Som un campus sanitari de referència que comprèn tots els camps de la salut: l'assistència, la recerca, la docència i la gestió.
La professionalitat, el compromís i la recerca dels professionals del Campus són elements clau per poder oferir una assistència excel·lent.
Apostem per la recerca com a eina per aportar solucions als reptes que ens trobem dia a dia en el camp de l’assistència mèdica.
Gràcies al nostre potencial assistencial, docent i de recerca treballem per incorporar nous coneixements per generar valor als pacients, als professionals i a la mateixa organització.
Generem, transformem i transmetem coneixement en tots els àmbits de les ciències de la salut per formar els futurs professionals.
La vocació de comunicació ens defineix. T’obrim la porta a tot el que passa al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i t’animem a compartir-ho.
Donació per a hospital
Donació per a recerca
Els centres de la institució duen a terme diverses accions per millorar el descans dels pacients. L’OMS recomana un màxim de 40 decibels en les habitacions dels malalts, mentre que les alarmes de molts equipaments mèdics arriben fins als 80 decibels. Accions senzilles, com ara abaixar el volum dels dispositius electrònics, parlar en veu baixa o canviar els horaris de reposició dels magatzems, aconsegueixen reduir considerablement la intensitat acústica durant les nits.
Els hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) (Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau de Vilanova, Joan XXIII, Doctor Josep Trueta, Verge de la Cinta i Viladecans) duen a terme actuacions per reduir la intensitat sonora durant les nits per facilitar el descans dels pacients. La posada en marxa de campanyes informatives a dins dels centres ha aconseguit disminuir de manera considerable el soroll a les plantes d’hospitalització. Mesures tan senzilles com abaixar el volum de dispositius electrònics, parlar en veu baixa o canviar els horaris de reposició de material als magatzems permeten millorar el confort dels usuaris.
Diversos estudis vinculen el soroll durant el descans amb la hipertensió i la malaltia cardiovascular i coronària, amb problemes en la funció immunitària i hormonal, amb dèficits d’atenció i de memòria, i amb alteracions de l’estat d’ànim. També s’ha observat que la disminució de la intensitat sonora nocturna als hospitals permet reduir l’administració de sedants als pacients. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que a les habitacions dels hospitals no es passi dels 30 o 40 decibels, un nivell equivalent al d’una sala de biblioteca o al d’una conversa en veu baixa. La realitat és que molt sovint se superen aquests nivells als hospitals. De fet, les alarmes de molts equipaments mèdics poden superar els 80 decibels, que és el nivell d’intensitat sonora d’un tren en marxa.
Tot i així, el nombre de reclamacions sobre soroll no arriba al 0,2% del total de les queixes registrades als hospitals de l’ICS. L’any 2016, es van rebre catorze reclamacions per problemes de soroll excessiu. D’altra banda, al darrer estudi PLAENSA de satisfacció sobre atenció hospitalària amb internament, realitzat l’any 2015 pel Servei Català de la Salut (CatSalut), recull un índex de satisfacció del 84,5% respecte a la percepció de tranquil·litat per descansar a la nit. Hi ha experts que afirmen que les interrupcions del son a causa del soroll no impliquen una reducció de la satisfacció, perquè els pacients creuen que són necessàries clínicament.
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’ha fixat com una línia prioritària per a aquest any la reducció de la intensitat acústica. El centre ha endegat una campanya entre els professionals que treballen en el torn de nit perquè siguin conscients de l’impacte del soroll en el descans i la recuperació dels pacients. Així, se’ls recomana utilitzar un to de veu suau i evitar parlar als passadissos. També ha concentrat al matí l’activitat de reposició de material als magatzems. En algunes unitats també s’estan col·locant senyals que recorden la necessitat de preservar el descans dels pacients.
A més de les mesures per reduir el soroll, s’hi duen a terme altres actuacions que faciliten el descans nocturn de les persones ingressades, com ara disminuir la intensitat de la llum, reduir el temps de les migdiades i realitzar, sempre que sigui possible, les mobilitzacions dels pacients durant la tarda i al vespre per evitar que els pacients s’adormin en aquestes hores.
Actualment, l’Hospital Vall d’Hebron està realitzant un estudi sobre la qualitat del son a la unitat de crítics de l’Àrea General.
En aquest sentit i davant la percepció que el soroll a l’hospital és un problema que els pacients viuen en silenci, diversos centres de l’ICS han volgut objectivar aquesta qüestió a través de la celebració de reunions amb usuaris i professionals, i la realització de mesures sonomètriques.
El mes de juliol de 2016, a partir de la publicació en un diari comarcal d’una carta d’un usuari que es queixava del soroll al centre, la Unitat d’Atenció al Ciutadà de l’Hospital Universitari de Bellvitge va organitzar un grup de discussió amb pacients i familiars que havien presentat una reclamació sobre aquest assumpte per identificar-hi oportunitats de millora. Poc després, van convocar una trobada amb professionals de diferents categories per abordar el tema. Les conclusions de les dues sessions van ser similars. Tant els pacients com els professionals tenien la percepció que el silenci és fonamental per millorar el descans i la recuperació dels pacients, i que l’hospital podia reduir força la intensitat sonora a les àrees assistencials canviant rutines i hàbits dels professionals.
Tot seguit, van realitzar setze mesures de la intensitat sonora en espais identificats pels professionals mateixos com a sorollosos, en horaris diferents, amb una durada de quinze minuts per cada avaluació. El valor mínim va ser de 58,6 decibels (equivalent al so que provoca una aglomeració de gent) i el màxim, de 69 decibels (el soroll que fa una aspiradora en marxa), xifres força superiors a les recomanacions de l’OMS.
A partir de les conclusions de les reunions, l’Hospital de Bellvitge ha dissenyat la campanya Hospital sense soroll, que es basa en el canvi d’hàbits dels professionals i en la col·locació de cartells i altres elements visuals que serveixin per reduir la intensitat acústica. Aquestes mesures s’estan implantant actualment.
Durant els darrers mesos, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol també s’han dut a terme reunions amb professionals, que han analitzat l’assumpte del soroll a les àrees d’hospitalització i de crítics, i s’ha passat una enquesta a 120 pacients ingressats. A partir de les trobades i les enquestes, s’han identificat quatre fonts de soroll: activitats de comunicació dels professionals (converses del personal o canvis de torn), dinàmiques de treball, aspectes relacionats amb infraestructures i visites als pacients ingressats. L’hospital badaloní ha creat la figura del referent de soroll, un professional que vetlla pel compliment de les mesures per reduir la intensitat acústica a les àrees assistencials del centre. Els professionals que han participat en els grups de discussió són considerats referents de soroll.
El Germans Trias ha col·locat a les unitats d’hospitalització cartells que recomanen, durant la nit, tancar les portes de les habitacions, sempre que sigui possible; abaixar la veu durant els canvis de torn, a les sales d’infermeria i als passadissos; reduir la intensitat de la llum; disminuir el timbre del telèfon; evitar l’ús de l’intercomunicador per parlar amb els pacients ingressats, concentrar les diverses intervencions d’infermeria en una sola visita (pressa de signes vitals, administració de medicació, realització de cures, etc.), i aproximar-se al pacient per parlar amb ell.
A les unitats de crítics i a Urgències també s’han col·locat avisos que aconsellen tancar les portes dels boxs, disminuir el to de veu i evitar les trucades telefòniques innecessàries durant la nit, entre d’altres.
A la primavera de 2016, l’Hospital de Viladecans va endegar el Projecte unitat silenciosa, arran de la impossibilitat de poder efectuar estudis del son amb garanties, a causa del soroll que hi havia a la unitat d’hospitalització. En aquell moment, es va formar un grup de treball format per professionals i es va celebrar un grup de discussió amb pacients. Tant els professionals com els usuaris coincidien amb el diagnòstic: la intensitat acústica era excessiva a les àrees assistencials del centre –cosa que es va confirmar amb mesures sonomètriques– i s’hi podien aplicar mesures simples que permetessin reduir-la.
El grup de treball ha començat a implementar accions per tal de disminuir el soroll a les plantes d’hospitalització, com ara la publicació d’un decàleg adreçat als professionals i d’un full informatiu que s’adjuntarà a la nova versió de la Guia del pacient. També s’han dut a terme accions relacionades amb la senyalització i la revisió dels carros de la neteja i del menjar.
L’Institut de Salut Carlos III coordina el projecte Sueñon®, d’abast estatal, en què col·labora el centre de recerca vinculat a l’ICS Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), que està orientat a fomentar entre els professionals el descans dels pacients hospitalitzats. A més de la regulació de la intensitat sonora, aquesta iniciativa preveu altres mesures per millorar el confort dels malalts. El projecte té dos vessants, un de recerca i un altre de sensibilització social i professional. La campanya es va presentar fa sis mesos i, des de llavors, s’hi han sumat més de mil professionals d’infermeria d’arreu de l’Estat.
El mes de setembre de 2016, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta va anunciar el seu compromís amb el projecte, de manera que la majoria dels seus professionals ja s’hi han adherit. El centre tortosí ha posat en marxa la campanya El silenci també és salut, que promou la millora del descans dels pacients a través de la reducció del soroll i la disminució de la intensitat de la llum a les àrees assistencials durant les nits. També ha reorganitzat les cures i altres intervencions d’infermeria per interrompre el mínim possible el son de les persones ingressades. A més, està duent a terme intervencions adaptades a les característiques i als hàbits de cada pacient per afavorir el seu descans. En alguns casos, s’apliquen tècniques de relaxació per millorar el descans dels malalts.
L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida també és molt actiu en la promoció del projecte Sueñon® entre els seus professionals. De fet, molts dels seus infermers col·laboren directament en la iniciativa, com a investigadors de l’IRBLleida o membres del Col·legi d’Infermeria de Lleida, que són institucions que participen en la coordinació del projecte. El centre lleidatà està treballant en l’elaboració de la nova Guia d’atenció a la persona i família, en què les recomanacions per reduir la intensitat acústica i, en general, preservar el descans dels pacients ocupa un lloc rellevant.
A més de recomanar als professionals del torn de nit reduir les fonts de soroll a les àrees assistencials, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta instal·larà a la nova Unitat Neonatal, que s’està arranjant, un detector de so amb forma d’orelles gegants, que s’encendrà quan se sobrepassi un determinat llindar.
Més informació
Infografia El soroll es pot evitar
Nota de premsa
L'acceptació d'aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d'aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació, i la seva posterior incorporació en l'esmentat fitxer automatitzat. Podeu exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte "Exercici de dret LOPD". Responsable: Fundació Hospital Universitari Vall d’Hebron – Institut de Recerca. Finalitat: Gestionar el contacte de l'usuari Legitimació: Acceptació expresa de la política de privacitat. Drets: Accés, rectificació, supresió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. Procedència: El propi interessat.