La lactància materna després d'un càncer de mama hormonosensible és possible i no empitjoraria el pronòstic de les pacients segons els darrers resultats de l'estudi POSITIVE

L’estudi POSITIVE -coordinat a Espanya per la Dra. Cristina Saura, cap del Grup de Càncer de Mama del VHIO, a través pel Grup SOLTI de recerca clínica en càncer i pel Grup GEICAM de Recerca en Càncer de Mama- ha demostrat que és possible fer lactància materna després de patir un càncer de mama hormonosensible i suspendre el tractament hormonal i aconseguir un embaràs. De les pacients que van aconseguir tenir un fill en el context d’aquest estudi, més d’un 60% (196 pacients) van poder alletar i això no ha influït negativament en el pronòstic, després d’un seguiment, per ara, de 41 mesos. Aquests resultats es presenten al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) 2024, que se celebra a Barcelona del 13 al 17 de setembre.

Aquestes dades completen les presentades anteriorment i publicades per una de les revistes científiques amb més factor d’impacte del món, New England Journal of Medicine (NEJM), que evidenciaven que pausar la teràpia endocrina per poder quedar embarassades -sota control mèdic i durant un període que no superés els dos anys- no incrementa el risc de recaiguda a curt termini en pacients joves amb càncer de mama hormonosensible. Això responia al primer objectiu de l’estudi. Un segon objectiu, els resultats del qual es presenten ara, era veure si aquelles dones que aconseguien tenir fills dins de l’assaig podien fer lactància materna i en quines circumstàncies.

La Dra. Cristina Saura, coordinadora de l’estudi POSITIVE a Espanya, oncòloga mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron, cap del Grup de Càncer de mama del VHIO i membre de la junta directiva de SOLTI afirma: “De les 518 dones que s’hi van incloure a l’estudi POSITIVE, 317 van aconseguir tenir un fill i, d’aquestes, 196 van aconseguir fer lactància materna. Això ja és un gran resultat que no s’havia constatat abans, però, a més, s’ha evidenciat que no empitjora el pronòstic d’aquestes pacients. Això és significatiu ja que el càncer de mama amb receptors hormonals positius, que és el que hem avaluat en aquest estudi, és un subtipus tumoral amb què cal ser especialment prudents perquè pot presentar un risc més elevat de recaiguda per l’augment d’estrògens durant la gestació. Tot i això, i després d’un seguiment limitat de moment, no hi ha un major índex de recaigudes en dones que han fet lactància materna després d’haver aconseguit un embaràs. Per descomptat, el seguiment a llarg termini d’aquestes pacients serà fonamental per corroborar les dades”.

Per la seva banda, el Dr. Manuel Ruiz Borrego, co-coordinador de l’estudi POSITIVE a Espanya, membre de la Junta Directiva de GEICAM i cap de la unitat de Càncer de Mama de l’hospital Verge del Rocío de Sevilla, afegeix: “Les troballes preliminars de l’estudi POSITIVE són molt esperançadores, ja que indiquen que les dones amb càncer de mama amb receptors hormonals positius poden ser mares i alletar els fills sense un risc aparent de recaiguda. Aquest resultat no només reforça la seguretat de no comprometre el pronòstic de les pacients, sinó que també aporta un alleugeriment psicològic a aquelles que vulguin optar per la lactància materna”.

De les 196 pacients que van aconseguir fer lactància materna dins de POSITIVE, un 66% aconseguien fer-ho després d’haver passat per una cirurgia conservadora del pit afectat. D’elles, la majoria va fer lactància únicament a través de la mama que no havia patit el tumor, mentre que un 30% ho feia amb les dues mames o fins i tot un 1,5% de les dones ho aconseguien a través del pit afectat únicament. D’altra banda, de les pacients que s’havien sotmès a una mastectomia (extirpació de tot el pit afectat pel tumor), 1 de cada 3 aconseguien donar el pit amb l’altra mama. Així, només aquelles dones que s’havien sotmès a una mastectomia bilateral (extirpació dels dos pits durant el tractament) van haver de renunciar a la possibilitat d’alletar.

Aquesta evidència se suma al coneixement previ aportat per l’estudi POSITIVE que demostrava la possibilitat de fer un parèntesi en el tractament hormonal -no superior a 2 anys- perquè les dones poguessin intentar quedar embarassades quan el seu desig de tenir fills no s’hagués completat abans del inici del tractament oncològic. Aquests resultats van suposar ja un gran avenç ja que, fins a la seva publicació, la recomanació era començar a buscar l’embaràs passats un mínim de 5 anys després d’haver superat el càncer de mama i sempre que no hi hagués cap recaiguda; “una finestra temporal que pot dificultar la planificació familiar moltes vegades per l’edat de la pacient. Per això a través de POSITIVE hem volgut buscar alternatives per a aquelles dones que volen ser mares després del diagnòstic d’un càncer de mama localitzat i no volen esperar 5 anys després del tractament”, apunta la Dra. Saura.

Sobre Positive i la participació espanyola a l'estudi

L’estudi POSITIVE ha inclòs pacients de 20 països; el 23% d’Amèrica del Nord, el 16% d’Àsia/Pacífic i l’Orient Mitjà i el 61% d’Europa, 72 dels quals procedeixen de 18 hospitals espanyols i han estat reclutats a través dels grups de recerca SOLTI i GEICAM.

Per examinar l’impacte de la pausa de la teràpia endocrina amb l’objectiu de buscar un embaràs, 518 dones de 42 anys o menys amb càncer de mama de receptors hormonals (RH) positius que es volien quedar embarassades es van incloure a l’estudi POSITIVE. Abans de pausar el tractament, les pacients havien completat entre 18 i 30 mesos de teràpia endocrina adjuvant. A més, es va recomanar encaridament a les participants a l’assaig que reprenguessin el tractament endocrí després d’un intent d’embaràs o un parèntesi de tractament hormonal de dos anys per intentar-ho.

Les dades actuals sorgeixen després d’un seguiment de 3 anys i mig fins ara, però els investigadors continuaran el seguiment de les participants a l’estudi durant 10 anys, cosa que consideren bàsica per corroborar-los, ja que el càncer de mama amb receptors hormonals positius pot reaparèixer anys després del diagnòstic inicial.

L’estudi està promogut i liderat a nivell mundial per l’International Breast Cancer Study Group (IBCSG), una divisió de la Fundació ETOP-IBCSG Partners i per Alliance for Clinical Trials a Oncology in North America, en col·laboració amb el Breast International Group (BIG ), que opera a través dels grups SOLTI i GEICAM a Espanya.