La finalització de les obres del Servei d’Urgències culmina el desplegament del nou model de l’atenció urgent de Vall d’Hebron

El juliol del 2019 es va posar en marxa una nova cultura de l’atenció urgent a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb una manera de treballar basada en equips multidisciplinaris.  La renovació del model ha estat acompanyada de la reforma i construcció de nous espais. Ara, l’Hospital ha enllestit les darreres dues fases de les obres. I ho ha fet sense deixar de bategar. Això ha estat possible gràcies a una programació acurada dels treballs coordinada per la Direcció de l’Hospital, el Servei d’Urgències i la Direcció d’Infraestructures i Tecnologia.

La remodelació del Servei d’Urgències tenia dos pilars: el desplegament d’un nou model de gestió i la millora i humanització dels espais. Aquest binomi permet agilitzar l’atenció, reduir l’estada dels i les pacients i oferir una assistència integral, flexible i personalitzada, en un entorn més amable. La gènesi i implementació del nou model d’Urgències es va iniciar amb l’arribada de l’actual gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Dr. Albert Salazar, poc abans de la irrupció de la COVID-19. “La pandèmia va agilitzar la modernització del Servei d’Urgències, amb un model de triatge estructurat i integral, que té en compte criteris socials i no només clínics; el treball coordinat de diferents especialitats i amb altres dispositius del territori, i una assistència més personalitzada i efectiva. I les obres es van pensar en funció d’aquesta nova cultura de l’atenció urgent, centrada en els i les pacients”, explica el Dr. Albert Salazar.

Una nova cultura de l’atenció urgent en un nou espai

S’han remodelat 671 m2 i s’ha fet per fases, perquè l’activitat no es veiés mai alterada. Es va començar per reinventar l’espai dedicat al pacient crític, que compta amb tres boxes equipats amb tecnologia intel·ligent per atendre situacions d’emergència i elevada complexitat. Després, es va abordar la zona dedicada al pacient agut i finalment, entre el juliol de 2022 i l’abril de 2023, s’han enllestit les fases 5 i 6, dedicades al pacient de baixa complexitat. Aquesta nova zona disposa de set consultes, quatre de triatge i tres despatxos polivalents que es poden adaptar segons la demanda. I d’una sala d’observació per a pacients que no precisen llit i tenen previsió de romandre 12 hores en observació. “Per millorar el flux de pacients, les noves Urgències tenen també una Unitat de Curta Estada d’Urgències, on ingressen les persones amb previsió d’alta en 72 hores”, explica la Dra. María José Abadías, subdirectora assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron

La crisi sanitària de la COVID-19 ha deixat canvis i aprenentatges, com una zona d’atenció per a pacients amb necessitats d’aïllament, amb serveis a l’interior i contacte visual, a través de vidres, amb l’equip mèdic i d’infermeria. En aquesta darrera fase, s’ha renovat també la sala d’espera. Pensant en els beneficis de la natura en la salut mental i fer més confortable l’espera, s’han col·locat uns vinils que recreen un bosc. Aquestes imatges translúcides separen la sala d’espera de la zona d’ambulàncies i donen intimitat. En paral·lel, s’han connectat totes les àrees i s’ha millorat la senyalització dels passadissos per agilitzar desplaçaments i que pacients i acompanyants trobin el seu itinerari fàcilment. Perquè l’activitat no es veiés mai alterada, la Direcció d’Infraestructures i Tecnologia explica que en aquesta darrera fase, en l’abordatge dels passadissos, avançaven cada nit 30 m2 de sostre i 60 m2 de passadís. La Dra. María Arranz, cap del Servei d’Urgències, destaca que “aquestes millores ens ajuden a agilitzar l’atenció, oferir una assistència més personalitzada i facilitar les altes a altres serveis de l’Hospital, del territori o al domicili. D’aquesta manera, aconseguim disminuir l’estada dels pacients”.

Una urgència cada 7 minuts

El nou model del Servei d’Urgències va superar amb escreix la prova d’estrès de la pandèmia, quan es va arribar a fer 25 intubacions diàries. I ara, tot i haver més entrades que el 2019, l’atenció és més ràpida i eficient. Aproximadament, cada 7 minuts arriba una urgència. A vegades, l’abordatge comença abans que el pacient arribi, com és el cas dels trasllats de pacients en emergència vital, en coordinació amb el Servei d’Emergències Mèdiques, on l’equip d’Urgències es prepara per rebre el pacient i iniciar la seva atenció immediatament. Els comandaments del Servei d’Urgències analitzen en temps real la demanda i realitzen els ajustos necessaris d’espais i equips de professionals.

El nou sistema de triatge és una peça clau en la qual les professionals d’infermeria tenen un paper protagonista. Realitzen la classificació dels pacients en nivells de gravetat (de l’1 al 5), segons la seva prioritat per rebre valoració mèdica. Un pacient de nivell 1 té risc vital, requereix atenció immediata i espais equipats per a la seva reanimació amb tecnologia sofisticada. Els boxs estan equipats per atendre parades cardiorespiratòries i els Codis d’Emergència del territori: Codi Ictus, Codi Infart Agut de Miocardi, Codi Agitació, Codi Intoxicació i Codi Sèpsia. “Els equips estan preparats per fer emergències d’alt nivell com col·locar sistemes d’oxigenació extracorpòria (ECMO) en coordinació amb l’UCI”, apunta la Dra. María Arranz. Un pacient de nivell 2 té risc de deteriorament vital. Un pacient de nivell 3 no necessita atenció immediata, encara que s’ha de garantir la seva valoració en les properes hores. I els pacients de nivell 4 o 5 són lleus, la majoria dels quals poden ser atesos en altres dispositius d’atenció urgent del territori. La remodelació física del Servei d’Urgències permet agilitzar el triatge.

I per agilitzar l’atenció dels pacients lleus resulta imprescindible la coordinació amb el territori. La Dra. María Arranz explica que s’ha optimitzat molt la derivació de pacients de baixa complexitat als CUAP i ambulatoris. “L’any 2019 derivàvem 30 pacients cada mes i ara derivem uns 600 pacients cada mes als Centres d’Atenció Primària del nostre territori, Cotxeres, Casernes de sant Andreu i Horta”, destaca.

Atenció al pacient crònic

Un peça clau per aconseguir ajustar els ingressos hospitalaris i reduir el temps de permanència de pacients crònics ha estat la implementació del projecte de cronicitat del Servei d’Urgències i la creació de la Unitat Funcional de Fragilitat. Fruit d’aquestes iniciatives, aconseguim la derivació coordinada d’entre 25 i 40 pacients diaris als centres d’atenció intermèdia i aguts del territori. “A més, hem disminuït més del 25% els pacients que tornen a reingressar 72 hores després, i a la meitat els pacients pendents d’ingressar a les 8 hores del matí al Servei d’Urgències”, assenyala la Dra. María José Abadías.

Vall d’Hebron té un paper proactiu en detectar aquests pacients crònics complexos que, en empitjorar la seva situació mèdica, recorren Urgències, per tal de derivar-los al nivell d’atenció sanitària que més s’ajusta a les seves necessitats: atenció primària, atenció intermèdia ambulatòria o atenció hospitalària especialitzada. Vanesa Costa, supervisora del Servei d’Urgències i referent de l’equip de fragilitat, descriu que “mantenim una comunicació fluida amb els diferents dispositius del territori per garantir una bona atenció als i les pacients i evitar que el seu estat empitjori. També fem un bon seguiment des de l’Atenció Primària i una aposta per l’hospitalització domiciliària”.