Les ‘fake news’, les crisis de comunicació i la IA com risc i oportunitat, a debat a la segona jornada del congrés

Desenvolupar estratègies per comunicar continguts científics de forma eficaç, evitar la difusió ‘fake news’ en un terreny tan sensible com la salut i generar confiança i interès en la ciutadania, posant el pacient en el centre de la informació en salut. Són les principals qüestions que s’han abordat en la segona jornada del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut, organitzat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb el suport de la European University Hospital Alliance (EUHA) i la col·laboració de Medtronic.

Aquesta segona jornada ha arrencat amb una taula rodona sobre com combatre les ‘fake news’ en la comunicació de salut: analitzar quan representen un problema significatiu en el sistema sanitari, els efectes que tenen tant en la ciutadania com en els professionals i el seu impacte en la salut pública en termes generals han format part del debat. Carlo Martini, professor de filosofia en ciències de la salut de la Università San Raffaele (Itàlia), Michele Cantazaro, periodista freelance que col·labora a ‘El Periódico de Catalunya’, entre altres mitjans; Carlos Mateos, expert en fake news del portal ConSalud, director de l'agència de comunicació COM Salut i coordinador de #SaludsinBulos, Sigrid März, periodista científica i ex redactora de MedWatch, i el Dr. Javier de Castro, cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari La Paz (Madrid), van posar l’accent en què els centres sanitaris i de recerca, els professionals de la comunicació i els científics tenen en l’era digital un paper més important que mai com a gatekeepers o filtres de la informació sobre salut. Generar un clima de confiança amb la ciutadania, que és qui els hi adjudica al capdavall el paper de 'gatekeepers', serveix perquè tot i rebre les notícies falses, no se les creguin, van coincidir els experts. Les eines d’Intel·ligència Artificial (IA) poden servir tant per generar ‘fake news’ com per detectar-les. La IA va protagonitzar de fet un bloc temàtic sencer, que va incloure un taller pràctic impartit per Laia Morales, consultora en entrenament d’IA i fundadora de Bexperience, amb exemples de com entrenar el ChatGPT perquè desenvolupi accions concretes.

El matí va ser protagonitzat per una taula rodona sobre crisis de comunicació on van participar ponents dels departaments de comunicació dels principals hospitals europeus, moderada per Fran Garcia. Lars Elgård, cap de relacions amb els mitjans de l’Aarhus University Hospital (Dinamarca), Ann Lemaître, cap de premsa de UZ Leuven (Bèlgica), Hanna Mellbin, cap de comunicació estratègica de l’Hospital Universitari Karolinska (Suècia), Laia Brufau, dircom de l’Institut Català de la Salut (ICS), i Oscar Franco, director de salut pública, UMC Utrecht, Universitat d'Utrecht, i professor Adjunt de la Universitat Harvard van coincidir en el fet que cal veure tota crisi com una oportunitat. Els ponents van coincidir en què, malgrat tota la previsió i protocols d'anticipació que es puguin preparar, i que cal que existeixin, mai s'està preparat per una gran crisi com una pandèmia o un atac terrorista. El vell debat sobre fins a quin punt ha d'arribar la transparència informativa també va animar la taula rodona: preservar la intimitat dels pacients, sobretot en circumstàncies com els successos o les catàstrofes, va ser una de les línies vermelles que es va marcar. L'anàlisi va cloure amb una reflexió sobre la potencialitat de les xarxes socials en la comunicació en salut: tant com a termòmetre dels temes que preocupen o interessen a la ciutadania, com per donar una resposta ràpida sense intermediaris. Mai les institucions han arribat de forma directa i immediata a tanta gent i això és gràcies a les xarxes socials, van concloure els ponents.

Audrey Mash, pacient de Vall d’Hebron ressuscitada després de sis hores d’aturada cardíaca per hipotèrmia, ha exemplificat amb la seva història, que va fer la volta al món el 2019, el rol fonamental del pacient i el ciutadà com a protagonista de la comunicació en salut. Com va demostrar-se en el seu cas, els pacients són els millors ambaixadors de la comunicació en salut, ja que parlen el mateix llenguatge que els ciutadans i els hi fan arribar, d’una manera entenedora, com els avenços científics i mèdics poden salvar vides. En el cas d’Audrey, va servir per popularitzar l’ECMO (oxigenació per membrana extracorpòria) en època precovid, quan no era una tècnica tan coneguda. En aquest bloc temàtic també va participar Sarah Neville, editora de Salut Global del Financial Times i guanyadora del premi 2024 a la  millor periodista de salut al Regne Unit. Ella va destacar que, en tots els seus guardonats articles de salut, sempre procura trobar la història d'un pacient que posi cara a la malaltia o l'avenç mèdic en qüestió.

Al migdia, i amb l’objectiu d’apropar la ciència als assistents, va celebrar-se una sessió Meet the Expert, per tal que els assistents poguessin interactuar de forma directa amb alguns dels ponents i participants en les taules rodones i tallers. Després de dinar, les associacions de pacients i les seves estratègies de comunicació van ser les protagonistes: Julien Poulain, responsable de comunicació de Eurordis-Rare Diseases Europa i Jazz Sethi, fundadora i directora de The Diabeties Foundation (Índia), van prendre la paraula per explicar com les associacions, coneixedores a fons de les malalties, apropen als mitjans i els ciutadans tant el coneixement científic com les històries humanes dels seus membres. Aquest bloc temàtic va comptar també amb l’experiència Care Connect: la Dra. Olga Simó, coordinadora de la Unitat de Tecnologia de la Diabetis de l’Hospital Vall d'Hebron, el va introduir de la mà de Medtronic.

L’última taula del congrés va establir un debat apassionat en parlar del que busquen i troben els periodistes quan tracten amb doctors i investigadors de les institucions sanitàries. Van participar destacats periodistes com Josep Corbella, de ‘La Vanguardia’, Korinna Hennig de NDR Info (Alemanya) i Géraldine Zamansky (France 59), així com científics com el Dr. Josep Tabernero (Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus), la Dra. Purvi Parwani, cardiòloga en Loma Linda (Califòrnia, EUA) i Judit Balazs, psiquiatra d’Eotvos Lorand University, a Budapest (Hongria). Tots van coincidir en el fet que els uns es necessiten als altres per assolir el seu objectiu final: millorar el coneixement científic de la població general.