La Unitat de Lesionats Medul•lars de Vall d'Hebron atén cada any més de 80 pacients nous

Des de 2016, tots els accidentats amb lesions medul·lars agudes de Catalunya es traslladen a l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats de Vall d’Hebron. D’aquesta manera s’evita que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) traslladi a un pacient medul·lar agut a l’hospital més proper i després se’l derivi a Vall d’Hebron, on hi ha la Unitat de Lesionats Medul·lars referent a Catalunya i Andorra en l’atenció a pacients amb lesió medul·lar aguda traumàtica. Així es va fer amb el Carlos Gili. Fa vuit mesos, una caiguda des d’una alzina centenària gairebé li costa la vida. “Sóc bomber forestal voluntari i el passat 11 de març, mentre podava les branques d’un arbre que amenaçaven una ermita romànica acabada de restaurar a El Figaró, el meu poble, vaig caure i vaig picar contra un roc”, explica Carlos Gili. Amb l’actual protocol d’actuació del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), va ser traslladat en helicòpter a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. “El viatge pagava la pena, però el vaig passar dormint”, diu sense perdre el sentit de l’humor. Si una cosa ha confirmat després d’aquesta experiència és que "la vida et pot canviar en un tancar i obrir d’ulls".

 

“La caiguda li va causar fractures complexes a la vèrtebra C2, a les cervicals, i a nivell toràcic, una fractura-luxació a la T3-T4. A més, a conseqüència de les lesions, va patir una trombosi a l’artèria vertebral i altres complicacions”, explica la Dra. Teresa Crespo Rivero, adjunta del Servei de Rehabilitació i Medicina Física, que el va atendre des del primer moment. A la Unitat de Lesionats Medul·lars treballa un equip de professionals multidisciplinari especialitzat: metges i metgesses rehabilitadors experts en lesió medul·lar; personal infermer; auxiliars clíniques, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, foniatres, logopedes, zeladors i zeladores, psicòlegs i psiquiatres, i treballadors i treballadores socials, juntament amb professionals de l’UCI, de Cirurgia de la Columna Vertebral o Neurocirurgia. "El metge o metgessa rehabilitador especialista en lesió medul·lar, del Servei de Rehabilitació i Medicina Física, acompanya des de l’ingrés a Urgències als i les pacients, amb els quals inicia el procès rehabilitador i aborda totes les necessitats que van sobrevenint durant tot el procés mèdic", apunta la Dra. Lluïsa Montesinos, cap de la Unitat de Lesionats Medul·lars. "Hi ha evidència científica que aquesta actuació des de l'inici de l'equip rehabilitador beneficia la recuperació del pacient", explica . "A més d’oferir una primera atenció integral als i les pacients amb lesió medul·lar aguda, els acompanyem al llarg del tractament de les patologies derivades de la lesió medul·lar crònica", afegeix. 

 

La lesió medul·lar aguda és un problema de salut complex. Els símptomes principals són els derivats de la paràlisi motora i de l’absència de sensibilitat per sota del nivell de la lesió. “El cas del Carlos Gili ens feia patir, perquè una de les lesions, a la cervical C2, ens portava a no descartar una tetraplegia gairebé incompatible amb la vida per complicacions a nivell respiratori”, relata la Dra. Teresa Crespo Rivero. “De les dues primeres setmanes a l’UCI no recordo gairebé res, només les veus de les persones que tenien cura de mi. Les podria reconèixer totes. La Dra. Teresa Crespo va ser la primera a explicar-me què havia passat. Mentre anava agafant consciència què havia caigut i m’havia fet mal, va passar una cosa, la meva filla va observar que movia les cames”, segueix explicant Carles Gili. “Va evolucionar millor del què esperàvem després de passar per quiròfan i que l’edema és desinflamés”, afegeix la Dra. Teresa Crespo Rivero.

 

A la Unitat de Lesionats Medul·lars de Vall d’Hebron, on tracten els pacients en fase aguda, Carlos Gili va passar dos mesos. “És l’estada mitjana”, resum la Dra. Teresa Crespo. “Aquí els estabilitzem”, comenta. Aquestes lesions causen afectació al sistema nerviós autònom i poden produir alteracions de l’aparell cardiovascular i respiratori, del tracte urinari amb alteració per la capacitat d’emmagatzematge i evacuació de l’orina, de l’aparell digestiu donant lloc a restrenyiment sever, incontinència i impactació fecal, així com alteracions sexuals. La rehabilitació integral està dirigida a prevenir complicacions, però també a aconseguir la màxima autonomia funcional  física, emocional i social. “Quan el pacient està controlat de les complicacions mèdiques que poden aparèixer en la fase aguda, s’ha iniciat l’educació de la bufeta i l’esfínter i ha adquirit una mínima autonomia, es procedeix al trasllat a domicili en coordinació amb un centre rehabilitador, com l’Institut Guttman, on fan tractament els pacients lesionats medul·lars subaguts, per continuar amb la rehabilitació”, descriu la Dra. Lluïsa Montesinos.

 

A Vall d’Hebron, Carles Gili va tenir un primer contacte amb la rehabilitació. “Tenim un programa i horaris molt estructurat samb fisioteràpia, teràpia ocupacional, àpats, dutxes, bany... i ajuda psicològica i de treball social, si es requereix per restablir l’autoestima potenciant les capacitats preservades”, explica la Dra. Teresa Crespo Rivero.

 

La Unitat de Lesionats Medul·lars de Vall d’Hebron cada any atén entre 80 i 90 pacients amb lesió medul·lar aguda i ingressen al voltant de 60 pacients amb lesió medul·lar crònica, per al tractament de les complicacions. La incidència de la lesió medul·lar traumàtica s’ha mantingut estable en els darrers anys, situant-se en 4,4 casos per cada milió d’habitants. És més habitual en homes que en dones, amb una ràtio de 3,6 homes per cada dona lesionada. Les causes són diverses. “Les lesions més habituals són les que pateixen nois joves per accident de moto o pràctica esportiva de risc. També gent gran que ensopega i pateix una lesió cervical més incompleta”, conclou la Dra. Teresa Crespo Rivero. 

 

De tots els moments especials a Vall d’Hebron, Carlos Gili recorda el dia en què els fisioterapeutes, quan van veure que era capaç de caminar amb ajuda de les crosses, el van fer sortir al passadís i allà es va retrobar amb la Mireia, la seva filla, de 27 anys. “Em va insuflar molts ànims”, diu. El seu objectiu era aixecar-se, poder anar al lavabo amb independència i disparar la càmera de fotografia, la seva passió. En gairebé sis mesos de rehabilitació ho ha aconseguit. Tot i que ja era un optimista incorregible, s’ha reenamorat de la vida. “Aquesta vida és un regal i hem d’aprendre a viure-la. Vaig buidar la meva motxilla per tornar-la a omplir de coses importants i valorar coses que no valorava”, explica. I una de les coses amb les que es queda és amb l’estima dels i les professionals de Vall d’Hebron. Tant és així que s’ha fet un tatuatge del logo de Vall d’Hebron per recordar-los. Carles Gili ja és a casa, camina i com a límit li queda un dolor a l’esquena i l’espatlla, però continua un seguiment de per vida com a pacient lesionat medul·lar crònic amb la Dra. Teresa Crespo Rivero per anar superant-se dia a dia. La lesió no li deixa, per ara, pujar cims, però no l’impedeix seguir de bomber forestal voluntari.