La gestió de la COVID-19 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cas d’estudi de l’IESE

El Dr. Albert Salazar, gerent de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron, i Jaume Ribera, professor de l’IESE, han ofert una classe per als alumnes de l’IESE titulada "Cas Hospital Universitari Vall d’Hebron: Gestió de la COVID-19”. Durant la classe, el Dr. Salazar ha explicat com Vall d’Hebron es va transformar durant la primera onada de la pandèmia per gestionar la crisi sanitària més gran viscuda per l'Hospital. En aquesta classe, el Dr. Albert Salazar ha exposat el model de gestió de Vall d’Hebron i les principals decisions operatives que van permetre fer front a la primera onada. D'altra banda, el professor Jaume Ribera ha treballat conjuntament amb els alumnes la discussió del cas.

Una transformació radical de Vall d’Hebron des de l'inici de la pandèmia

La gestió de la pandèmia s'ha basat en dos eixos, segons el Dr. Albert Salazar, gerent de Vall d’Hebron: “la necessitat de treballar qualsevol projecte en col·laboració amb tots els agents del territori i, internament, potenciar els equips multidisciplinaris, ja que la COVID-19 ens ha demostrat que el treball conjunt entre especialitats, entre estaments, conjuntament mèdics i infermeria, trencant les sitges tradicionals, compartint coneixement, és capaç d'aconseguir resultats en termes d'atenció al pacient molt superiors”.

El professor de l’IESE explica que “investigar sobre la gestió de la pandèmia a un hospital com Vall d’Hebron ha estat tot un encert, ja que avui dia no hi ha res escrit sobre la gestió de la pandèmia a un hospital”. Amb aquest cas “hem pogut veure un exemple real de l’evolució de les fases d’una crisi i com encaixa en l’estratègia futura d’un centre hospitalari”.

A Vall d’Hebron, la transformació va començar ben aviat, fins i tot abans que hi hagués un sol cas a Catalunya. L'Hospital es va anticipar a l'arribada de l'epidèmia mitjançant l'elaboració de protocols d'actuació enfront de la COVID-19 i plans de contingència que plantejaven fins a una dotzena d'escenaris en els quals en els pitjors dels casos es triplicarien els llits d'UCI i es duplicarien els d'hospitalització. A finals de gener de 2020 es va crear un Comitè de Coordinació compost per l'equip directiu de l'Hospital i els líders científics de les especialitats més directament implicades en la pandèmia. En les reunions d'aquest Comitè, que encara es mantenen, s'analitza l'evolució de la pandèmia i es prenen decisions de gestió.

Així mateix es va dissenyar un model de contractació pública d'emergència per poder aconseguir els serveis i materials necessaris. Es va decidir que al voltant de 800 treballadors d’administració, facultatius, farmàcia, etc. teletreballessin des de casa per evitar el risc de contagi. Es va suspendre tota visita ambulatòria i es va reconvertir en telemàtica o telefònica. També es va impulsar la dispensació domiciliària de medicaments. Les visites de familiars als pacients es van suspendre. Avui dia, es permeten visites als pacients no COVID-19 en determinades franges horàries, però als pacients COVID-19 només se’ls permet en el procés de final de vida.

Un altre aspecte clau és la comunicació interna. Mitjançant sessions informatives retransmeses per streaming es mantenen informats setmanalment tots els professionals de les novetats i els canvis aplicats per fer front a la crisi. Tota la informació s'allotja en una sub-intranet creada ad hoc per a tota la comunicació relacionada amb el coronavirus.

Desplegament ràpid d'Unitats d'Hospitalització i de Cures Intensives

Durant el pic de la primera onada de la pandèmia de COVID-19, l'Hospital es va reorganitzar ràpidament per transformar les diferents unitats d'hospitalització convencionals en Unitats d'Hospitalització COVID-19. De les 34 unitats d'hospitalització dels quatre centres de l'Hospital, 22 van ser destinades a unitats d'Hospitalització COVID-19.

Així mateix, altres espais alternatius com Hospitals de Dia o el Pavelló Salut es van habilitar com a Unitats d'Hospitalització per a pacients amb aquesta patologia. El 29 de març de 2020 es va posar en marxa en només una setmana el Pavelló Salut Vall d’Hebron (un pavelló d'esports reconvertit en una extensió de l'hospital) per atendre pacients amb la COVID-19. A principis d'abril ja es podien atendre un total de 132 pacients.

Una vegada el pic de la primera onada de la pandèmia de SARS-CoV-2 es va superar, va ser necessari passar del Pla de contingència inicial al nou Pla d'adaptació de l'activitat COVID-19 i no COVID-19 aprovat el 28 d'abril i dissenyat perquè pogués conviure l'activitat habitual d'un centre hospitalari amb l'atenció a la pandèmia. Just després de l'aprovació del Pla d'adaptació, el 29 d'abril el Pavelló Salut es va transformar en un Hospital de Dia Polivalent (on s'ha realitzat la rehabilitació dels pacients que han superat la COVID-19). Ara, el Pavelló Salut acull un laboratori de Microbiologia, però la resta de les activitats es realitzen a l'hospital.

Quant als llits d'UCI, el mes de març de 2020, en dues setmanes es va passar dels 56 llits de l'UCI estructural de Vall d’Hebron a 222 llits per a pacients crítics. A l'abril es va continuar treballant fins a arribar a més de 300 llits de crítics. Aquest procés es va dur a terme reconvertint altres unitats i habilitant nous espais (com l'antiga UCI, en desús fins llavors, l'espai de Simulació o la nova àrea d'Hemodiàlisi) per acollir més llits. A més, van continuar funcionant els espais per atendre pacients adults amb altres patologies crítiques que no fossin coronavirus.

Per a tot això es va haver de reforçar la plantilla de l'Hospital i assegurar els torns assistencials necessaris, modificant contractes d'alguns professionals. Els que comptaven amb un contracte a temps parcial se'ls va ampliar a temps complet, es van incorporar tres persones jubilades que van ser dirigides a l'atenció de crítics, es van assignar tots els anestesiòlegs per a la cura de crítics (pel fet que s'havien cancel·lat els processos quirúrgics) i es van incorporar 60 pediatres per atendre pacients adults, ja que en la seva especialitat comptaven amb una bona formació en cura de crítics. A més, es van destinar tots els residents d'àrees mèdiques i quirúrgiques a Urgències. A Infermeria també es va reestructurar la plantilla. El febrer de 2020, l'Hospital comptava amb una plantilla de 7.677 persones, que va arribar a 7.952 el maig.

La despesa de març i abril de 2020 en personal, aprovisionaments sanitaris i inversions pel que fa a la COVID-19 va ser de 13 milions d'euros. La valoració econòmica del personal contractat va ser de 3,5 milions d’euros (incloent-hi no només els nous contractes, sinó també plantilla prèvia, com hores extres, guàrdies, etc.). La partida dedicada a aprovisionaments sanitaris i serveis va ser de 7,1 milions d’euros. I els diners dedicats a inversions van ser 2,4 milions d’euros. Des del mes de març fins al desembre del 2020, la despesa total va ser de 53,3 milions d’euros: 19,2 milions en personal, 27 milions en aprovisionaments i serveis i 7,1 milions en inversions.

Vall d’Hebron també va posar al servei dels professionals un acord amb l'Hotel Alimara Barcelona, situat a 500 metres de l'Hospital, per donar-los allotjament a l'inici de la pandèmia, i un acord amb l'Hotel Melià que va permetre atendre pacients amb COVID-19 en estat lleu per descongestionar l'edifici principal de l'Hospital.

Per avaluar la capacitat de l'Hospital per donar resposta a les necessitats actuals i futures que provoca la crisi del coronavirus, així com estandarditzar una atenció sanitària segura per a pacients i professionals, durant el mes de juny es va dissenyar un Model d'Acreditació COVID-19. A continuació, es va realitzar una autoavaluació i una auditoria interna que incloïa una visita presencial a diferents àrees assistencials i àrees comunes de l'Hospital. Fruit d'aquesta avaluació es van identificar bones pràctiques i accions de millora que es van posar en marxa.

Totes aquestes accions van valer que, el 2 d'abril, durant una visita a l'Hospital, el Dr. Bruce Aylward, Assistant Director-General, Office of the Director-General de l'OMS, felicités Vall d’Hebron per la gestió de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.

Nous serveis per a una atenció més òptima

Entre els nous serveis destaca l'obertura d'una consulta externa específica del Servei de Pneumologia per fer una avaluació i seguiment de les seqüeles pulmonars dels pacients COVID-19. Al juliol també es va posar en marxa una Unitat de Semicrítics dotada amb la tecnologia necessària per convertir-se en una Unitat de Crítics en poques hores en cas que sigui necessari, per exemple, per un augment dels casos crítics de COVID-19.

Reptes de futur i nova col·laboració amb IESE

El repte de fer front a la pandèmia encara continua. Durant la primera i segona onades, Vall d’Hebron ha continuat amb la seva transformació per continuar afrontant els diferents escenaris. En aquest sentit, el 16 de febrer s'ha inaugurat el nou edifici Garbí, l'espai polivalent dedicat a l'atenció de pacients amb COVID-19 de Vall d'Hebron. L'edifici compta amb 56 llits d'aguts i 32 de crítics i semicrítics i concentra l'atenció de pacients amb COVID-19.

IESE i Vall d’Hebron continuen amb la seva col·laboració per transmetre el model de gestió de l'Hospital durant aquesta pandèmia. D'aquesta manera, pròximament, el Dr. Albert Salazar oferirà altres classes a IESE per aprofundir en els aspectes clau de la gestió de Vall d’Hebron.

Sobre l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és el complex més gran de Catalunya i un dels més grans de l’Estat espanyol. Oferim atenció sanitària d’alta complexitat des d’un hospital públic, universitari i comunitari. Ubicats a Barcelona, des de les nostres instal·lacions treballem per la recerca, la docència i la innovació. L’Hospital és la suma de quatre centres especialitzats: l'Hospital General, l'Hospital Infantil, l'Hospital de la Dona i l'Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats. Donem servei assistencial des del naixement fins a la vellesa. A l’Hospital hi treballen més de 8.000 persones.

Des de l’inici de la pandèmia, han passat més de 6.625 pacients pel Servei d’Urgències, dels quals han ingressat més de 4.286 (i d’aquests, 881 a l’UCI).

Sobre IESE Business School

IESE és l'escola de direcció d'empreses de la Universitat de Navarra. Amb campus a Barcelona, Madrid, Munic, Nova York i Sâo Paulo, l’IESE suma nous projectes al seu ja innovador ecosistema d'aprenentatge que li permet oferir formació per a directius a Europa, Àsia, Amèrica i Àfrica.

Des del 1958, l'escola ha format més de 50.000 empresaris i directius, oferint-los una experiència personalitzada i transformadora. L’IESE vol continuar construint el demà formant líders que puguin tenir un impacte positiu i durador en les persones, en les empreses i en la societat. Aquest esforç ha estat reconegut pel rànquing del Financial Times que per sisè any consecutiu ha posicionat l’IESE com l'escola número 1 del món en programes de formació de directius.