La Dra. Patricia Pozo Rosich participa a una sèrie d’articles sobre migranya publicats a The Lancet

La prestigiosa revista The Lancet ha publicat recentment una sèrie d’articles centrats en l’impacte socioeconòmic de la migranya així com els avenços diagnòstics i terapèutics que s’han portat a terme els últims anys en aquest camp. Les publicacions, liderades pel Danish Headache Center de la Universitat de Copenhague en col·laboració amb neuròlegs internacionals líders en l’estudi de la migranya, han comptat amb la participació de la Dra. Patricia Pozo Rosich, cap de Secció del Servei de Neurologia de Vall d’Hebron, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i directora del Migraine Adaptive Brain Center de Vall d’Hebron.

La sèrie està basada en tres articles, tots ells sobre migranya però des de tres perspectives diferents: epidemiologia i els sistemes de salut; caracterització i biomarcadors; i maneig clínic i tractament. La Dra. Pozo és una de les autores que ha participat en la redacció tant de la primera com de la tercera publicació.

Epidemiologia de la migranya i la seva atenció als sistemes de salut

Es calcula que 1.000 milions de persones arreu del món pateixen migranya i és especialment freqüent entre els 35 i 40 anys. Aquesta alta prevalença és una càrrega important per als sistemes de salut, que podrien evitar-se ja que existeixen tractaments efectius per al tractament d’aquesta malaltia. Per això, és necessari analitzar el maneig actual de la migranya per corregir les deficiències actuals per millorar l’atenció dels pacients.

“La migranya és la principal causa de discapacitat en persones menors de 50 anys, i sobretot en les dones. Això té greus conseqüències en la salut i també socioeconòmiques, ja que aquesta és l’edat que es correspon amb la major productivitat”, explica la Dra. Pozo. Així, la migranya pot afectar negativament, per exemple, en la carrera professional de la persona. A més, la malaltia pot impactar també en la seva vida familiar i social, per exemple, afectant a la relació amb els seus fills i la seva parella. “Tenir una força laboral amb bona salut, i això inclou l’atenció de la migranya, és necessària perquè avancem com a societat”, assegura la Dra. Pozo.

A nivell econòmic, estudis realitzats el 2011 a Europa van calcular que els costs associats a la migranya podrien arribar fins els 111.000 milions d’euros a l’any, uns 1.222€ per persona de mitjana. D’aquests, un 7% serien costs directes associats a l’atenció de la malaltia i un 93% costs indirectes deguts sobretot a pèrdues en la productivitat en la feina de les persones amb migranya. Així, els autors de la revisió apunten a que haurien de destinar-se més recursos a implementar millores en l’atenció a la migranya, quelcom que clarament seria cost-efectiu o fins i tot permetria estalvia moltes despeses associades a l’impacte negatiu de la migranya en la vida dels pacients. En aquest sentit, i ja que actualment existeixen tractaments efectius per a la migranya, els autors consideren que és fins i tot una qüestió d’ètica el fet de poder oferir-los quan un pacient els necessita.

L’article també presenta els reptes que existeixen per oferir la millor atenció als pacients amb migranya. Els autors destaquen la importància de l’atenció primària, ja que el 90% dels pacients de migranya són diagnosticats i tractats de forma ambulatòria i no necessiten un neuròleg especialista. Així, només un 10% necessitaria una consulta amb un especialista, en la majoria de casos degut a la presència d’altres símptomes associats o per resistència als tractaments estàndard. Tanmateix, en moltes ocasions els metges d’atenció primària no disposen del temps ni de la formació adequades per oferir la millor atenció a aquests pacients. Així, una formació més específica a tots els professionals de la salut en l’àmbit de les cefalees seria necessària per assegurar una col·laboració global entre tot el sistema de salut que millorés l’atenció a aquests pacients.

Múltiples opcions terapèutiques disponibles per a la migranya

Actualment existeix un ampli arsenal de fàrmacs per al tractament dels pacients amb migranya. Tot i així, hi ha un alt percentatge d’ells que no prenen la medicació adequada ja que no es diagnostiquen correctament.

Existeixen dos grups principals de tractaments: els fàrmacs per a atacs aguts de migranya, i els preventius. En el primer grup es troben analgèsics àmpliament coneguts com el paracetamol o els antiinflamatoris no esteroïdals, els triptans específics per a la migranya i altres fàrmacs com els gepants o els ditans que s’han desenvolupat en els últims anys i es recomanen solament si els anteriors no són efectius o estan contraindicats.

Quan els tractaments aguts no són efectius i els atacs de migranya són freqüents i afecten la vida diària dels pacients, els especialistes poden recomanar altres fàrmacs per prevenir l’aparició de les migranyes. Entre el repertori de fàrmacs preventius es troben els beta-bloquejants (hipertensius) i els antidepressius si la migranya s’associa a depressió o problemes del son, entre d’altres.

Els autors de les publicacions recomanen que les estratègies de tractament s’individualitzin a cada persona per atendre les necessitats específiques de cada pacient i s’ofereixi seguiment per substituir un fàrmac per un altre quan no és efectiu. És clau també la implicació dels pacients, tenint en compte les seves característiques, necessitats i preferències. “El principal repte està en detectar adequadament als pacients amb migranya per oferir-los el millor tractament per a ells i optimitzar la seva efectivitat, tolerabilitat, seguretat i adherència, i per això és clau individualitzar la seva atenció”, reflexiona la Dra. Pozo.

Aquests articles van acompanyats d’una tercera revisió de la mateixa sèrie que profunditza en els factors genètics i neurobiològics de la migranya, i l’heterogeneïtat de la malaltia. En ell es presenta el progrés en la cerca de biomarcadors de la migranya que ajudaran a desenvolupar medicina de precisió per als pacients amb aquesta malaltia.