Vall d’Hebron lidera un important estudi multicèntric per reduir el dany causat per un infart

Un infart de miocardi o atac de cor es produeix per una obstrucció d’una artèria coronària que causa un reg sanguini insuficient. A causa d’aquesta obstrucció, les cèl·lules cardíaques de la zona afectada moren. Davant d’un infart de miocardi, l’objectiu dels professionals sanitaris és reduir el dany cardíac o mida de l’infart, és a dir, reduir el nombre de cèl·lules cardíaques necrosades. Actualment, la principal eina per aconseguir aquest objectiu és l’angioplàstia, que consisteix en la col·locació en l’artèria afectada d’un stent (un malla) per obrir l’artèria i facilitar el reg sanguini.

“El problema d’aquesta intervenció —explica el Dr. Ignacio Ferreira, cap en funcions del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron— és que es duu a terme quan ja s’ha produït bastant o molt dany en el cor, i la mateixa obertura de l’artèria amb la restauració del flux sanguini pot causar un dany addicional, ja que les cèl·lules cardíaques de la zona de l’infart estan febles i vulnerables”. 

Un dels grans reptes en aquest camp és intervenir al més aviat possible a l’inici d’un infart de miocardi. En aquest sentit, una hipòtesi que ha despertat un important debat en la comunitat científica és si causar isquèmia de forma artificial a l’inici d’un infart, abans de l’obertura de l’artèria amb l’stent, podria reduir la mida de l’infart i millorar el pronòstic del pacient. Com explica el Dr. Ignacio Ferreira, “en estudis experimentals s’ha vist que provocar isquèmies artificials, és a dir, obstruir la circulació sanguínia en determinades zones de l’organisme, normalment comprimint una extremitat, prepara al cor per al dany que produirà l’infart. I algun estudi preliminar en humans havia estat prometedor”. Aquesta estratègia, “que havia despertat una gran expectació entre els científics”, comenta el Dr. Ignacio Ferreira, consistiria, per tant, a combatre l’infart amb les seves mateixes armes. 

“Aquestes isquèmies artificials generen un entorn bioquímic en les cèl·lules cardíaques que permet que el cor infartat s’adapti molt millor a la reducció del reg sanguini i al potencial dany que es produeix després de l’obertura de l’artèria amb l’stent. La clau, en aquestes investigacions, era induir la isquèmia tot just a l’inici de l’infart i abans de l’obertura de l’artèria coronària amb l’stent”, afegeix el Dr. Ignacio Ferreira, que també és Investigador Principal del Grup de Malalties Cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). D’aquesta manera, en estudis experimentals i en algun estudi clínic preliminar semblava demostrar-se la hipòtesi que provocar isquèmies artificials en els primers moments d’un infart redueix el risc de dany en el cor. Però faltava una recerca en éssers humans adequadament dissenyada per provar o desmentir aquesta hipòtesi.

En aquest sentit, professionals de Vall d’Hebron, encapçalats pel recentment mort Dr. David García-Dorado, qui va ser cap de Grup de Malalties Cardiovasculars del VHIR, han liderat el primer estudi de gran envergadura i multicèntric sobre l’eficàcia d’induir isquèmia de forma artificial, mitjançant la compressió d’una extremitat, als pacients que pateixen un infart. Els resultats s’han presentat en el Congrés Europeu de Cardiologia (ESC Congress 2019), que ha seleccionat el treball com un late breaking science, que són aquells estudis que tenen una gran influència en la pràctica clínica. 

“Aquest treball s’ha realitzat amb més de 300 pacients amb infart agut de miocardi i elevació del segment ST”, assenyala el Dr. Ignacio Ferreira. Un dels aspectes clau de l’estudi ha estat l’ús de la imatge cardíaca. Com explica el Dr. José Rodríguez, coordinador de la Unitat d’Imatge Cardíaca del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron, “gràcies a la ressonància magnètica cardíaca observem directament la mida de l’infart”. Així, els investigadors van mesurar la mida de l’infart mitjançant aquesta tècnica i van observar que “induir isquèmia artificialment no redueix la mida de l’infart”, afegeix el Dr. José Rodríguez. Per tant, com remarca el Dr. Ignacio Ferreira, la rellevància d’aquest treball resideix que “rebutja la hipòtesi, àmpliament debatuda en els últims anys, de si causar isquèmia artificialment millora el pronòstic en un infart de miocardi”.