El metabolisme de les cèl·lules renals dels homes amb diabetis els predisposa a la malaltia renal

Els homes amb diabetis tenen un risc més alt que les dones de patir malaltia renal associada a la diabetis o nefropatia diabètica, una greu complicació d’aquesta patologia que provoca danys als ronyons i un increment del risc cardiovascular. Ara, un estudi internacional publicat a Science Translational Medicine, ha permès demostrar que part d’aquestes diferències estan relacionades amb el metabolisme energètic, procés pel qual les cèl·lules generen energia. El treball, liderat pel científic manresà Dr. Sergi Clotet Freixas i la Dra. Ana Konvalinka de la University Health Network de Toronto (Canadà) i en el qual ha participat l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar, ha determinat diferències substancials en aquest procés entre els dos sexes. També hi ha intervingut una investigadora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Per arribar a aquestes conclusions, s’ha pogut determinar característiques diferents entre les cèl·lules tubulars renals d’home i de dona sense cap patologia. D’aquesta manera “hem estat capaços de veure que existeix un metabolisme energètic diferencial entre homes i dones a escala renal, produint en els homes més dany, el que es tradueix en marcadors de pitjor evolució renal i major mortalitat per qualsevol causa”, explica la Dra. Clara Barrios, una de les autores del treball, metgessa adjunta del Servei de Nefrologia i investigadora de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar.

En aquest sentit, s’ha certificat que l’ús de la glucosa per generar energia a les persones amb diabetis pot generar més dany renal en el cas dels homes. “Les cèl·lules tubulars masculines tenen la respiració mitocondrial més activada, fet que comporta un increment de l’estrès oxidatiu i de la mort cel·lular programada (apoptosi). Quan simulem la diabetis, les cèl·lules tubulars renals dels homes augmenten el nombre de marcadors de dany, comparades amb les de les dones”, apunta la Dra. Marta Riera, investigadora de l’Institut de recerca de l’Hospital del Mar i una de les autores del treball. De fet, les cèl·lules dels homes utilitzen més glucosa i també més glutamina en les vies metabòliques energètiques tot i que produeixen menys piruvat.

Als ronyons de les dones, en canvi, l'exèrcit de molècules que alimenta les cèl·lules renals compta amb un soldat que fa la funció oposada: és un metabòlit anomenat piruvat, molt més present als ronyons de les dones que als dels homes. Els autors de la recerca han comprovat que, a nivells més elevats de piruvat, més prevenció davant el desenvolupament de la malaltia renal diabètica. Segons el Dr. Clotet, autor principal de l'estudi, aquest element actua com un antioxidant: "S'enganxa i bloqueja les molècules que generen estrès". Les dones que perden presència de piruvat també tenen més risc de desenvolupar la malaltia, i això obre la porta a buscar estratègies que afavoreixen l'acumulació de piruvat tant en homes com en dones, alhora que evitin l'activitat excessiva del cicle del TCA. Aquests extrems encara s'han d'investigar de manera específica per sexe, així com intensificar l'estudi de mecanismes per prevenir la malaltia renal diabètica.

Tot plegat, té una relació directa amb la presència d’hormones masculines, com s’ha pogut comprovar en el seguiment, durant cinc anys, dels pacients estudiats, tres grups en diferents estadis de la malaltia diabètica. A més, aquestes diferències es poden comprovar fàcilment en una analítica de sang, buscant-hi els metabòlits resultants del procés de metabolisme energètic de les cèl·lules. “En un futur pròxim anem cap a un tractament personalitzat en les persones afectes de diabetis i de malaltia renal crònica, on el sexe clarament és un factor a tenir en compte”, també confirma la Dra. María José Soler, una de les autores del treball, cap clínica de Nefrologia i diàlisi del Servei de Nefrologia de l'Hospital Universitàri Vall d'Hebron i cap del grup de recerca de Nefrologia i trasplantament renal del VHIR. 

Determinar aquest fet pot permetre personalitzar el tractament dels pacients, adaptant-se a la realitat de la qualitat del procés que fan servir les seves cèl·lules per generar energia. El treball ha posat de manifest vies metabòliques d’interès per ser estudiades com a potencials dianes terapèutiques. També pot permetre comptar amb una sèrie de marcadors que poden servir com a factors pronòstics de mortalitat i d’evolució negativa dels pacients i per valorar la seva resposta als tractaments. Com comenta la Dra. Barrios, “s’obren moltes portes d’ús diagnòstic i en recerca per veure si podem modular aquestes vies afectades, i estimular així que el consum energètic de les cèl·lules tubulars renals sigui menys perjudicial per al ronyó”.

La nefropatia diabètica és una complicació crònica de la diabetis. És responsable del voltant del 30% dels pacients en diàlisi i és la primera causa de trasplantament renal.