Un nou fàrmac immunològic ha mostrat eficàcia preclínica en el tumor cerebral més agressiu

La immunoteràpia, que ha suposat una revolució en l'abordatge del càncer els darrers anys, no té la mateixa eficàcia en tots els tumors. De fet, actualment només una fracció relativament petita de tots els tumors responen als tractaments amb immunoteràpia. Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d'Hebron, liderats pel Dr. Joan Seoane, han desenvolupat un nou fàrmac immunològic que s’ha mostrat eficaç en el tractament del glioblastoma, cosa que suposaria una ruptura del paradigma actual en el tractament d’aquesta malaltia. La revista Molecular Cancer Therapeutics acaba de publicar els resultats de l'estudi preclínic d'aquest fàrmac dut a terme tant amb models in vitro com en models in vivo, utilitzant mostres de pacients de glioblastoma.

"Aquest estudi és especialment important perquè s'ha aconseguit que una immunoteràpia funcioni en el tractament del glioblastoma. Si tenim en compte que és el tumor primari de cervell més comú i agressiu, i que hi ha una gran necessitat de desenvolupar nous tractaments contra aquesta malaltia, crec que els resultats d'aquest estudi preclínic, que ara es validaran en un assaig clínic amb pacients, són molt rellevants", explica el Dr. Joan Seoane, codirector del Programa de Recerca Preclínica i Translacional del VHIO i professor ICREA, que ha liderat tota la recerca preclínica que ara es presenta.

Una mutació molt específica del glioblastoma, diana perfecta per al tractament amb immunoteràpia

La immunoteràpia ha demostrat una gran eficàcia en els tumors més immunogènics, com ara el melanoma i el càncer de pulmó. No obstant això, hi ha altres tumors en què la resposta a aquestes teràpies no és satisfactòria. Per aconseguir superar aquest repte, s'han desenvolupat anticossos biespecífics (TCB segons les sigles en anglès) que ajuden a reclutar les cèl·lules immunes (cèl·lules T) perquè destrueixin les cèl·lules tumorals. Els anticossos biespecífics s'uneixen per una banda a les cèl·lules de tumor i per l'altra a les cèl·lules T, perquè aquestes últimes entrin en contacte amb el tumor i l'eliminin.

Per al desenvolupament d'aquests anticossos cal poder comptar amb dianes específiques de les cèl·lules tumorals que facin que aquests anticossos s'uneixin només a les cèl·lules tumorals i no provoquin que el sistema immunitari acabi atacant també les cèl·lules sanes. La recerca d'aquestes dianes limita el desenvolupament d'aquestes estratègies en els tumors sòlids, ja que és difícil trobar dianes que s'expressin a la superfície de les cèl·lules tumorals i no estiguin compartides per cèl·lules sanes.

"En el cas concret del glioblastoma hi ha una mutació del gen EGFR, la coneguda com a variant III, que és específica i concreta d'aquest tipus de tumor i que no és compartida per cap cèl·lula sana. Això la converteix en una diana ideal per al desenvolupament de teràpies dirigides, encara que només és present en un 25% dels glioblastomes", assenyala el Dr. Seoane. Tenint en compte aquesta característica, s'ha desenvolupat un nou anticòs, l'EGFRvIII-TCB que recluta cèl·lules T cap als tumors que expressen la mutació EGFRvIII.

L'anticòs compta amb tres braços: dos estan dirigits a la mutació EGFRvIII i l'altre s'uneix a les cèl·lules T. Això incrementa notablement la seva capacitat d'unir-se amb les cèl·lules tumorals i augmenta la infiltració i l'activació de les cèl·lules T en els glioblastomes que són positius a la mutació. "Quan la mutació no hi és present, l'anticòs no funciona i per tant només se'n beneficiaran els pacients amb tumors que expressin EGFRvIII. Aquest és, per tant, un nou fàrmac necessari per al desenvolupament de la medicina de precisió, a més de ser un tractament molt segur ja que no actua en cèl·lules sanes que no expressen la mutació", prossegueix el Dr. Seoane.

Validat a la preclínica

Els bons resultats aconseguits a la fase de validació preclínica d'aquest fàrmac han servit perquè es posi en marxa un assaig clínic fase I que ja està reclutant pacients. Aquest assaig tindrà com a objectiu comprovar la seguretat en els pacients, establir quines són les dosis més adequades i començar a aconseguir dades que n'avalin l'eficàcia en persones. Aquest assaig està dirigit per la Dra. María Vieito, investigadora de la Unitat de Teràpia Molecular del Càncer (UITM)-CaixaResearch del VHIO en aquesta mateixa unitat.

"La possibilitat de dirigir les cèl·lules T cap a un tumor fred com és el glioblastoma és una fita molt important. Els resultats fins ara són molt positius i ens conviden a ser optimistes pel que fa a l'assaig clínic que està en marxa", explica la Dra. Raffaella Iurlaro, investigadora del Laboratori d'Expressió Gènica i Càncer del VHIO que dirigeix el Dr. Joan Seoane i primera autora del treball. La Dra. Iurlaro a més comenta que en els estudis duts a terme al laboratori s'ha pogut comprovar que el nou anticòs és eficaç en models preclínics, ja que aconsegueix induir la regressió completa del tumor.

Tot el treball de recerca preclínica que ha permès determinar la utilitat d'aquest nou fàrmac ha estat finançat principalment per Loteries i Apostes de l'Estat a través de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, gràcies al suport a la recerca que du a terme el Dr. Joan Seoane al Laboratori d'Expressió Gènica i Càncer del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). A més, aquest estudi també ha comptat amb el suport de la Fundació FERO i el Programa Integral d'Immunoteràpia i Immunologia del Càncer (CAIMI) de la Fundació BBVA al VHIO.