La inhibició de PD-1 demostra una millora en la supervivència global en pacients amb càncer de coll uterí recurrent

El càncer de coll uterí és el quart càncer que es diagnostica amb més freqüència i la quarta causa de mort per càncer en dones arreu del món. L'informe Globocan 2020 sobre la incidència i la mortalitat del càncer, elaborat per l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC, per les sigles en anglès), estima que el 2020 hi va haver 604.000 nous casos de càncer de coll uterí i 342.000 morts per aquesta malaltia a tot el món.

Les pacients amb càncer de coll uterí diagnosticades en estadis inicials tenen un molt bon pronòstic, amb una taxa de supervivència global (SG) del 90% al 95%. En el cas de pacients amb la malaltia en estat avançat, el pronòstic mostra xifres molt més baixes, amb una taxa de supervivència a 5 anys del 15%.  En el cas de les dones que pateixen càncer de coll uterí recurrent o metastàtic, la malaltia de les quals ha avançat després de quimioteràpia amb platí, els pocs tractaments sistèmics de segona línia que hi ha no han demostrat cap benefici pel que fa a la supervivència. Millorar l'evolució d'aquestes pacients constitueix, per tant, una necessitat clínica cabdal per a la qual encara no hi ha resposta.

Ara, els resultats de l'estudi internacional multicèntric Empower de fase III a càrrec dels grups Gynecologic Oncology Group dels EAU (GOG) i European Network for Gynaecological Oncological Trial Groups (ENGOT), publicats com a article original al The New England Journal of Medicine, mostren una millora prometedora en les xifres de supervivència i podrien apuntar a l'anticòs anti-PD-1 cemiplimab com a opció de tractament més efectiva per a aquesta població específica de pacients.

Aquest estudi, l'autor principal del qual és Krishnansu S. Tewari en representació del GOG, professor i responsable de la divisió d'oncologia ginecològica a Califòrnia (EUA), i que ha codirigit en representació de l'ENGOT Ana Oaknin, investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques de VHIO, que forma part del Campus Vall d’Hebron, es va dissenyar per avaluar l'eficàcia de l'inhibidor de PD-1 (el cemiplimab) com a monoteràpia si es compara amb l'opció de quimioteràpia triada pel facultatiu a l'hora de millorar l'evolució clínica, mesurada a partir de la supervivència global (SG) com a criteri de valoració principal.

"El cemiplimab, autoritzat per tractar els càncers de pulmó i de pell, havia demostrat tenir una activitat clínica preliminar en pacients amb recurrència de càncer de coll uterí. El que intentàvem, per tant, era establir el benefici quant a la supervivència d'aquest agent comparat amb la quimioteràpia estàndard", apunta Ana Oaknin, una de les autores principals d'aquest estudi i que també és cap del Programa de Càncer Ginecològic del Servei d’Oncologia Mèdica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

En aquest assaig obert de fase III, es va administrar aleatòriament a 608 dones amb càncer de coll uterí recurrent o metastàtic cemiplimab o el tipus de quimioteràpia triat per l'investigador. La SG mitjana de la població general de l'assaig va ser superior per al grup amb cemiplimab si es compara amb la del grup amb quimioteràpia: 12 mesos en el primer cas, 8,5 mesos en el segon cas. Sorprenentment, les dades mostren que el benefici quant a la SG es mantenia en els dos subgrups histològics: carcinoma de cèl·lules escamoses (177 pacients) i adenocarcinoma (131 pacients).

En comparació amb la quimioteràpia, els investigadors del GOG-ENGOT també assenyalen un risc de mort un 31% inferior en la població general de pacients a les quals se'ls va administrar cemiplimab, i un risc de mort un 27% inferior per a les pacients amb carcinoma de cèl·lules escamoses.

"Aquest estudi és l'assaig clínic més gran que s'ha fet fins ara amb aquesta població de pacients. A més a més, el cemiplimab és el primer tractament amb base immunitària que mostra una millora en la supervivència global en pacients en què la malaltia ha avançat després del tractament de primera línia amb quimioteràpia amb platí," afegeix Ana Oaknin.

També afirma, com a conclusió, que "els nostres resultats assenyalen el cemiplimab com una prometedora opció nova molt necessària per a algunes d'aquestes pacients. Tenint en compte que a les dones amb càncer de coll uterí se'ls diagnostica la malaltia entre els 35 i els 44 anys, ens hauríem d'esforçar col·lectivament per ampliar la supervivència d'aquestes pacients tan joves".