Dos projectes de Vall d’Hebron becats per la Fundació Senefro de la Societat Espanyola de Nefrologia

Dues investigacions de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han rebut finançament de la Fundació Senefro de la Societat Espanyola de Nefrologia (SEN). En total la SEN ha escollit sis projectes entre les més de trenta propostes presentades, tres projectes clínics i tres investigacions bàsiques. Cada investigació rebrà 24.000 euros per desenvolupar les seves iniciatives. Per una banda, la recerca de la Dra. Conxita Jacobs, investigadora principal del grup Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR, amb l’objectiu d’optimitzar el test de deposició de C5b9 per monitoritzar les glomerulopaties complexes ha estat guardonada en la categoria de projecte clínic. Per l’altra, en la categoria de recerca bàsica, s’ha escollit un projecte dirigit per la Dra.  Anna Meseguer, cap del grup de Fisiopatologia renal del VHIR, que busca trobar biomarcadors de progressió i solucions terapèutiques per pacients que pateixen Hipomagnesèmia Familiar amb Hipercalciúria i Nefrocalcinosi (HFHHN), malaltia renal ultra ara, actualment sense tractament específic. 

Estudi de la variabilitat fenotípica en pacients d’una malaltia ultra rara, per identificar noves dianes terapèutiques

La HFHHN és una malaltia renal ultra rara causada per mutacions en els gens CLDN16 i CLDN19, amb una incidència de menys d’una persona per cada milió d’habitants. Les persones afectades pateixen una progressió inexorable cap a la malaltia renal crònica i tractament renal substitutiu (diàlisi i trasplantament) en etapes primerenques de la vida. En la població espanyola el gen que es troba afectat és el CLDN19. També són característics els defectes oculars congènits que limiten la visió en diferents graus. En l'actualitat, no hi ha cap tractament específic per aquesta malaltia, existint només hi ha teràpies de mitigació dels símptomes.

Al grup de la Dra. Meseguer, s’està treballant en la identificació dels mecanismes responsables de la progressió de la malaltia en pacients que presenten un curs molt agressiu en enfront d'altres que tot i tenir la mateixa mutació, fins i tot sent germans, tenen una afectació més lleu. Per una banda, una anàlisi completa de pacients i controls mitjançant seqüenciació completa de l'exoma (WES per les sigles en anglès) ha permès identificar variants gèniques associades a fenotips molt agressius, prèviament definits com aquells que han sofert una pèrdua molt ràpida de funció renal requerint un trasplantament abans dels 5 anys de vida. L’anàlisi d’aquestes variants gèniques identificaria un subgrup de pacients d’alt risc que haurien de sotmetre’s a un seguiment i control mèdic més freqüent.

Una altra aproximació ha sigut la identificació de miRNA diferencialment expressats en exosomes urinaris entre pacients amb diferents graus de progressió de la malaltia i controls sans, que poden servir com a biomarcadors i també com a dianes terapèutiques. El nou projecte està adreçat a la validació d’aquestes variants gèniques i biomarcadors en altres cohorts (França i Polònia), així com al desenvolupament de sistemes cel·lulars adequats per cribratge i reposicionament de fàrmacs i per provar teràpies dirigides a dianes específiques (miRNA entre d'altres). L'equip investigador postula que altres tubulopaties que comparteixen característiques comunes amb la HFHHN, com és la malaltia de Dent, també podrien beneficiar-se d’aquesta recerca. 

Un test per millorar el control de les malalties glomerulopaties complexes

El sistema del complement forma part del sistema immunitari, i fa de pont entre la immunitat innata i l’adquirida. Diverses investigacions han trobat una relació directa o indirecta entre aquest sistema i diverses patologies glomerulars, malalties que afecten les estructures que responsables de filtrar la sang en els ronyons. Seguint aquesta relació s’ha creat un test exvivo de deposicions de C5b9, un complex proteic que es forma durant l’activació del sistema de complement, que s’ha demostrat eficaç per monitorar la Síndrome Hemolítica Urèmica Atípica.

L’equip de la Dra. Jacobs vol optimitzar el test perquè es pugui automatitzar i estudiar si és possible estendre el seu ús a altres glomerulopaties complexes com la nefropatia lúpidica o la membranosa.  A més d’obtenir una eina que permeti monitoritzar millor diverses patologies glomerulars, un millor coneixement del rol del sistema del complement en aquestes malalties pot obrir oportunitats terapèutiques per determinats pacients, ja que podria permetre saber quins d’ells es podrien beneficiar de teràpia amb els bloquejadors del sistema de complement ja existents. 

La Societat Espanyola de Nefrologia també ha atorgat a la doctora Jacobs una beca per una estada de tres mesos a un centre estranger, actualment es troba a l'hospital Universitätsklinikum d’Aachen a Alemanya.