Un estudi de Vall d’Hebron identifica la concentració de testosterona en sang com un marcador predictiu precís de supervivència de la COVID-19 en homes

Un nou estudi del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) relaciona els casos greus de COVID-19 en els homes amb la disminució de la concentració de testosterona. Fins ara estudis previs havien determinat que aquesta hormona tenia relació amb el curs de la malaltia, però aquesta nova investigació troba que conèixer la variació de la seva concentració en sang pot contribuir a la disminució de la mortalitat. El treball, publicat a BMC Medicine i liderat per la Dra. Rosanna Paciucci, investigadora principal del grup de Bioquímica Clínica del VHIR, amplia el coneixement respecte al paper que pot tenir aquest marcador per ser utilitzat en la predicció de malaltia greu i mortalitat en pacients del sexe masculí. La recerca s'ha dut a terme amb la participació de la Dra. Mónica Martínez Gallo del grup d’Immunologia Translacional del VHIR i del Dr. Timothy Thomson, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC). També han participat investigadors d'altres grups del VHIR i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Encara falta un coneixement precís dels mecanismes moleculars i biològics que poden explicar l'associació de la COVID-19 greu amb el sexe masculí. L'estudi ha trobat diferències quantitatives significatives en els marcadors biològics predictors de gravetat en pacients homes en comparació a les dones. Els investigadors han pogut determinar que els canvis en la concentració en sang de testosterona en homes amb COVID-19 durant el transcurs de la malaltia és el predictor més potent de supervivència de totes les magnituds biològiques i bioquímiques estudiades, fins i tot la mesura única a l’ingrés del pacient. L’estudi planteja que el fracàs per restablir els nivells de testosterona no només es deuria a una disfunció a l'eix central hormonal, sinó que l’eix perifèric a nivell gonadal també està afectat.

En casos letals, el fracàs per restablir els valors fisiològics de testosterona està associat significativament amb l’alteració de la diferenciació i polarització dels limfòcits T helper i amb l'augment dels monòcits clàssics circulants pro-inflamatoris.

Aquest estudi demostra que els andrògens juguen un paper rellevant en la severitat de la malaltia en homes i concretament la testosterona mostra tenir un rol significatiu en la regulació del sistema immunitari per fer front al SARS-CoV-2. “Addicionalment, hem observat que els pacients que van morir, que no han pogut restablir els nivells normals de testosterona, presenten acumulació d’Androstenediona (hormona font de Testosterona), que podria suggerir un dany perifèric a nivell gonadal i no només a nivell de l'eix central hormonal”, explica Emily Toscano, investigadora predoctoral del grup de Bioquímica Clínica del VHIR.

Tot i que homes i dones presentin un risc similar a l’hora de contraure la malaltia, els homes desenvolupen amb més freqüència la malaltia severa. Estudis previs ja havien mostrat l’associació entre el sexe masculí i la gravetat de la infecció per altres coronavirus (SARS-CoV i el MERS-CoV). “Les nostres observacions troben que la concentració en sèrum de testosterona és el predictor més potent de supervivència i/o mortalitat en homes amb COVID-19 i podria ser clau per preveure l’evolució dels pacients”, comenta la Dra. Paciucci. Així mateix, suggereixen un paper important de la hormona en la resposta immunitària al COVID-19.

“Aquests resultats justifiquen futures exploracions experimentals per identificar la relació entre la testosterona i la gravetat de la infecció per SARS-CoV-2 que poden obrir la porta a implementar tractaments per evitar els casos greus i les morts”, conclou la Dra. Paciucci.