Vall d’Hebron mostra els beneficis de la neuromodulació sacra per millorar els símptomes de la síndrome de resecció anterior baixa

La resecció del recte és un dels tractaments habituals davant d’un càncer de recte, associat a la quimioteràpia o a la radioteràpia. Aquesta cirurgia, tanmateix, ocasiona nombroses seqüeles intestinals, sobretot incontinència fecal, que tenen un gran impacte en la qualitat de vida dels i les pacients. La Unitat de Cirurgia de Còlon i Recte de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el grup de Cirurgia General del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han demostrat que l’estimulació dels nervis del sacre mitjançant elèctrodes, tècnica coneguda com a neuromodulació sacra, millora els símptomes en aquests pacients. El treball, liderat pel Dr. Franco Marinello i el Dr. Eloy Espín, ha estat publicat a la revista Diseases of the Colon & Rectum i va rebre el premi a la millor comunicació oral al Congrés de la Societat Americana de Cirurgia Colorectal (ASCRS) el passat juny a Seattle (Estats Units).

El treball, en què també van participar l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, es va centrar en l’estudi de la neuromodulació sacra, la qual consisteix en l’estimulació elèctrica dels nervis del sacre amb l’objectiu de restablir l’activitat funcional del sòl pelvià. La tècnica té dues fases, la primera de les quals consisteix en la implantació d’un elèctrode en un foramen sacre i on s’avalua la milloria clínica en 2-3 setmanes amb una bateria externa. Si la prova és positiva, el pacient passa a una segona fase en què s’implanta un generador similar a un marcapassos.

La neuromodulació sacra és una tècnica mínimament invasiva que millora les disfuncions urinàries i de defecació, però fins a la data no hi havia estudis controlat que avalaran el seu ús en la síndrome de resecció anterior baixa (LARS, per les sigles en anglès de low anterior resection syndrome), per la qual cosa únicament estava recomanada com a última opció quan les mesures més conservadores no eren efectives.

L’estudi actual es va dur a terme amb 46 pacients en què s’havia realitzat una resecció rectal i que presentaven símptomes de LARS greu segons una escala específica. “Aquesta patologia engloba totes les alteracions de la funció intestinal, la qual cosa acaba deteriorant la qualitat de vida del pacient. L’abordatge terapèutic d’aquesta síndrome és complexa i poc estandarditzada, així que estudis com aquest obren noves opcions terapèutiques”, explica el Dr. Franco Marinello, adjunt de la Unitat de Cirurgia de Còlon i Recte de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del grup de Cirurgia General del VHIR.

Una vegada realitzada la fase de prova, els participants implantats es van classificar en dos grups. En un d’ells, els pacients rebien neuromodulació sacra durant un mes i, posteriorment, se’ls apagava la bateria per comparar els resultats. L’altre grup se sotmetia al procediment contrari: inicialment començaven amb la bateria apagada i després s’encenia. Posteriorment, el generador s’encenia de forma permanent.

Els resultats van demostrar que la neuromodulació sacra pot pal·liar els símptomes del LARS en fins a un 80% dels pacients. “El nostre estudi ha demostrat que aquesta tècnica permet millorar la qualitat de vida d’aquests pacients, per exemple, amb la reducció de la incontinència fecal, els episodis d’urgència i la freqüència d’anar al lavabo”, assegura el Dr. Eloy Espín, cap de la Unitat de Cirurgia de Còlon i Recte de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de Cirurgia General del VHIR.

En properes investigacions, es treballarà per identificar quins pacients es poden beneficiar en major mesura d’aquesta teràpia. “Suposa un canvi en la pràctica clínica, perquè la neuromodulació sacra deixi de considerar-se sempre l’última opció i es plantegi com a alternativa en una etapa més primerenca”, conclou el Dr. Marinello, qui destaca a més la necessitat de tenir en compte les preferències dels pacients perquè puguin prendre protagonisme en les seves decisions clíniques.