Vall d’Hebron és el primer hospital de l’Estat en el rànquing d'smart hospitals de la revista Newsweek

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el primer de l’Estat, el 12è d’Europa i el 43è del món en el rànquing World’s Best Smart Hospitals 2021 elaborat per la revista Newsweek amb la col·laboració de Statista. El rànquing s’ha fet a partir d’entrevistes en profunditat a persones expertes en smart hospitals (hospitals intel·ligents) i 13.000 enquestes a metges i metgesses, gestors i gestores d’hospitals i professionals de la salut amb coneixement en hospitals intel·ligents.

A nivell estatal, després de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, es troba l’Hospital Clínic en 59è lloc, l’Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid en 73ena posició, l’Hospital Universitario 12 de Octubre de Madrid en 77è lloc i l’Hospital Universitario La Paz de Madrid en el 87.

Els últims anys, Vall d’Hebron ha fet una aposta per la transformació tecnològica, facilitant l’experiència a les persones, ja sigui incorporant noves tecnologies en la relació amb els i les pacients com ara aplicacions per a mòbils o treballant per a una gestió intel·ligent dels processos professionals, construint un Smart Campus per millorar la qualitat i l’experiència de pacients i professionals que s’hi relacionen, amb l’ús de recursos urbanístics i de sostenibilitat i amb tecnologia per millorar l’experiència dels serveis i satisfer les necessitats de les persones.

A continuació exposem alguns dels projectes duts a terme a Vall d’Hebron.

Ús de la intel·ligència artificial

Un dels projectes més destacats en aquest sentit és l’ús de la intel·ligència artificial per detectar ictus greus mitjançant el software MethinksLVO, que detecta on es troba l’oclusió del gran vas que l’ha provocat; o per accelerar el diagnòstic de la COVID-19 amb un software dissenyat per detectar imatges d’infecció en els pulmons (pneumònia) en el menor temps possible i amb la màxima precisió a través d’una tomografia computeritzada (TAC) de tòrax.

Smart UCI                             

A nivell d’instal·lacions, destaca la Smart UCI, estrenada el 2018, que incorpora l’smart display,un programa que integra totes les dades clíniques i de seguretat que es generen a l’UCI i les transforma en informació que facilita la presa de decisions per part dels i de les professionals. A més, permet millorar contínuament el funcionament de la unitat perquè es beneficia de l’experiència per aprendre i millorar. Les instal·lacions de l’UCI també són intel·ligents, ja que està programada perquè respongui als estímuls del i de la pacient (smart building) amb l’objectiu de reforçar la seguretat i la qualitat de la seva estada i la feina del personal. A tall d’exemple, quan la persona ingressada pateix una arítmia cardíaca, l’edifici ho detecta i activa el codi blau: fa sonar una alarma, encén un llum blau situat davant de la cabina del o de la pacient, encén tots els llums de l’interior del box i n’obre les portes perquè el personal hi pugui entrar més ràpidament. Quan el personal entra al box, l’edifici reconeix la presència de professionals i atura la càmera de vídeo situada a l’interior de la cabina per preservar la intimitat.

En situació de normalitat, els boxs estan il·luminats segons el ritme circadià: la tonalitat de la llum que emeten varia al llarg del dia de manera que imita el cicle del sol perquè el ritme de l’organisme de la persona continuï funcionant sense interrupcions. Una altra de les accions que porta a terme l’smart building per garantir el benestar dels i de les pacients és l’avís per excés de soroll. Quan l’edifici detecta que les persones que es troben a l’interior d’un box parlen fort, s’activa el codi vermell i s’encén una bombeta d’aquest color que avisa que s’està fent massa soroll. Els llits també són intel·ligents, un fet pioner a Europa, i envien informació al sistema sobre el pes de la persona, la posició que adopta (perquè no passi massa temps immòbil), els moviments que fa o l’altura de la barana per evitar caigudes.

Els quiròfans del futur

La cirurgia robòtica, la impressió 3D, la realitat virtual, la realitat augmentada, el reconeixement de veu, la traçabilitat del i de la pacient, etc. són clars exemples de com la revolució tecnològica està canviant la manera de treballar al Bloc Quirúrgic de Vall d’Hebron i com aquests estan evolucionant cap a espais que permeten cirurgies més precises i menys invasives.

Des de 2012 la cirurgia personalitzada s'aplicava als Serveis de Cirurgia Maxil·lofacial, Neurocirurgia i Traumatologia de l'hospital per al tractament d'algunes patologies complexes, com ara tumors i deformitats. Amb el desenvolupament del projecte 3D-LAB, s’ofereix un servei integral amb una estructura comuna de cirurgia personalitzada que permet obtenir cirurgies més precises, segures i amb resultats més predictibles. Millora la gestió dels recursos i fomenta la recerca i la innovació.

Tractament del TDAH mitjançant realitat virtual

El Servei de Psiquiatria ha estat el primer de l’Estat espanyol a utilitzar la realitat virtual en el tractament del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). Aquest tractament utilitza tècniques de mindfulness i realitat virtual per tractar els i les pacients. La realitat virtual permet al personal utilitzar entorns hiperrealistes per afavorir la concentració dels i de les pacients.

Simulació clínica

La recreació artificial d'un entorn que s'assembla a la realitat, però amb variables controlables, permet aprendre més ràpid sense posar en risc els i les pacients: es pot repetir el procediment tantes vegades com sigui necessari, provocar errors programats, recrear casos clínics poc freqüents i analitzar-los posteriorment. A Vall d’Hebron disposem d'un Centre de simulació intrahospitalari que respon a les necessitats de professionals i pacients, amb un impacte directe en la seguretat clínica i la qualitat assistencial.