Som un campus sanitari de referència que comprèn tots els camps de la salut: l'assistència, la recerca, la docència i la gestió.
La professionalitat, el compromís i la recerca dels professionals del Campus són elements clau per poder oferir una assistència excel·lent.
Apostem per la recerca com a eina per aportar solucions als reptes que ens trobem dia a dia en el camp de l’assistència mèdica.
Gràcies al nostre potencial assistencial, docent i de recerca treballem per incorporar nous coneixements per generar valor als pacients, als professionals i a la mateixa organització.
Generem, transformem i transmetem coneixement en tots els àmbits de les ciències de la salut per formar els futurs professionals.
La vocació de comunicació ens defineix. T’obrim la porta a tot el que passa al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i t’animem a compartir-ho.
Donació per a hospital
Donació per a recerca
L'equip de Vall d’Hebron es va posar en marxa el novembre del 2020 i compta amb dues pediatres, dues psicòlogues clíniques, dues treballadores socials sanitàries, una ginecòloga i una administrativa. El perfil de pacient atès és el d'una nena de 9-10 anys o una adolescent víctima de violència sexual. El 30% dels i de les pacients pateix seqüeles a mig-llarg termini en forma d’estrès post-traumàtic i presenta records intrusius, un estat emocional negatiu persistent, dificultats per dormir o malsons.
El novembre del 2020, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va posar en marxa la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència (Equip EMMA), el dispositiu referent per a infants i adolescents víctimes de violències a Barcelona ciutat. En aquest temps, ha atès 343 casos (304 el 2021). El 81% dels infants i adolescents que arriben ha patit algun tipus de violència sexual.
Al marge de les violències sexuals, hi ha altres tipus de violències que aborda l’equip EMMA: la violència física; la violència emocional/psicològica; la violència per negligència o la violència contra la infància en el context de violència masclista.
L’equip EMMA neix del protocol d’actuació de la Generalitat davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut, i treballa de manera coordinada amb els departaments de Salut, Drets Socials (a través de la DGAIA -Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència-), Interior, Justícia i Educació. És un dispositiu que va néixer a iniciativa de les conselleries de Salut i Drets Socials. Va començar a funcionar amb un equip multidisciplinari de tres professionals: la Dra. Anna Fàbregas, adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de la Unitat; Mireia Forner, psicòloga clínica del Servei de Salut Mental, i Giuliana Rios, treballadora social sanitària.. A més, compta amb una ginecòloga referent especialista en infància i adolescència i una administrativa. L’equip s’ha ampliat amb una pediatra, una psicòloga i una treballadora social sanitària més per donar resposta a l’alt volum de peticions de visita. “Com a centre de referència ens arriben casos des de molts dispositius: atenció primària, urgències hospitalàries, escoles o els mateixos equips de la DGAIA”, explica la Dra. Anna Fàbregas. “El perfil de la víctima és una nena de 9 o 10 anys que revela una situació de violència sexual o una adolescent que, en un moment de canvi vital, recorda fets passats i identifica el que ha viscut”, descriu la Dra. Anna Fàbregas. “Davant qualsevol revelació és molt important creure la víctima, acompanyar-la i protegir-la. No és la nostra funció dubtar de la seva paraula”, destaca.
El 70% de les víctimes ateses a la Unitat són nenes i el 91% dels agressors són homes, un patró que es reprodueix en agressions sexuals a majors de 16 anys. Més del 65% dels casos té lloc en l’àmbit intrafamiliar. “El rol de les famílies cuidadores és fonamental; no tan sols perquè és l’entorn en el qual aquestes violències es produeixen de forma majoritària i on es reprodueixen per risc de transmissió intergeneracional; sinó també perquè la violència sexual té un impacte importantíssim en tot l’entorn familiar”, explica Giuliana Rios: “Cal un treball sociofamiliar per tal que les famílies cuidadores puguin acompanyar els fills i les filles en el seu procés de recuperació”, afegeix.
Atenció multidisciplinària als i les pacients
Quan el o la pacient arriba a la consulta es fa una visita multidisciplinària per part de tres professionals: la pediatra, la psicòloga clínica i la treballadora social sanitària juntament amb la família cuidadora, amb l’objectiu de valorar conjuntament el cas i donar una atenció integral. “Valorem com es troba psicològicament, si presenta seqüeles de la situació viscuda i si requereix un tractament psicològic especialitzat”, explica Mireia Forner, psicòloga clínica. S’adapta la intervenció a l’edat i perfil del pacient.
“Amb els nens i nenes més petits, treballem molt a través del joc simbòlic, del dibuix i dels contes, aspectes relacionats amb el bon tracte i l’educació afectiva i sexual, com quines són les parts íntimes del cos o què són els secrets bons i dolents, entre d’altres”, enumera Mireia Forner. “Tant els infants com els i les adolescents sovint presenten una barreja d’emocions com ràbia, por, culpa i vergonya. Els i les adolescents pateixen símptomes d’estrès posttraumàtic, simptomatologia ansiosa-depressiva, conductes autolesives o, fins i tot, temptatives de suïcidi”, afegeix la psicòloga clínica.
De la seva part, Giuliana Rios apunta que la treballadora social sanitària treballa amb la família cuidadora per iniciar el procés de recuperació del fill o la filla a través de l’acompanyament. Es treballen els dèficits familiars preexistents o ocasionats per l’impacte de la situació de violència viscuda. I es proporcionen eines, estratègies i habilitats per a l’exercici positiu de la marentalitat i la parentalitat. “Aquest rol cuidador recau, en la majoria dels casos, en la figura de les mares; un element més que ens indica la necessitat d'una perspectiva de gènere en la nostra atenció”, apunta.
El treball de l’equip EMMA va en la línia del nou model Barnahus que està implementant el departament de Drets Socials, que posa els infants víctimes al centre de l’actuació, oferint una atenció integral i fent que siguin els diferents recursos que intervenen els que s’adaptin a les necessitats dels infants. Barnahus o casa dels infants és un projecte pioner perquè permet treballar en un espai amable tots els serveis d’atenció que necessita l’infant evitant la revictimització.
Evitar seqüeles psicològiques i físiques
“El nostre objectiu és acompanyar les víctimes i la família cuidadora i oferir tractaments basats en les guies clíniques internacionals com la teràpia cognitiva-conductual centrada en el trauma”, comenta Mireia Forner. Aproximadament, un 30% dels infants o adolescents pateix seqüeles a mig-llarg termini en forma d’estrès posttraumàtic, presentant records intrusius, un estat emocional negatiu persistent, dificultats per dormir o malsons, entre d’altres.
“Quan un infant pateix experiències adverses primerenques importants (pobresa, negligència, violències) el sistema de resposta a l’estrès (activació de l’hormona anomenada ‘cortisol’) s’activa en alerta màxima i s’hi queda de forma crònica (‘toxic stress’)”, explica la Dra. Anna Fàbregas. Aquesta resposta tòxica (elevats nivells de cortisol) pot provocar canvis estructurals (anatòmics) i funcionals del cervell en desenvolupament, i pot produir problemes posteriors en el desenvolupament d’habilitats lingüístiques, cognitives i socioemocionals. Les principals seqüeles relacionades amb les experiències adverses primerenques s’observen en l’àmbit de la salut mental. “Però també s’ha estudiat l’afectació del sistema immunològic, cardiovascular i metabòlic, que provoca, a llarg termini, més risc de patir malalties com l’obesitat, diabetis i, fins i tot, algun tipus de càncer o infart”, adverteix la Dra. Anna Fàbregas.
Neurologia, Hospital General
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.