Vall d’Hebron apunta a la utilitat dels rellotges intel·ligents com a eina complementària a l’atenció mèdica per detectar arrítmies després d’un ictus

Una de cada sis persones tindrà un ictus al llarg de la seva vida. Amb l’envelliment de la població, s’espera que en els pròxims anys aquesta freqüència augmenti i fa necessari desenvolupar noves estratègies per millorar la prevenció de nous casos. Un estudi liderat per Vall d’Hebron ha analitzat l’ús dels rellotges intel·ligents per detectar de forma precoç fibril·lacions auriculars, el tipus d’arrítmia més comú i que augmenta fins a cinc vegades el risc de tenir un ictus. Els resultats, publicats a la revista Sensors, mostren que podrien ser una eina útil complementària a l’atenció mèdica en el seguiment de pacients hospitalitzats després d’un ictus per evitar que es repeteixi. El treball ha estat liderat pel Dr. Jorge Pagola, investigador del grup de Recerca en Ictus del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i adjunt de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron juntament amb la Unitat d’Arrítmies i en col·laboració amb l’Hospital Universitari Joan XXIII i l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.

El treball es va dur a terme amb 70 pacients de l’Hospital Vall d’Hebron de 80 anys de mitjana i hospitalitzats per haver patit un ictus recentment. Tots ells portaven un rellotge intel·ligent Fitbit per mesurar el ritme cardíac i, a més, se’ls realitzava un electrocardiograma continu durant unes hores. L’objectiu era comparar els resultats obtinguts amb ambdues estratègies a l’hora de detectar fibril·lacions auriculars, les quals es relacionen amb més probabilitat de tenir un ictus i, a més, que sigui més greu i incapacitant. “Els rellotges suposen una estratègia senzilla d’utilitzar, de baix cost, no invasiva i ben acceptada que podria ser útil per al seguiment dels pacients, també en persones d’edat avançada”, explica la Dra. Claudia Meza, membre de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora del grup de Recerca en Ictus del VHIR.

Per una banda, es va mesurar la freqüència cardíaca en pacients ingressats, i es va observar que el rellotge tenia tendència a donar uns valors inferiors als reals, especialment quan eren superiors a les 100 pulsacions per minut o quan hi havia un episodi d’arrítmia. En aquest sentit, es pensa que els canvis en la pell i en la circulació sanguínia presents en l’edat avançada poden alterar la mesura i, per tant, en aquests pacients els rellotges no serien recomanables per controlar la freqüència cardíaca.

Per altra banda, es van analitzar les alertes del rellotge que apareixen quan detecta que hi ha un ritme cardíac irregular, suggestiu d’una fibril·lació auricular. Així, es va veure que el rellotge era capaç de detectar un 34,5% dels casos reals amb aquesta arrítmia amb una especificitat del 100%. És a dir, detectava un terç dels casos, però tots els que detectava tenien realment una fibril·lació auricular segons l’electrocardiograma.

Segons els resultats, es mostra que els rellotges intel·ligents poden ajudar a fer el seguiment d’alguns pacients amb ictus a llarg termini, sobretot en persones que presenten episodis intermitents d’arrítmies i sense símptomes clars associats, els quals poden ser complicats de detectar si no es fa un control continu. “És important destacar que han de ser una eina que ajudi als mètodes diagnòstics habituals per detectar arrítmies. En cap cas han de substituir l’atenció mèdica habitual, ja que després hem de confirmar els resultats obtinguts i ajustar el tractament en conseqüència si és necessari per prevenir ictus posteriors”, emfatitza el Dr. Jorge Pagola.

En el futur, més recerca és necessària per avaluar l’efectivitat d’aquests mètodes a la pràctica clínica, tant en persones més joves com en pacients no hospitalitzats mentre fan la seva vida habitual. A més, s’espera que el continu desenvolupament tecnològic també incrementi la sensibilitat per detectar un percentatge de casos més elevat.

L’estudi ha rebut finançament per part de l’Institut de Salud Carlos III i cofinançat per la Unió Europea (FEDER/FSE) - A way to build Europe (PI2001210), a més del eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).