La combinació de la genètica amb tècniques histològiques millora el diagnòstic i la personalització del tractament contra el melanoma

El Dr. Juan Ángel Recio, responsable del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i el Dr. Vicenç García-Patos, cap del Departament de Dermatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, han estudiat les alteracions genètiques i l'evolució tumoral en una pacient amb nevus d’Ota que va desenvolupar un melanoma maligne dèrmic, comparant-les amb altres lesions melanocítiques molecularment emparentades. Els resultats de l’estudi, publicats a Pigment Cell and Melanoma Research i Oncotarget, suggereixen la necessitat de recórrer a la combinació de tècniques histològiques i genètiques, per al correcte diagnòstic de molts d’aquests casos. 

El nevus d’Ota és una malaltia cutània i ocular que consisteix en una hiperpigmentació que afecta a la pell d'un sector de la cara i l'ull, seguint el trajecte del nervi trigemin. Està produït per una proliferació d'unes cèl·lules anomenades melanòcits, que apareixen augmentades en nombre i grandària en aquestes lesions. Tot i que són poc freqüents, s'ha descrit que igual que els melanomes uveals i els nevus blaus, contenen mutacions al gen GNAQ, existint el risc que pugui malignitzar i esdevenir mortal. 

L'estudi està basat en el cas d'una pacient de 28 anys, que va acudir a l'especialista perquè el quist sebaci que li havien diagnosticat 12 anys enrere havia començat a créixer en els últims 6 mesos. El dermatòleg va decidir extirpar el quist, però el resultat va ser que era un melanoma dèrmic maligne.

Al cap d'uns mesos, la pacient va venir recomanada a Vall d’Hebron per fer el seguiment del seu cas, i els oncòlegs Dr. Javier Cortés i Dra. Eva Muñoz-Cosuelo van descobrir que el tumor s'havia desenvolupat al mateix lloc ocupat per un nevus d’Ota localitzat sota el cabell. En aquesta fase va ser quan l'equip del Dr. Recio va analitzar la histopatologia del tumor i les seves característiques moleculars, i va descobrir que el tumor s'havia desenvolupat a partir de la malignització de la lesió benigna (nevus d’Ota) que tenia probablement des del seu naixement. Un any més tard la pacient va desenvolupar un nou tumor exactament a la mateixa zona on es va extirpar el primer. L'anàlisi histològic i genètic de la nova lesió efectuat pel Dr. Recio en col·laboració amb la Dra. Ana Vivancos, responsable del grup de Genòmica de Càncer del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), va revelar que el nou tumor era genèticament diferent al primari. Segons l'investigador, “el seguiment de l'evolució de la pacient va permetre evidenciar l'heterogeneïtat tumoral del melanoma a la progressió maligna de la malaltia”. Tenir en compte aquesta evolució del tumor és important, ja que les teràpies dirigides contra el càncer es basen en la detecció d'alteracions genètiques en un o diversos gens.

Donada l'evolució observada en aquest tipus de càncer dèrmic, el Dr. Recio assegura que el coneixement del tumor i de les mutacions que coexisteixen en una mateixa cèl·lula tumoral “és essencial per entendre els mecanismes convergents implicats en la progressió, establir el pronòstic i administrar teràpies efectives”. 

Després d'aquest cas, els investigadors van analitzar l'evolució de les mutacions implicades en la malignització d’unes lesions emparentades, els nevus blaus, ja que aquests comparteixen amb el nevus d’Ota i els melanomes uveals les mutacions iniciadores de la lesió (GNAQ). Els anàlisis efectuats al melanoma desenvolupat a partir del nevus d’Ota van mostrar que desenvolupaven la mateixa mutació maligna observada als melanomes uveals, que impedia l'activitat de la proteïna BAP1. En canvi, el nevus blau no presentava aquella mutació, malgrat estar també relacionat amb la possibilitat de malignitzar-se i acabar amb un desenllaç fatal. 

Per determinar què estava succeint, els investigadors van mirar les cèl·lules malignes del nevus blau amb tècniques histològiques i van descobrir que efectivament, la proteïna BAP 1 estava present, però no podia realitzar la seva funció normal per estar deslocalitzada, en lloc d'estar al nucli de la cèl·lula, es localitzava al citoplasma. De manera que aquests tumors havien seleccionat en la seva evolució maligna un mecanisme diferent per arribar al mateix fi, inactivar BAP1. Per això, el Dr. Recio assegura que “la genètica a vegades no és suficient per al diagnòstic ni el pronòstic correcte”, ja que en aquest cas el gen buscat no es trobava mutat, però no podia realitzar la seva funció correctament. 

Gràcies a l’estudi del seu cas, la pacient va poder rebre un tractament personalitzat d'acord amb les particularitats de la seva malaltia. En l'actualitat la pacient està neta de malaltia.