Cafè GIPS: la col·laboració entre enginyers i professionals de la salut redefineix el futur de la medicina

La medicina del futur s’està escrivint als hospitals amb eines com la tecnologia 3D, que està revolucionant la manera com es diagnostiquen i es tracten els pacients. Sobre com la fusió entre enginyeria i medicina pot transformar idees en solucions reals, s’ha parlat avui a la sessió Cafè GIPS, una jornada organitzada pel Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que ha fet d’amfitrió.  Experts de diferents disciplines –metges, matemàtics, físics i enginyers, entre altres– i de diferents centres han compartit experiències, idees i reptes sobre l’ús de les tecnologies 3D i els bessons digitals en l’àmbit sanitari.

Com amfitrió, el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha obert la jornada i s’ha mostrat content de poder explicar els fruits que està donant la col·laboració entre enginyers i professionals de la salut. D’un temps ençà, equips multidisciplinaris treballen plegats als hospitals amb la il·lusió de poder transformar idees en respostes per als pacients. Abans de donar pas a les conferències i taules rodones, Clara Prats, presidenta de la Junta Directiva de l’Associació GIPS, i Marc Pérez Pey, president de la Comissió de Salut del COEIC, han reivindicat la sinergia entre enginyeria i salut per impulsar projectes innovadors que transformin la medicina.

El desenvolupament de les unitats 3D als hospitals

Vall d’Hebron, que ha estat un dels hospitals pioners en la implantació de la tecnologia 3D a l’Estat, ha presentat en aquesta jornada la seva Unitat de Tecnologies 3D+, un servei transversal que integra enginyers biomèdics, cirurgians i tècnics especialitzats per desenvolupar biomodels personalitzats, pròtesis fetes a mida i simulacions digitals per optimitzar cirurgies. “El futur de la medicina passa per la personalització i la tecnologia 3D ens permet oferir tractaments més precisos i segurs”, ha destacat el Dr. Manel Escobar, director clínic de radiologia i medicina nuclear de Vall d’Hebron, en la conferència sobre el desenvolupament d’aquesta unitat.

Cirurgies més segures i personalitzades gràcies a la tecnologia 3D

El Dr. Manel Escobar ha explicat que en el cas de Vall d’Hebron, va trobar un fil conductor per teixir la futura unitat de tecnologia 3D: la imatge. Abans de donar forma i contingut a la nova unitat, diferents serveis ja treballaven amb tecnologia innovadora per preparar una intervenció quirúrgica, per exemple. I totes treballaven amb un denominador comú, la imatge, ja fos amb recreacions 3D a partir d’un escàner, radiografia o ressonància. Un dels grans avenços de la impressió 3D en medicina és la seva aplicació en cirurgia. L’equip del Dr Manel Escobar va identificar més de 50 procediments quirúrgics a Vall d’Hebron en els quals aquesta tecnologia por millorar els resultats, beneficiant cada any més de 1.000 pacients.

L’hospital utilitza biomodels 3D virtuals i impresos per planificar operacions complexes, des de cirurgies maxil·lofacials fins a reconstruccions òssies i implants personalitzats. Aquests models permeten als cirurgians practicar l’operació abans d’entrar al quiròfan, reduint el temps d’intervenció i millorant la precisió quirúrgica. “Ara podem preparar pròtesis i guies quirúrgiques amb una exactitud mil·limètrica abans de l’operació, cosa que redueix el risc de complicacions i accelera la recuperació dels pacients”, ha explicat el Dr. Manel Escobar.

Què és millor imprimir amb ressina o poliamida?

La jornada també ha comptat amb una taula rodona sobre la implementació de les tecnologies 3D als hospitals de Catalunya, moderada per Esther Tomàs, directora d’Infraestructures i Tecnologia de Vall d’Hebron, on experts de diversos centres han compartit experiències.

El Dr. Vicenç Juan Gómez, metge especialista en cirurgia personalitzada, adjunt al servei de cirurgia craniomaxil·lofacial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron; Eric Barreda, enginyer biomèdic Laboratori 3D, ICS Terres de l’Ebre; Marian Iglesias, enginyera biomèdica Dimension Lab, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i el Dr. Ferran Fillat, metge traumatòleg, director del 3DPTLab, la Unitat de Medicina i Cirurgia Digital del Parc Taulí i Hospital Clínic, han discutit entre altres coses sobre si és millor imprimir amb ressina o poliamida. Aquesta és una de les moltes preguntes que els professionals de la salut plantegen als enginyers. Ambdós grups de professionals comparteixen i intercanvien coneixements mèdics i tecnològics. Però més enllà de l’intercanvi d’idees, han estat d’acord en què “els enginyers hem vingut per quedar-nos”, tal i com ha dit Èric Barreda. També en què necessiten una formació en salut segons especialitats, perquè, com ha assenyalat Marian Iglesias, “amb uns criteris mínims per poder respondre preguntes dels professionals de la salut tindrem respostes més ràpides i precises”.  “Cada època té els seus canvis i la tecnologia 3D és el motor que està transformant el present de la salut”, ha afegit el Dr. Vicenç Juan Gómez.

En la línia que ha exposat el Dr. Manel Escobar en la seva conferència, el Dr. Ferran Fillat ha compartit que “la medicina s’ha enginyeritzat” i aquests nous serveis s’han d’estructurar.

Bessons digitals: simulacions virtuals per millorar la salut

Els enginyers han donat par als matemàtics i físics per parlar dels  bessons digitals, models virtuals d’òrgans o estructures anatòmiques que permeten simular el comportament d’un pacient en temps real. A Vall d’Hebron, aquesta tecnologia s’està utilitzant per optimitzar tractaments mèdics i millorar la formació dels professionals sanitaris.

Raquel Cànovas, subdirectora de tecnologia mèdica de Vall d’Hebron, ha moderat la taula rodona dels bessons digitals, en la qual s’han presentat casos d’èxit en simulacions de cirurgia cardíaca i personalització de pròtesis. “Els bessons digitals permeten anticipar com reaccionarà el cos d’un pacient a un tractament abans d’aplicar-lo, cosa que pot revolucionar la manera com es fan les intervencions”, ha assenyalat Eric Lluch, investigador científic de Siemens Healthineers. “Un bessó digital és una rèplica del pacient i de la ruta, és a dir, de com el pacient es troba i evoluciona a l’hospital”, ha explicat.

De la mà de Mariano Vázquez, de Elem Biotech, els assistents han conegut com a partir de la pràctica mèdica, han aconseguit crear un cor virtual. Per ara, amb la suma dels cervells dels científics i els superordinadors han creat òrgans o parts humanes, un braç o una mà, “però el repte és generar un humà virtual per ajudar els metges”, ha precisat. “Per crear textures més realistes per crear un bessó digital el més fidel possibles, juguem amb el modelat 3d”, ha compartit Darío García Calderón, director general de Cella Medical 3D.

Un canvi de paradigma en la medicina moderna

La implantació de tecnologies 3D en l’àmbit sanitari està transformant la pràctica mèdica, facilitant diagnòstics més precisos, cirurgies menys invasives i una atenció personalitzada. Vall d’Hebron s’ha consolidat com a referent en innovació biomèdica, sent el primer hospital de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb una unitat 3D plenament integrada en la pràctica assistencial.

“El futur de la medicina passa per l’enginyeria i la tecnologia. La col·laboració entre professionals de diferents disciplines és clau per trobar solucions innovadores i oferir als pacients els millors tractaments possibles”, ha conclòs Ramon Vilallonga, cap de la Unitat de Cirurgia Endocrina i vicepresident del GIPS, en la cloenda de la jornada. L’ha acompanyat Ramon Maspons, director d’Innovació de l’AQUAS, que al marge de plantejar si els enginyers han de tenir un MIR, ha compartit la següent reflexió per tancar la jornada: “Mai havíem anat tan ràpid i segurament mai anirem tan lents”.

Amb aquest impuls, Vall d’Hebron i altres hospitals catalans continuen avançant cap a una medicina més precisa, personalitzada i tecnològica, on la innovació i la col·laboració interdisciplinària seran fonamentals per millorar la salut i la qualitat de vida dels pacients.