Vall d’Hebron posa en marxa un programa per prevenir la síndrome del nadó sacsejat

Sacsejar un nadó només uns segons pot deixar-lo cec o provocar-li seqüeles neurològiques irreversibles o fins i tot la mort. Les sacsejades fan que el cap del nadó pateixi moviments d’acceleració i desacceleració ràpids que, a causa de la gran mida del cap en proporció a la resta del cos i una musculatura del coll feble, faciliten que es produeixin lesions intracraneals o un traumatisme cranial. Es coneix com a traumatisme cranial abusiu (síndrome del nadó sacsejat) i té com a símptomes més freqüents l’hemorràgia cerebral i retiniana, les fractures òssies i les seqüeles neurològiques. 

L’equip EMMA-Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència i el Servei de Neonatologia de Vall d’Hebron han iniciat un programa de prevenció del traumatisme cranial abusiu per tal de conscienciar la població sobre l’impacte que té sacsejar un nadó. Arreu del món, un de cada quatre nens que pateix aquest tipus de violència mor i, dels infants supervivents, aproximadament un 65-80% presenten seqüeles neurològiques, com deteriorament motor, cognitiu o retard mental. “Sacsejar els nadons no és la violència física més freqüent que s’exerceix contra els infants, però sí la que causa més morts i més seqüeles”, resumeix la Dra. Anna Fàbregas, adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de l’equip EMMA-Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència: “És un maltractament molt greu, cal que la població sigui conscient del dany que pot provocar als seus fills en sacsejar-los”.
 
Gràcies al programa de prevenció contra la síndrome del nadó sacsejat que ha posat en marxa Vall d’Hebron, tots els pares, mares i cuidadors o cuidadores dels infants que neixen a l’Hospital són informats verbalment dels riscos que comporta aquesta pràctica, una informació que els transmeten professionals d’infermeria a la mateixa habitació de l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona. “La nostra tasca com a equip d’infermeria és principalment preventiva. Mitjançant la informació proporcionada als pares i mares dels nadons ingressats a planta i fent-los coneixedors dels riscos que comporta el sacseig, contribuïm a reduir el nombre de casos”, explica Mari Carmen Márquez, supervisora d’hospitalització d’Obstetrícia. Aquesta alerta també figura per escrit a l’informe d’alta que reben els progenitors. A més, es dona a les famílies el tríptic informatiu Auxili! No para de plorar, elaborat en nou idiomes per l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut, on s’inclouen consells per a qui té cura d’un nadó. En el tríptic s’adverteix que un nadó amb bona salut pot plorar una mitjana de dues o tres hores al dia, tot i que de vegades pot plorar moltes hores seguides, sobretot al vespre i durant els primers mesos de vida. 

El tríptic informatiu Auxili! No para de plorar complementa també la tasca d’acompanyament dels equips de pediatria de l’Atenció Primària per prevenir els sacseigs i dona consells per a qui té cura d’un nadó, per evitar el sacseig de la criatura. Els nadons ploren si tenen gana, cansament, van bruts o molls o no es troben a gust per alguna altra raó. Si resoldre les demandes que presenten, sostenir-los en braços, bressar-los a un ritme tranquil (es pot utilitzar un mocador portanadons), acaronar-los, donar-los el pit o biberó, canviar-los el bolquer i altres tècniques tradicionals no funcionen, es recomana als cuidadors fer relleus amb altres persones que provin de calmar-los. Si només hi ha una persona a càrrec del nadó en aquell moment i nota que està a punt de perdre el control, es recomana que el deixi al seu bressol, de costat o panxa enlaire, i busqui un espai per recuperar la tranquil·litat, tot trucant a una persona de confiança si és possible perquè l’ajudi. “Els primers mesos de criança poden ser durs perquè si un nadó plora molt o està intranquil és possible que els pares, mares o cuidadors no puguin descansar prou i les dificultats a l’hora de consolar al nadó els generin frustració”, exposa el Dr. Cèsar Ruiz, cap de Secció de Neonatologia de Vall d’Hebron: “és important trobar alternatives al maneig de la ràbia, el cansament o la frustració i, si cal, demanar ajuda”. Trucar a Infància Respon (116111) o comunicar la situació als professionals de l’atenció primària per buscar suport és una possible solució. Tot i que és normal que un bebè plori, sobretot els primers mesos de vida, si plora més temps o més fort que de costum o sembla que pateix s’ha de consultar al pediatre. 

En els casos de sospita de traumatisme cranial abusiu, el protocol que cal seguir és clar. L'equip multidisciplinari format per professionals clínics i de la Unitat de Treball Social, realitza les comunicacions a la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), Fiscalia de menors i jutjat de guàrdia.

Més incidència entre els dos i vuit mesos d’edat

En els casos dels lactants que pateixen la síndrome del nadó sacsejat s’ha observat que el desencadenant principal és el plor continuat inconsolable del nadó i també influeixen altres indicadors de risc com les expectatives no realistes sobre el desenvolupament del nadó, l’estrès, les situacions familiars de vulnerabilitat, la violència masclista, l’ús d’alcohol o altres substàncies, haver estat víctima de violència en la infància, el fet que els progenitors siguin joves o de famílies monoparentals sense suport de la seva xarxa social o haver estat derivat prèviament als serveis de protecció de la infància. Habitualment, els homes exerceixen més aquest tipus de violència que les dones. Els pics d’incidència es registren en nens de dos i vuit mesos. “És important que com a adults ajustem les nostres expectatives i sapiguem que els plors formen part d’una etapa normal en el desenvolupament i que hi ha una gran variabilitat entre nadons en el temperament, el patró de plor i els nivells d’activitat”, indica la Dra. Anna Fàbregas. 

Augment de nadons atesos a Vall d’Hebron a la primera meitat de 2022
 
L’equip EMMA ha detectat un augment del nombre de nadons atesos a causa de traumatisme cranial abusiu en els primers sis mesos de l’any 2022, amb un total de cinc casos. En els darrers onze anys, Vall d’Hebron ha atès 27 casos de nens amb traumatisme cranial abusiu, amb una mitjana de dos/tres casos a l’any; per tant, en la primera meitat de 2022 s’ha duplicat la mitjana anual. 

D’aquests 27 casos, el 78% van ser nens i el 74% de menys de 6 mesos d’edat amb un pic important als tres primers mesos de vida. La clínica per la qual les famílies acudeixen als serveis de salut sol ser les convulsions, i la meitat dels pacients presenten una simptomatologia molt greu, ja que requereixen intervenció neuroquirúrgica d’urgències amb ingrés a una unitat de cures intensives. Un 40% dels pacients van presentar a l’alta algun tipus de dèficit cognitiu, i dos dels pacients (un 7%) van ser èxitus. 

L’Equip EMMA atén 304 nens i adolescents víctimes de violència el 2021

L’Equip EMMA, format per professionals del Servei de Pediatria, del Servei de Psiquiatria i de la Unitat de Treball Social, dona resposta a les necessitats pròpies de les situacions de violència vers la infància i l’adolescència des d’una perspectiva mèdica, psicològica i social. Creat el 2021, aborda totes les tipologies de violència: la violència física (afecta 1 de cada 10 infants), sexual (1 de cada 5), emocional/psicològica (3 de cada 10), per negligència (la més freqüent) i l’exposició a violència de gènere, entre d’altres. Al llarg del 2021, l’Equip EMMA va atendre 304 casos: segons el tipus de violència que pateixen, el projecte compta amb professionals referents de cada especialitat pediàtrica per fer un abordatge més específic i ofereix un tractament especialitzat en el cas de la violència sexual infantil.

Es pot consultar el tríptic informatiu Auxili! No para de plorar en aquest enllaç.