Celebrem la cinquena jornada del “Bona nit, Vall d’Hebron”, el programa que prioritza el son com a element clau per a la recuperació

«Hijo, para descansar,
es necesario dormir,
no pensar,
no sentir,
no soñar...»

Fins i tot, Antonio Machado, amb aquest poema, relacionava el descans nocturn, dormir, amb no fer res. Aparentment, quan dormim, tanquem els ulls, callem, la musculatura es relaxa i el cos sembla inactiu. Però més enllà de la pell passen moltes coses. L’organisme activa diversos processos essencials per a la salut que, entre altres, milloren el sistema immunitari. En el centre de comandament, al cervell, hi ha molta activitat. Més enllà de produir somnis, organitza la informació, emmagatzema els coneixements útils, consolida aprenentatges i depura toxines. Aquest darrer procés, del qual s’ocupa el sistema glinfàtic, és clau per tenir una bona salut. També és crucial la feina de la glàndula pituïtària, que segrega hormones responsables de mantenir la densitat òssia, la massa muscular, una pell saludable, reduir el dolor i en general, ajuda al funcionament de tot l’organisme. Aquestes són només quatre pinzellades sobre per què una bona qualitat del son es tradueix en més salut i millor estat d’ànim, i perquè l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, des de 2019 està bolcat en afavorir el descans nocturn dels pacients. Enguany, es compleixen cinc anys del projecte “Bona nit, Vall d’Hebron”, una iniciativa liderada pels professionals que treballen en els torns de nit per millorar el descans nocturn i aconseguir que els pacients dormin un mínim de sis hores seguides. Dos cops l’any, els responsables del programa organitzen una jornada nocturna, una per cada torn, per compartir experiències i reptes. La d’aquesta matinada va tenir lloc a la sala d’actes de la planta 10 de l’Hospital General, entre la 1.00 i les 3.00 hores. El Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i la directora d’Infermeria, Mª Àngels Barba, van ser-hi i van prendre nota de les millores assolides i nous reptes.

Un protocol per a quan cau la nit

“Científicament, està demostrat que el descans nocturn té un impacte positiu en la salut de les persones i és fonamental en la recuperació dels pacients ingressats”, assenyala Consuelo Álvarez, adjunta a la Direcció d’Infermeria. “Les interrupcions del descans nocturn fa a la persona més vulnerable en situació d’estrès emocional i somàtic. Hi ha evidència que no tenir un son reparador continuat pot provocar delirium, sobretot en la gent gran”, afegeix. “Però el soroll, la llum, dormir en un llit que no coneixes, l’assistència als i les pacient, d’una banda, o el dolor i la preocupació per una malaltia poden alterar la qualitat del son”, admet. Per intentar minimitzar aquests elements disruptius el programa “Bona nit, Vall d’Hebron” té uns protocols per als professionals, pacients i acompanyants, i no deixa de reinventar-se. Cada dia a les 22.00 hores s’activa el #BonaNitVH. Els professionals avisen els pacients i acompanyants que comença el període de descans perquè silenciïn els telèfons, parlin amb un to suau i utilitzin auriculars per escoltar la ràdio o televisió. S’abaixen les llums, les persianes o cortines. I per minimitzar l’impacte del soroll, s’adapten els dispositius. L’equip de manteniment del torn de nit s’ocupa de greixar les frontisses de les portes i els carrets d’infermeria i millorar la climatització per una bona qualitat del son.

Tal i com va explicar Mourad Rakkez, responsable de manteniment del torn de nit, el seu equip vetlla perquè el programa “Bona nit, Vall d’Hebron” es compleixi. Enguany, ha fet tres grans reformes: a les càmeres d’aïllament d’oncologia, a la cinquena planta de l’Hospital de la Dona i a la segona planta de l’Hospital Infantil. “Hem col·locat envans acústics per minimitzar els soroll i dissenyat una il·luminació intel·ligent als passadissos, que es controla des d’infermeria, i a les habitacions per il·luminar només l’espai necessari”, va explicar.

Des d’aquest estiu, a més es treballa amb les propostes guanyadores del concurs d’idees “Bona nit, Vall d’Hebron”. Míriam Llover, la infermera d’oncologia pediàtrica del torn de nit que va guanyar, va presentar a la jornada d’enguany la seva idea: “És hora de dormir”. “Són tres propostes per reduir el soroll, fer les trucades entre pacients i infermeria a través d’un sistema sense fils que avisa als professionals directament a un dispositiu mòbil; posar els dispositius mèdics dels pacients en mode nocturn, per silenciar alarmes i altres sons, i entregar uns kits de dormir amb antifaç i taps”, va resumir.

Escoltar els pacients

Abans d’engegar el programa “Bona nit, Vall d’Hebron”, les enquestes als pacients i acompanyants  i la percepció dels professionals sobre les condicions de descans deixaven clar que hi ha camí per millorar el son dels pacients i acompanyants. Ara, cada planta i servei disposa d’un referent de descans nocturn que procura que es compleixin els protocols i vigila què pot generar molèsties. En la jornada d’ahir, Joan del Oso, de l’equip de Sistemes d’Informació i Cures, i Emmanuel Gimenez, de Sistemes d’informació i suport a la decisió, van compartir els resultats dels indicadors de son de l’Estació de Treball d’ Infermeria i els resultats de les enquestes que reporten els pacients sobre la seva experiència en el descans nocturn (9.086 enquestes).

L’equip de Joan del Oso va mesurar quins pacients tenien problemes de descans abans de l’ingrés i va detectar que el 19% tenia problemes per dormir. Un 78% va assenyalar que tenia un son de qualitat i per a un 15% es va treballar en un pla de cures individualitzat.

Reptes del “Bona nit, Vall d’Hebron”

“Els resultats de l’experiència dels pacient (PREMs) ens avisen que hem de seguir treballant accions de millora, sobretot, baixar el to de veu durant la nit, i agrupar l’activitat i les cures, sempre que sigui possible, respectant la franja horària entre la mitjanit i les 6.30 hores per mirar de no trencar el son”, precisa Emmanuel Giménez. Altres reptes són continuar adequant la climatització de les habitacions, respectar l’horari de les visites i anar amb compte amb l’ús de dispositius mòbils més enllà de les 22.00 hores. Les enquestes assenyalen que l’indicador de descans segons el sexe no varia, en canvi sí ho fa segons l’edat: un 33% dels joves adults declaren tenir problemes per dormir sis hores seguides durant la seva estada a l’hospital, davant un 19% dels més ancians. En general, el 23% de les persones que van respondre l’enquesta assenyala tenir una mala qualitat del son durant l’ingrés. “És un nombre que varia poc respecte altres anys i que ens suposa un repte”, matisa Emmanuel Giménez.