El nou Servei d’Urgències de Vall d’Hebron aposta per un model flexible que ofereix una assistència més àgil i personalitzada

La crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha accelerat la reforma del Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i ha posat a prova un nou model de gestió que, a més d'agilitzar l'atenció, ofereix una assistència integral, flexible, més personalitzada i en un entorn més amable per als pacients i les seves famílies. Aquest nou model ha superat amb escreix la prova d'estrès de la pandèmia i ha incorporat aprenentatges com la capacitat d'ajustar equips i espais en funció de la demanda i també un bon engranatge amb el territori.

La gènesi i implementació del nou model del Servei d’Urgències es va iniciar uns mesos abans de la irrupció de la COVID-19, amb l’arribada del Dr. Albert Salazar com a nou gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que tenia com a gran objectiu millorar l’atenció urgent a l’Hospital. I amb la Dra. María Arranz com a nova cap del Servei d’Urgències, l’Hospital va endegar un repte pendent: posar en marxa el nou model del Servei d'Urgències per millorar l’atenció als pacients i reduir el temps de permanència. La remodelació no només era qüestió de dignificar espais i incorporar equips i tecnologia nova, requeria també una nova cultura i abordatge funcional.

Es va executar la construcció d’espais nous i la renovació d’espais ja existents, i es va implementar una forma multidisciplinària de treball en equip, per aplicar aquesta nova cultura de l’atenció a les urgències. Com explica la Dra. María Arranz, “espais adequats, equips multidisciplinaris ben preparats i una nova cultura de l’atenció urgent basada en l’objectiu de reduir el temps d’estada del pacient a Urgències, van de la mà per millorar la qualitat assistencial”.

En aquest sentit, és clau l’abordatge estructurat i integral que realitzen els professionals del Servei d’Urgències. Un abordatge que comença abans que el pacient arribi a l’hospital. El procés del nou model d'atenció comença amb una bona coordinació amb el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) que ajudi a fer una transferència àgil si el pacient arriba en ambulància. En aquest abordatge integral , són fonamentals “la valoració de la situació social del pacient (amb quins recursos familiars i socials compta) i la coordinació amb el territori per tal de fer un bon seguiment un cop rebi l’alta”, explica Belén Fernández, supervisora d’infermeria del Servei d'Urgències. Per aconseguir-ho, és fonamental la tasca dels professionals d’infermeria i treball social, que s’encarreguen d'organitzar les necessitats del pacient, classificar la seva atenció en funció de la seva gravetat (de l'1 al 5) i realitzar l’esmentada valoració social, i no només clínica, i la coordinació amb el territori.  

Per tant, en funció de la gravetat, es classifica els pacients de l'1 al 5. Un pacient de nivell 1, és un pacient amb risc vital que necessita atenció immediata i requereix espais equipats per a la seva reanimació i amb tecnologia sofisticada. Un de nivell 2 té risc de deteriorament vital i alt risc vital. Un pacient de nivell 3 no requereix una atenció immediata. Mentre que els pacients assignats amb un 4 o 5 són més lleus. Tota aquesta logística funciona amb una nova estructura d'equips multidisciplinaris integrats per personal de medicina, infermeria, auxiliar d'infermeria, treball social (que estan en el mateix espai físic del Servei d’Urgències), administratiu i zeladors i zeladores. Els professionals del Servei d’Urgències analitzen de forma contínua i en temps real la demanda i es realitzen els ajustos necessaris en els espais i equips.

Guanyar agilitat i reduir temps d’espera i d’estada

Ara, l’atenció és més ràpida i eficient, i els professionals del Servei d’Urgències treballen de forma coordinada amb els responsables de la gestió centralitzada de llits de l’Hospital i del flux dels pacients, per tal de trobar sempre la millor ubicació per als pacients. La Dra. María Arranz incideix en què “la bona gestió i organització des de l’arribada del pacient al Servei d’Urgències és clau per millorar la seva atenció”. La Unitat de Curta Estada d’Urgències, on ingressen pacients que hi estan menys de tres dies, també permet millorar el flux de pacients a l’Hospital.

Els pacients més greus són traslladats a l’àrea de crítics. Aquesta àrea compta amb tres boxs equipats amb tecnologia intel·ligent per atendre situacions d’emergència i elevada complexitat. “Aquest nou espai compleix amb els estàndards de qualitat de les darreres guies americanes i europees”, descriu la Dra. María Arranz.

Els boxs disposen d’equips per assistir a pacients en aturada cardiorespiratòria i amb els Codis d’Emergència del nostre territori, Codi Ictus, el Codi Infart Agut de Miocardi, Agitació, Intoxicació i Sèpsia. Belén Fernández destaca que “comptem amb una infraestructura innovadora per poder oferir noves teràpies avançades in situ com l'atenció a pacients en asistòlia no controlada”. L’àrea de crítics forma part de la zona d’aguts inaugurada recentment on s’ha creat també una nova sala d’observació dotada de l’equipament necessari per atendre al pacient agut pendent d’evolució. Aquest espai permet alliberar els boxs i els passadissos de llits. Hi poden esperar els pacients pendents d’un trasllat a un altre servei o l’alta. Per dur a terme aquestes obres ha estat necessari adaptar l’espai de la zona de consultes del Servei d’Urgències, on s’atenen els pacients amb consultes menys urgent. Aquesta zona s’ha reformat guanyant nous espais de visita que fan més àgil l’assistència. En paraules de la Dra. María Arranz, “amb aquesta reforma i adequació, millorem l’atenció als pacients i fem un gran pas per guanyar més qualitat i prestacions del nostre Servei. A més, gràcies a la reforma en tota l’àrea, es garanteixen més circuits diferenciats i segurs per a l’assistència COVID-19”.

El nou model també ha pensat en els familiars. Per rebaixar la sensació de preocupació i angoixa s'ha millorat la senyalització. Aquest procés s'ha fet amb la col·laboració dels pacients i familiars. Ara que amb la COVID-19 l'acompanyament està restringit, els familiars poden trucar al Servei d‘Urgències directament, sense passar per centraleta. “Aquestes millores senzilles alleugeren el seu patiment”, explica Belén Fernández.

Una de les grans millores aconseguides és la reducció del temps d’espera i de permanència dels pacients al Servei d’Urgències. Les derivacions a altres dispositius del territori han augmentat un 26%, fet que permet oferir el recurs més adequat per l’atenció als pacients i alliberar espai al Servei d’Urgències per atendre millor i de forma més ràpida altres pacients. I ha disminuït en un 25% els pacients que tornen a reingressar a les 72 hores. També han baixat a la meitat els pacients pendents d’ingressar a l’Hospital a les 8 h del matí en el Servei d’Urgències.

El pacient crònic: coordinació amb el territori

Ara hi ha menys casos de COVID-19, però arriben més pacients crònics aguditzats que han esperat a acudir als Serveis d’Urgències dels hospitals. Una de les prioritats del nou model del Servei d’Urgències de Vall d’Hebron és, precisament, millorar i agilitzar l’atenció a les urgències d’aquests pacients. En aquest sentit, la coordinació territorial amb l'Atenció Primària i l’Atenció Intermèdia és clau. “Fem un bon seguiment amb Atenció Primària i apostem per l’hospitalització a domicili per evitar que aquests pacients no arribin a Urgències”, comenta la Dra. María Arranz. Els pacients crònics requereixen una atenció contínua i més especialitzada. El paper d’infermeria és clau per mantenir una comunicació fluida i continua amb els diferents dispositius del territori i garantir que el pacient estigui ben atès per evitar un empitjorament del seu estat.

Aprenentatges de la gestió de la pandèmia

La pandèmia va accelerar les fases d'aquest projecte i es va establir ràpidament la nova estructura d'equips i tot el centre es va bolcar amb la COVID-19. “La demanda era tan alta que es van incorporar professionals d'altres serveis, però l’estructura que ja teníem implementada gràcies al nou model és tan àgil que va permetre treballar d'una manera molt dinàmica”, comenta la Dra. María Arranz. Es va crear un doble circuit (COVID-19 i No COVID-19), per garantir la seguretat de tots els pacients i els professionals. A més, aquests espais diferenciats es poden ajustar en funció de la corba epidemiològica. D’aquesta manera, si augmenta el flux de pacients COVID-19, es pot ampliar l’espai dedicat a la seva atenció al Servei d’Urgències