Vall d’Hebron realitza el primer trasplantament de ronyó completament robòtic amb el qual el Servei d’Urologia culmina totes les seves cirurgies en versió robòtica

A les 15.30 hores de la tarda del passat 13 de juny, en els quiròfans intel·ligents de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron arrencava el primer trasplantament completament robòtic del centre. Tot i que el Servei d’Urologia fa cirurgia robòtica des de 2009 i té una àmplia experiència en nefrectomies parcials i prostatectomies, dins el ventall de cirurgies que practica, tenia pendent un trasplantament renal robòtic complet.  “Es tracta d’una tècnica complexa, que requereix un equip entrenat”, explica el Dr. Enric Trilla, cap del Servei d’Urologia de Vall d’Hebron. Per això, els trasplantaments renals completament robòtics, per ara, es reservaran a pacients receptors de donant viu, amb els quals es pot programar la cirurgia, així com agendar el robot Da Vinci i el personal especialitzat.

Dels prop de 155 trasplantaments de ronyó que Vall d’Hebron fa en un any, una vintena  són amb òrgan de donant viu. “El 80% dels trasplantaments renals que fem són de donant cadàver”, matisa el Dr. Enric Trilla. El gruix de trasplantaments de donant viu és entre familiars, sobretot de pares a fills o entre parelles, com el cas d’aquesta primera intervenció en la qual una mare ha donat un dels seus ronyons al seu fill. Per a una cirurgia d’aquestes característiques, a més de la voluntat de donar, s’han de complir més requisits. S’ha d’avaluar el donant i el receptor per assegurar-se que són compatibles i el trasplantament és viable. Això implica fer proves de sang, de teixit, examinar la funció renal i altres proves mèdiques. “Per poder ser donant, la persona no pot tenir cap patologia associada i els ronyons han de ser simètrics, perquè no hi hagi problemes després de la intervenció”, afegeix el Dr. Enric Trilla.

La maquinària dels trasplantaments a Vall d’Hebron està molt rodada i el procés és molt garantista. Per assegurar que es tracta d’un acte altruista, el donant passa per tres filtres: una entrevista mèdica i psicosocial amb els professionals del circuit de trasplantaments, tenir l’aval del comitè d’ètica del centre i fer una declaració davant el jutge conforme la seva decisió és lliure i informada. Des de 1954, any en què Joseph Murray va fer el primer trasplantament de ronyó, una fita reconeguda amb un premi Nobel, la tècnica s’ha perfeccionat molt i les seqüeles són mínimes per al donant i el receptor.

Nou programa de trasplantament renal

Amb aquesta primera intervenció, Vall d’Hebron endega un programa de trasplantament de ronyó robòtic amb donant viu que pot tenir interès per a determinats pacients. “Per exemple, per a pacients amb sobrepès amb els quals les incisions són més complicades”, precisa el Dr. Enric Trilla. En aquestes cirurgies robòtiques, el cirurgià compta amb el robot Da Vinci. A diferència de la cirurgia tradicional, en la qual el professional opera directament amb les seves mans, amb el Da Vinci es controlen els instruments quirúrgics a través d’una consola que ofereix una visió ampliada en 3D de l’interior del cos, i permet fer moviments més precisos i delicats. Amb l’ajuda del Da Vinci, la possibilitat d’error i tremolor es minimitza. La cirurgia robòtica simplifica la intervenció i minimitza les complicacions. Sembla que redueix el risc d’infeccions, la pèrdua de sang, l’aparició d’hèrnies i  millora el dolor postoperatori, perquè les incisions són més petites. També es disminueix el temps d’estada a l’hospital.

Dins el quiròfan: com es canvia un ronyó?

En aquesta primera intervenció, que va durar prop de set hores, dos equips de professionals treballaven en dos quiròfans contigus. Un equip s’ocupava d’extreure amb molta cura el ronyó de la mare, la donant, alliberant-lo dels teixits que el protegeixen. A l’altra sala d’operacions, el seu fill estava preparat per rebre el ronyó. La idea era que passés el menor temps possible entre l’extracció i la inserció per reduir el temps d’isquèmia renal, això és la disminució de la sang en el ronyó. L’extracció és més senzilla que la segona intervenció, que implica inserir el ronyó, unir l’artèria i la vena del nou òrgan als vasos sanguinis del pacient, per després connectar-lo amb la bufeta. El clímax de la intervenció va arribar quan el ronyó trasplantat va recuperar el color i l’equip es va assegurar que l’òrgan funcionava correctament en el nou cos. Aleshores, es va procedir a tancar les incisions i el receptor es va traslladar a la unitat de cures intensives per a la recuperació inicial.

Ens uns dies, mare i fill van tornar a casa. La cirurgia robòtica permet un postoperatori més ràpid i menys dolorós. A més de no prendre el sol aquest estiu, el fill haurà de prendre una medicació immunosupressora per evitar el rebuig i fer visites regulars per assegurar el bon funcionament del ronyó trasplantat. La seva mare només haurà de fer un control un cop l’any.