Setmana Mundial de la Lactància Materna: ens bolquem per oferir suport a la lactància en totes les situacions

En Julen va néixer a les 26 setmanes de gestació. És un nadó prematur que ha estat ingressat a la Unitat de Cures Intensives de Neonatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron durant 3 mesos. En Pol té una còpia extra del cromosoma 21. I la mare de la Clara té una cardiopatia que l’ha portat a ingressar a la unitat de cures coronàries de la nova àrea del cor de Vall d’Hebron després de parir la seva filla. Tots tres han viscut situacions que han dificultat l’inici de la lactància materna. Però l’equip de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’ha bolcat per afavorir el vincle mare-nadó i l’alletament matern. “Es necessari treballar en xarxa per acompanyar-les en l’inici de la lactància”, explica Inma Cosmo, infermera Consultora Certificada en Lactància de l’UCI de Neonatologia.  Aquest any, la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que té lloc entre l’1 i el 7 d’agost, té com a protagonistes mares i nadons com el Julen, el Pol o la Clara, que viuen situacions en les quals la lactància es pot complicar. El lema d’enguany és “Tancant la bretxa: suport a la lactància materna en totes les situacions”, pensant en que totes les mares que així ho desitgin puguin alletar amb èxit els seus fills, independentment de les circumstàncies diverses de cada dona i cada família.

La importància del suport a l'inici de la lactància

A Catalunya, la intenció de les mares de voler fer lactància amb els seus nadons va ser del 88,33% el 2022, segons indicadors de salut perinatal a Catalunya. Això es tradueix en que aquell any van iniciar la lactància materna prop de 50.000 nadons. Aquestes xifres, però, no reflecteixen la lactància materna exclusiva ni quants d'aquests nadons continuaven lactant després de les primeres setmanes i baixen dos punts respecte 2021.

La falta de suport a la lactància materna durant la primera setmana afecta negativament la intenció general d'alletar i la prevalença de la lactància. Diversos estudis assenyalen que l'índex d'abandonament de la lactància durant les primeres tres setmanes és excessivament alt, principalment per la falta d'informació i suport que reben les mares i les seves famílies. La WABA (Aliança Mundial pro Lactància Materna), entitat que treballa conjuntament amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, destaca la necessitat de més acompanyament i formació per als professionals de la salut. “Les mares necessiten que estem al seu costat, sobretot els primers dies, necessiten que els dediquem temps i resolem dubtes”, assenyala Inma Cosmo.

Suport a la lactància a la UCI de Nounats

Tenir un fill ingressat a la UCI de Nounats, com el Julen, és una de les situacions que aquest any dona suport la Setmana Mundial de la Lactància. Quan el nadó està ingressat, les mares tenen més dificultat per iniciar l’alletament. “El nostre equip, conjuntament amb els professionals que atenen a les mares durant el seu ingrés a l’Hospital de la Dona, treballa per ajudar-les a iniciar la producció de llet just després del part (si es possible durant la primera hora), això afavoreix molt la correcta instauració de la lactància, explica Inma Cosmo.

L’equip de la UCI de Nounats acompanya les mares en diverses fases. Primer amb l’inici de la lactància, després amb el manteniment  de la producció i per últim amb la transició a la succió al pit. Durant totes les fases el contacte pell amb mare i fill ,tot el temps possible, és fa molt necessari; no només per ajudar a la producció de llet, si no que també té un paper important  per afavorir el neurodesenvolupament del nadó i per enfortir el vincle mare-fill, entre d’altres beneficis . En molts casos, els nadons ingressats no tenen la força per succionar el pit, es cansen o no poden mamar per la seva patologia o el seu estat clínic. Llavors, s'inicia l'extracció de llet de manera manual, que és el mètode d ‘extracció recomanat sobre tot per les primeres 24h . Aquesta primera llet, el calostre, aplicada a la mucosa de la boca del nadó, estimula les seves defenses. “Aquest tractament s’anomena inmunoteràpia oral amb calostre i l’evidència indica que pot jugar un paper important en la prevenció de infeccions”, destaca Inma Cosmo.

L’equip segueix al costat de les dones durant tot l’ingrés fomentant l’extracció freqüent (vuit vegades al dia) i el pell amb pell. Quan el nadó mostra senyals de voler succionar, es va provant l'agafada al pit, sempre interpretant les senyals del nadó. Al Servei de Neonatologia de Vall d’Hebron es treballa en un model de cures anomenat NIDCAP (Newborn Individualized Developmental Care and Assessment Program). Es tracta d’un model centrat en el desenvolupament i el benestar integral del nadó i les seves famílies, en el qual l’observació és clau per personalitzar i adaptar les cures a cada infant. Aquí, un equip de 200 professionals altament especialitzat, entre pediatres (22), infermeres i auxiliars d’infermeria, es mou amb una coreografia precisa per garantir que els nadons prematurs reben una atenció òptima. Enguany, aquest equip reforça els seus coneixements amb el projecte “12 meses, 12 cures”. Des de gener, cada mes es fa una formació en cures centrades en el desenvolupament del nounat i en les seves famílies. I aquest agost, coincidint amb la Setmana de la Lactància Materna, toca l’alletament.

Alletar en situacions d’emergència

Les complicacions relacionades amb l’alletament són diverses. Al nostre entorn, hi ha situacions d’emergència com accidents de trànsit, malalties de la mare o el nadó, o atenció a migrants acabats d’arribar en pasteres. Però, al món hi ha nombroses situacions com les crisis sanitàries, els desastres climatològics i els conflictes armats, que són especialment greus per als nadons, per la possible donació no regulada de succedanis de la llet materna i la manca d'accés a aigua neta, cosa que augmenta el risc de malnutrició i mortalitat de lactants i nens petits. És crucial invertir en els sistemes i serveis de salut, el suport familiar i comunitari, i els llocs de treball i ocupació per afavorir la lactància materna, així com formar els professionals sanitaris perquè brindin suport a les dones en les seves decisions, incloent-hi el desig d'alletar. Les famílies han de tenir accés a recursos d'informació i suport comunitari per prendre decisions lliures i informades sobre l'alimentació i criança dels seus fills.

En defensa de la Setmana Mundial de la Lactància Materna 2024, Inma Cosmo recorda que “és una oportunitat per recordar els beneficis de la llet materna i el suport necessari per garantir que totes les mares que ho desitgin puguin alletar amb èxit, tancant la bretxa i donant suport a la lactància en totes les situacions”.