L’inici precoç del tractament específic contra la migranya millora l’evolució de la malaltia

En els últims anys, s’han aprovat diferents fàrmacs específics per a la prevenció de la migranya. Així i tot, davant els primers símptomes de migranya, encara es prescriuen medicacions inespecífiques que no s’han dissenyat per a la migranya i que tenen poca eficàcia. Dos estudis internacionals liderats pel grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) demostren que l’administració primerenca de fàrmacs específics per prevenir la migranya millora la resposta a la teràpia i pot evitar la progressió de la malaltia. Els resultats s’han publicat recentment a les revistes JAMA Neurology i Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry.

Una medicació específica millora la qualitat de vida dels pacients

Entre els fàrmacs dissenyats específicament per al tractament de la migranya destaquen els que es dirigeixen a bloquejar la proteïna CGRP, la qual està relacionada amb el dolor associat a la patologia. Entre ells es troba l’erenumab, el primer fàrmac d’aquest grup que va sortir al mercat.

Per tal de valorar els beneficis de la medicació específica contra la migranya, el primer dels estudis, publicat a JAMA Neurology, va analitzar l’evolució de 621 pacients amb migranya episòdica, és a dir, que tenien menys de 15 dies de migranya al mes. El treball va consistir en un assaig clínic de fase IV on van participar 84 centres de 17 països. Els pacients es van classificar en dos grups: un rebia el fàrmac erenumab i l’altre va rebre medicacions inespecífiques per a la prevenció de la migranya, com ara betabloquejants, antiepilèptics, antidepressius, etc.

Els investigadors van observar que els pacients que rebien erenumab responien millor al tractament. De fet, l’estudi mostra que, si un pacient rep erenumab, és fins a 13 vegades més probable que tingui una millora clínica rellevant al cap d’un any en comparació a si reben un tractament inespecífic.

Aquest estudi, a més, intentava simular la pràctica clínica i permetia que els neuròlegs canviessin el tractament dels pacients si ho veien convenient. En aquest sentit, els pacients que rebien erenumab van mantenir el tractament amb més freqüència que els que inicialment rebien els inespecífics. A més, tenien menys efectes secundaris. “L’erenumab demostra ser més eficaç i tolerable i també millora significativament l'adherència dels pacients al tractament”, explica la Dra. Patricia Pozo-Rosich, cap de Secció del Servei de Neurologia i de la Unitat de Cefalea de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i directora del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron.

Pel que fa a l’evolució de la malaltia, el fet de prendre el tractament específic en fases inicials pot evitar que es desenvolupi migranya crònica, en què els pacients tenen més de 15 dies de migranya al mes. “Quan comences tard el tractament, és molt més difícil fer marxa enrere. Si fem tractaments primerencs, podem disminuir la cronificació. Per tant, seria recomanable prescriure'ls com a primera línia per prevenir la migranya i aconseguir millorar la qualitat de vida dels pacients, disminuir la discapacitat i reduir els costos socioeconòmics associats”, destaca la Dra. Pozo-Rosich.

Com més aviat s’iniciï el tractament, millors resultats s’obtenen

Tot i la revolució que els fàrmacs anti-CGRP han suposat per a la teràpia de la migranya, encara hi ha un gran percentatge de persones que no assoleixen una millora clínica. Vall d’Hebron ha liderat un estudi, publicat a Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry, per investigar quines variables influeixen en la resposta a la teràpia. El treball, dut a terme en prop de 6.000 persones de 35 centres i 7 països europeus, va analitzar els factors que influeixen en la resposta a les teràpies anti-CGRP. Es tracta d’un estudi de vida real amb pacients que prèviament havien rebut fàrmacs inespecífics sense resposta i que en el moment de l’estudi prenien fàrmacs anti-CGRP, com ara l’erenumab, entre d’altres.

Entre els factors clau que afavoreixen la resposta a la teràpia destaca el fet de tenir menys migranyes al mes o menys discapacitat associada a la malaltia. “Els resultats subratllen la importància d’iniciar el tractament precoçment per aconseguir millorar l'evolució de la malaltia, sense esperar que altres fàrmacs inespecífics resultin ineficaços”, assegura el Dr. Edoardo Caronna, neuròleg de la Unitat de Cefalea de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR.

Per altra banda, l’equip va observar que hi havia altres factors associats a una millor resposta al tractament, com ara tenir només dolor a un costat del cap o no patir depressió. A més, tot i que el sexe de la persona no influeix en la resposta, sí que es va veure una millor resposta en persones amb edat avançada.

“Tots aquests factors ens ajuden a entendre per què alguns pacients responen o no, però necessitem continuar investigant per tenir biomarcadors específics per al diagnòstic, seguiment i resposta al tractament de la migranya que ens permetin identificar les persones que respondran a la teràpia abans de prendre-la”, conclou la Dra. Pozo-Rosich, qui assegura que la medicina personalitzada ajudarà a aconseguir una millor qualitat de vida en els pacients amb aquesta malaltia neurològica que pot arribar a ser molt incapacitant.