Vall d'Hebron forma els professionals de demà sobre l'ús de la teràpia gènica per tractar trastorns neurològics minoritaris

Els dies 29 i 30 de juny s'ha celebrat a Vall d'Hebron una jornada-taller sobre l'ús de les teràpies gèniques per tractar trastorns neurològics minoritaris. Uns tractaments amb altes possibilitats de ser disruptius i d'oferir als pacients millores i solucions fins fa poc impensables. S'espera que els propers 10 anys hi hagi més de 50 teràpies gèniques disponibles, però com tota nova tecnologia hi ha incerteses i reptes que primer s'han de superar. L'objectiu dels organitzadors d'aquesta jornada ha estat reunir l'última recerca i totes les perspectives dels actors implicats per crear un programa de formació sòlid dirigit a metges, investigadors i altres actors implicats en la investigació.

La iniciativa ha estat una col·laboració del Campus Vall d'Hebron, el Programa Europeu Coordinat en Malalties Minoritàries (EJP-RD) i la Xarxa Europea de Referència en Trastorns Neurològics Minoritaris (ERN-RND). Conjuntament han elaborat un programa exclusiu amb experts de tot el món que han pogut aprofitar tant els alumnes presencials com els que s'han connectat en línia. Les formacions s'han dividit en dos dies: el primer, s'ha centrat en la recerca bàsica i el segon, en la implementació clínica de les noves teràpies.

La importància dels vectors per aconseguir teràpies més segures i econòmiques

La primera taula s'ha parlat dels vectors o les molècules d'ADN que s'utilitzen com a vehicle per introduir material genètic a una cèl·lula. S'ha fet un repàs de tots el que hi ha disponibles i les iniciatives més prometedores per descobrir o crear-ne de nous. Actualment, la majoria són basats en virus (lentivirus, adenovirus i virus adenoassociats), però també n'hi ha de no virals (nanopartícules, partícules similars a virus, etc.) L'elecció del vector adequat en cada cas és clau per l'èxit de la teràpia.

Un altre punt en què s'ha fet èmfasis és l'efectivitat a llarg termini d'aquestes teràpies. En estratègies ex-vivo amb vectors integratius com els lentivirus s'espera que duri tota la vida. En canvi, en casos in vivo amb vectors no integratius dependrà del tipus de l'òrgan tractat (múscul, fetge, sistema nerviós central etc.)

Finalment, s'han exposat els principals objectius de la investigació en aquesta àrea: Reduir la toxicitat dels vectors virals, millorar els sistemes no virals i les tecnologies innovadores com l'edició gènica. L'objectiu final és com a comentat el Dr. Jordi Barquinero, cap del grup de Teràpia gènica i cel·lular del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR): "Fer teràpies més específiques, més segures i més econòmiques per tal que puguin arribar a més pacients, especialment en els països menys desenvolupats".

En la segona taula s'ha presentat tècniques gèniques complementàries que es fan servir quan la substitució del gen no és suficient per aconseguir l'efecte que es necessita. S'ha fet una revisió completa de totes elles. Destaquen, l''edició gènica' i els 'Oligonucleotids antisentit', que poden ser utilitzats per tractar molts trastorns, si bé aquesta última encara s'està buscant un mètode d'ús efectiu. Altres tècniques són més específiques a problemes genètics concrets, el 'silenciament gènic' està pensat per malalties causades per l'acumulació de metabòlits o proteïnes o els 'factors de transcripció artificial' per casos on hi ha haploinsuficiència d'un gen. Les últimes tècniques estan pensades per una patologia en concret: 'addició gènica' i 'regulació d'expressió gènica amb promotors específics' per tractar l'epilèpsia, la 'complementació gènica' per la sordera i les miniproteïnes per la distròfia muscular de Duchenne i altres patologies similars.

Una tècnica amb un ús multidisciplinari i que és necessari un esforç transversal per fer-la avançar

El segon dia es va centrar en la transferència de la tecnologia a l'aplicació clínica. En la primera taula, doctors que han fet servir la teràpia en un context clínic van explicar les seves experiències i dificultats, centrant-se sobretot a millorar la seguretat i l'eficàcia dels tractaments.

Seguidament, es va convidar actors claus de la teràpia per poder conèixer la seva perspectiva. Van intervenir dos membres de l'Agència Europea de Medicaments en representació de les entitats reguladors, un responsable de CatSalut en nom de les organitzacions finançadores, treballadors de Roche i Pfizer per expressar el punt de vista de l'indústria farmacèutica i finalment un pacient membre de la Duchenne Parent Project. Tots van posar èmfasis en la necessitat de tenir en compte totes les perspectives per aconseguir unes teràpies segures i fiables.

A part d'actors fora de la recerca, la teràpia gènica és una tècnica amb una aplicació multidisciplinària i, per tant, que també implica una heterogeneïtat d'investigadors. Després de dinar, diversos científics van parlar de com poden fer-la servir en les seves respectives àrees, sigui la neurologia, l'hepatologia o per tractar una patologia específica com la síndrome hemoliticourèmica.  Com que la formació estava especialitzada en els trastorns neurològics minoritaris es va destacar la seva importància per detectar i tractar precoçment malalties neurològiques hereditàries greus sense possibilitats de curació. 

Per explicar un cas real, es van explicar els tractaments per l'Atròfia Muscular Espinal (AME) que ja s’estan utilitzant clínicament, específicament la teràpia gènica per a AME tipus I i amb oligonucleòtids antisentit i molècules petites en tots els tipus d'AME amb possibilitat de resposta. Per altra banda hi ha assaigs clínics amb teràpia gènica per a la Distròfia Muscular de Duchenne i altres Distròfies Musculars de Cintures que s’espera puguin demostrar la seva eficàcia i seguretat i passar a vida real.

Una formació per investigadors, personal assistencial i donants

Els dos dies van servir perquè els alumnes tinguessin una perspectiva completa de les últimes innovacions en teràpia gènica i les seves possibles aplicacions en el camp de trastorns neurològics minoritaris. A més d'investigadors i professionals sanitaris, han participat diversos membres d'associacions solidàries que recapten fons per la recerca, com per exemple l'associació Aefat sobre l'Ataxia Telangiectasia que gràcies, el coneixement assolit en la formació podran escollir les investigacions amb més potencial per invertir els diners recaptats.