Vall d’Hebron posa en marxa la planta d’hospitalització de l’Àrea de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència

El Servei de Psiquiatria constata la tendència a l’alça de conductes autolesives i temptatives de suïcidi entre els adolescents, en els primers tres mesos de funcionament d'aquest nou equipament

26/07/2023

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron reforça l’atenció a la salut mental dels infants i adolescents amb la posada en marxa de la planta d’hospitalització de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència. Gràcies a aquest nou equipament, per primera vegada tots els infants i joves de Barcelona que requereixen un ingrés per un trastorn mental podran estar en un dispositiu assistencial a la mateixa ciutat.

El conseller de Salut, Manel Balcells, ha presentat avui, amb il·lusió, aquest equipament que fa tres mesos que està en marxa i salda un deute històric amb l’hospital i la ciutadania. “Aquesta unitat és una aposta del departament de Salut i del Govern per la salut mental infantil i juvenil”, ha explicat. Com equipament, “suposa un increment de recursos que permet donar continuïtat assistencial i sortida a les necessitats d’internament d’aguts i hospital de dia, a més de reduir la llista d’espera”, ha afegit.

Amb la nova planta d’hospitalització, Vall d’Hebron apropa el servei a la comunitat, en un context d’alta especialització. “En un moment en el qual la salut mental ens interpel·la, oferim una atenció de qualitat a la salut mental dels infants i els adolescents les 24 hores del dia, set dies a la setmana, en una àrea d’alta complexitat social”, ha assenyalat el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

La nova planta d’hospitalització ofereix cobertura a l’Àrea Integral de Salut de Barcelona Nord, que dibuixen els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó, i té una població de referència de 80.000 persones entre infants i adolescents. “Atenem 12 dels 18 barris amb indicadors socioeconòmics més desfavorits”, ha comentat el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria. La unitat es troba situada a la tercera planta de l’Hospital Infantil. Com ha apuntat la supervisora de Psiquiatria, Merche Rodríguez, “la seguretat preval a tots els espais: les superfícies són llises; els acabats, arrodonits, i hi ha un circuit de càmeres de videovigilància que centralitza l’equip d’infermeria”. La planta compta amb vuit llits, quatre en habitacions individuals, amb un disseny minimalista, materials naturals, com la fusta, i tonalitats clares, en una aposta pels beneficis de la cromateràpia. “Predomina el blanc pedra i el marró, un color que trobem a la natura, fomenta el sentit de la seguretat i de pertinença”, ha explicat Merche Rodríguez. La unitat disposa també d’un hospital de dia amb cinc places que funciona com a suport dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CESMIJ) del territori. “L’hospital de dia ens ajuda a agilitzar les altes. També la coordinació amb la xarxa de salut del territori”, ha apuntat el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga.

Realitat virtual immersiva i l’Espai Blau per treballar traumes i les emocions

Un aspecte rellevant d’aquest espai és la zona de distensió emocional equipada amb tecnologia Broomx per realitzar projeccions audiovisuals amb realitat virtual immersiva. “Les sessions de realitat virtual permeten cobrir les parets i sostres d’una composició de llum, color i so que ens ajuden a trencar dinàmiques. Canviem la consulta per una sala d’estar on treballem exercicis de relaxació que ajuden els i les pacients a prendre consciència. També els entrenem per detectar pensaments negatius que poden desencadenar una crisi. Aquesta teràpia ens permet explorar i ajudar des d’un punt de vista lúdic als pacients amb una forta càrrega traumàtica”, ha explicat la supervisora Merche Rodríguez.

L’altre espai singular és l’anomenat Espai Blau, una sala de contenció zero per ajudar a desactivar emocionalment pacients que es troben angoixats o requereixen una reducció d’estímuls ambientals. Està revestida d’un material tou per evitar lesions, el sostre és un vinil amb un cel blau, per induir la calma, i hi ha quatre fileres de llums de led regulables en color i intensitat, segons l’estat anímic del pacient. La porta té una finestra fabricada amb un vidre irrompible.

La dotació de personal de la nova unitat contempla dues psiquiatres, dues psicòlogues clíniques, un administratiu, un zelador, un TCAI, dues infermeres, una treballadora social, un terapeuta ocupacional i un docent que manté contacte amb els respectius centres educatius dels i les pacients.

Es disparen les conductes autolesives

El primer pacient que va ingressar a la planta va ser una adolescent amb depressió major. “És un cas que veiem amb menys freqüència”, ha assenyalat el Dr. Marc Ferrer, cap d’Hospitalització del Servei de Psiquiatria, qui ha explicat que aproximadament la meitat dels trastorns de salut mental debuten durant l’adolescència. “La majoria de casos que atenem són conductes autolesives i temptatives de suïcidi. És una tendència a l’alça que ens ha d’ocupar”, ha alertat. Entre 2015 i 2017, les autolesions representaven el 20,4% dels ingressos atesos a les urgències de psiquiatria pediàtrica; en el període que va de 2017 a 2021, van créixer fins a arribar al 70% dels ingressos, i ara ja són prop del 75%. La imitació i les xarxes socials juguen un paper important a l’hora de començar a flirtejar amb temptatives suïcides. I tot i que les autolesions acostumen a ser un mecanisme per regular el dolor emocional, gestionar la frustració o la ira, poden ser el preludi d’una conducta suïcida.

El cas típic ingressat a psiquiatria pediàtrica és el d’una noia de 15 anys amb algun tipus de conducta autolesiva. “Més que una idea planificada de suïcidi, sovint ens trobem davant una conducta impulsiva i poc calculada que busca la desconnexió, l’alleujament immediat d’un malestar emocional. Provocar-se dolor físic és una forma d’alliberar emocions que no se saben gestionar ni expressar i causen patiment”, ha explicat el Dr. Marc Ferrer. Un dels problemes de les autolesions és que poden arribar a ser addictives. Darrere una temptativa de suïcidi hi ha un ventall de casuístiques. El primer és discernir entre un pacient que juga amb propostes de les xarxes socials i un adolescent que pateix depressió, ansietat o un trastorn emocional.

“Veiem molta problemàtica social, famílies desestructurades, violència domèstica, traumes derivats d’abusos sexuals i assetjament escolar”, ha resumit el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga. Respecte si la pandèmia de la COVID-19 ha incrementat els problemes de salut mental, assenyala que ja hi havia una tendència a l’alça de temptatives de suïcidi, conductes autolesives, trastorns de la conducta alimentària i addicció a les xarxes socials, l’altre gruix de trastorns atesos a la nova planta. Tot i que les xarxes poden instigar conductes inapropiades, el Dr. Marc Ferrer fa una crida a no demonitzar les pantalles. “La tecnologia forma part de les nostres vides, hem d’adaptar-nos a aquesta realitat, aprendre a fer un acompanyament i ensenyar a fer un ús responsable”, ha aconsellat

Treball en xarxa amb els CSMIJ del territori

De les 249 urgències psiquiàtriques ateses durant els primers tres mesos de funcionament de la planta d’hospitalització de psiquiatria infanto-juvenil, 41 van ingressar. L’estada mitjana a la planta d’hospitalització és de 10 dies. “La idea és que els pacients puguin tornar al seu entorn habitual com més aviat millor. Ingressem quan necessitem un element de contenció, però tot el que es pugui fer a casa, amb hospitalització a domicili i suport dels Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil del territori, millor”, ha subratllat el Dr. Marc Ferrer.

A més del primer ingrés amb depressió major, conductes autolesives, addiccions a les xarxes socials i trastorns de la conducta alimentària, en aquest temps, s’han atès trastorns de l’espectre autista i alguns trastorns psicòtics.

La Clàudia, la primera pacient a ser ingressada en el nou espai, ja donada d'alta, ha conclós que “durant la meva estança he rebut un tracte proper que m'ha servit per descobrir que soc capaç de superar qualsevol repte que tingui endavant".

 

 

 

 

 

Entre 2015 i 2017, les autolesions representaven el 20,4% dels ingressos atesos a les urgències de psiquiatria pediàtrica; en el període que va de 2017 a 2021, van créixer fins a arribar al 70% dels ingressos, i ara ja són prop del 75%.

Comparteix-lo:

Notícies relacionades

Professionals relacionats

Subscriu-te als nostres butlletins i forma part de la vida del Campus

L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD".
Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca.
Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari
Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat.
Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament.
Procedència: El propi interessat.