Un estudi de Vall d’Hebron apunta a la influència de la dieta en la composició i funció dels fongs de la microbiota

La microbiota intestinal i la relació amb la salut és un tema d’interès creixent en els últims anys. Fins ara, la recerca s’ha centrat sobretot en el paper dels bacteris, però la microbiota compta també amb fongs que constitueixen menys de l’1% del total de microorganismes de l’intestí. Per la seva baixa presència, el seu estudi representa un desafiament. Un treball liderat pel grup de Recerca en Microbioma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) mostra la utilitat d’un nou protocol per analitzar els fongs intestinals a partir de mostres fecals. L’estudi s’ha publicat a la revista Microbiome i destaca la influència de la dieta en la diversitat de fongs de la microbiota.

El treball, dut a terme en col·laboració amb el Dr. Christophe d’Enfert, director científic de l’Institut Pasteur de París, estableix les bases de l’estudi dels fongs a la microbiota. “Som pioners a utilitzar tècniques per analitzar de forma global la composició i la funció dels bacteris i dels fongs de la microbiota, i esperem que el nostre treball serveixi de referència per a investigacions que incloguin aquestes anàlisis en el futur”, explica la Dra. Chaysavanh Manichanh, cap del grup de Recerca en Microbioma del VHIR.

Per a això, en estudis anteriors, l’equip també va proposar una de les bases de dades més completa amb informació sobre els fongs de la microbiota. Aquesta eina continua ampliant-se gràcies a noves anàlisis i està disponible en accés obert amb l’objectiu de compartir aquestes troballes amb altres professionals que investiguen en el camp.

Dieta i microbiota: la influència dels grups d’aliments

Posteriorment, la recerca es va centrar també en analitzar la influència de la dieta en la composició i funció de la microbiota. En aquest sentit, no s’ha observat una correlació amb la dieta global d’una persona, per exemple, segons si és vegetariana o vegana. “Sí que hem vist, tanmateix, una relació entre consumir determinats grups d’aliments (com dolços, proteïnes o ferro) amb un canvi en la microbiota. Això mostra que, segons què es menja, es pot impactar en la composició i funció dels bacteris i els fongs de l’intestí”, afirma la Dra. Manichanh.

Aquesta anàlisi, portada a terme de moment només en sis persones, ha permès desenvolupar les eines per analitzar l’efecte de la nutrició en la microbiota. Per confirmar aquesta relació i entendre en profunditat l’efecte dels aliments en espècies concretes de bacteris i fongs i el seu impacte en la salut, el grup està liderant un estudi poblacional amb la participació de més de 1.000 persones.

Cerca de voluntaris per estudiar els hàbits alimentaris i la microbiota

El grup de Recerca en Microbiota té oberta la cerca de persones voluntàries per avançar en aquests projectes poblacionals que esperen avaluar la composició de la microbiota en persones davant diversos grups d’aliments. Si vols participar, pots trobar més informació en aquest enllaç. Actualment busquem sobretot persones de fora de Catalunya.

Aquest estudi s’engloba al projecte europeu FunOMIC, que ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea en el marc de les accions Marie Skłodowska-Curie (812969).