de disfunció del ronyó en pacients trasplantats. El treball ha seguit 30 casos, en els quals s’han analitzat mostres d’orina per descobrir proteïnes amb les quals es pot diagnosticar si el problema de l’òrgan l’ha provocat un rebuig cel·lular o una infecció vírica per virus BK. L’han liderat professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Òscar Len, el Dr. Joan Gavaldà i el Dr. Ibai Los Arcos del grup de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i el Dr. Francesc Canals, del grup de Proteòmica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), amb la col·laboració de la Unitat de Trasplantament Renal Vall d’Hebron, liderada pel Dr. Francesc Moreso. També hi han participat els serveis de Nefrologia de la Fundació Puigvert, l’Hospital del Mar i l’Hospital Universitari de Bellvitge. La recerca ha estat considerada com un dels estudis més rellevants del 27è Congrés de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses(ECCMID) i així es va presentar a la conferència de premsa del congrés i, a més, ha rebut el premi a la millor comunicació al XXI congrés de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC).

En un 25% dels casos, el trasplantament de ronyó falla abans dels 5 anys. Els pacients receptors d’un trasplantament renal requereixen tractament immunosupressor per evitar el rebuig de l’òrgan. Una medicació insuficient pot provocar que el rebuig de l’òrgan per part del sistema immune del pacient i un excés pot afeblir les defenses del cos i obrir la porta a una infecció per virus BK, que s’adquireix a l’edat infantil i queda latent al cos. En aquest tipus de pacient es pot reactivar i causar disfunció de l’empelt renal. El diagnòstic correcte d’ambdues patologies és fonamental perquè el tractament d’aquestes malalties es oposat. En el cas del rebuig cal incrementar la immunosupressió i disminuir-la a la infecció per virus BK. Actualment, per diagnosticar què provoca la disfunció de l’empelt és necessària la realització d’una biòpsia renal, un procediment que comporta un cert risc, com ara complicacions hemorràgiques.

Una prova no invasiva

Els investigadors s’han centrat a dissenyar un mètode no invasiu per distingir si la disfunció del ronyó la provoca el rebuig del cos del pacient o el responsable és la infecció pel virus BK. Com explica el Dr. Ibai Los-Arcos, membre del grup de Malalties Infeccioses del VHIR amb un contracte Rio Hortega, “la nostra primera intenció és ajudar a diferenciar els malalts que tinguin rebuig agut dels afectes de nefropatia pel virus BK amb un mètode no invasiu, mitjançant la detecció de determinades proteïnes en l’orina, donat que el tractament per tots dos casos és totalment oposat”.

Durant l’estudi, els investigadors han analitzat mostres d’orina de 30 pacients. 10 havien estat diagnosticats de rebuig de l’òrgan trasplantat i altres 10 amb nefropatia per virus BK. També es van incloure 10 trasplantats renals sense disfunció de l’empelt com a grup de control. Del voltant de 2000 proteïnes humanes detectades, 10 diferenciaven els pacients amb nefropatia per virus BK dels que patien rebuig i dels controls.

El treball dels investigadors del Campus Vall d’Hebron pot permetre el desenvolupament d’una prova no invasiva, senzilla i barata, que ampliaria el ventall d’eines diagnòstiques dels especialistes en trasplantament renal.