Som un campus sanitari de referència que comprèn tots els camps de la salut: l'assistència, la recerca, la docència i la gestió.
La professionalitat, el compromís i la recerca dels professionals del Campus són elements clau per poder oferir una assistència excel·lent.
Apostem per la recerca com a eina per aportar solucions als reptes que ens trobem dia a dia en el camp de l’assistència mèdica.
Gràcies al nostre potencial assistencial, docent i de recerca treballem per incorporar nous coneixements per generar valor als pacients, als professionals i a la mateixa organització.
Generem, transformem i transmetem coneixement en tots els àmbits de les ciències de la salut per formar els futurs professionals.
La vocació de comunicació ens defineix. T’obrim la porta a tot el que passa al Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus i t’animem a compartir-ho.
Donació per a hospital
Donació per a recerca
Un estudi revela els factors que han afectat negativament al nivell d’activitat d’aquest col·lectiu durant el confinament.
Les persones grans han estat un dels grups més afectats per la pandèmia de la COVID-19, no només pel que fa a contagis i mortalitat, sinó també per les conseqüències que han tingut les mesures de distanciament social i les restriccions de mobilitat. El professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i cap del grup de recerca Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona del Vall d'Hebron Institut de Recerca i situat al Parc Sanitari Pere Virgili, el Dr. Marco Inzitari, ha impulsat un estudi amb persones residents a Barcelona, en què s’ha pogut comprovar com els símptomes depressius, la fatiga i les relacions socials reduïdes han influït negativament en el nivell d’activitat física que la gent gran ha mantingut durant el confinament per la COVID-19 a Espanya.
L’estudi, liderat per aquest expert que també és president de la Societat Catalana de Geriatria, permet comprovar que el nivell d’activitat física depèn de diversos factors i, en conseqüència, a l’hora d’ajudar una persona gran cal que incidir en diversos aspectes de la seva vida.
La recerca, que s’havia iniciat abans de la pandèmia per avaluar l’impacte d’un programa d’envelliment saludable, té l’avantatge d’emprar els mateixos instruments abans i després del confinament estricte i comparar la situació dels participants. El programa en qüestió, +ÀGIL Barcelona —que ofereix recomanacions d’activitat física als participants—, és un programa d’intervenció per a la promoció de la salut i l’envelliment saludable dirigit a gent d’especial fragilitat. “Persones relativament autònomes encara, que manifesten signes de fragilitat, però que es troben en una fase molt precoç, fet que els identifica com els candidats ideals per a una intervenció”, explica el Dr. Inzitari, que també és membre del grup multidisciplinari de COVID-19 del Ministeri de Ciència i Innovació. L’estudi ha permès fer el seguiment dinàmic d’un total de 98 persones.
Algunes de les conclusions de l’estudi són que, en la disminució del nivell d’activitat física de les persones durant el confinament, hi va influir el fet de viure soles (38%), tenir símptomes depressius previs (21,9%) o fatiga declarada durant la pandèmia (38,1%). En canvi, les persones que van manifestar haver tingut un contacte social amb persones diferents a la família (46,9%) i haver mantingut activitats de lectura (26,5%) durant el tancament han mostrat uns nivells d’activitat física molt més elevats.
Aquestes dades són, segons l’opinió de l’investigador del Parc Sanitari Pere Virgili i Vall d'Hebron Institut de Recerca i professor de la UOC, una evidència sobre la “constel·lació de factors” que contribueixen en la “reducció de l’activitat física”, i que tant poden estar relacionats amb la salut com amb aspectes socials. En la disminució de l’activitat física hi han contribuït elements relacionats amb els límits a les interaccions socials o amb els efectes biològics per la reducció de la mobilitat, per exemple. “Per una banda, els aspectes previs a la pandèmia, com els tenir símptomes depressius, però al mateix temps les relacions socials, la fatiga que es percep donada la situació de pandèmia i tenir menys xarxa social”, subratlla l’expert.
Les múltiples causes que condueixen a aquesta reducció fan evident que els programes per recuperar l’activitat física de les persones afectades “no poden limitar-se a donar només consells i recomanacions”, remarca Inzitari. L’investigador defensa que “s’ha de cuidar també progressivament que aquestes persones recuperin les relacions socials, hem de vetllar pel seu estat anímic perquè amb activitat física per si sola no arribarem a resultats”. Les conseqüències negatives de l’envelliment tenen a veure, com s’ha demostrat, no només amb la salut, sinó també amb l’entorn social o alguns factors psicològics. “Si intervenim en una sola cosa no canvia la situació perquè l’abordatge ha de ser molt sistèmic i col·laboratiu: amb intervenció dels agents de salut (atenció primària), geriatres, serveis socials, entitats del tercer sector i cuidadors”, comenta. D’aquesta experiència, el Dr. Inzitari en destaca l’aprenentatge sobre la importància de promoure un envelliment saludable que permeti superar situacions semblants en el futur, per això destaca el valor de la “promoció i prevenció de la salut en totes les edats”.
El professor de la UOC també destaca la rellevància d’incloure en els programes dirigits a la gent gran la introducció del component digital. “Cal posar en valor que hi ha aplicacions i programes que també ajuden a oferir aquest acompanyament per recuperar la mobilitat física de manera digital”, apunta. Les aplicacions però han de ser fiables i d’alguna manera “hi ha d’haver una tutela per part dels professionals de salut”.
5 Consells per recuperar l’activitat física després de l’experiència de la pandèmia
L’acceptació d’aquestes condicions, suposa que doneu el consentiment al tractament de les vostres dades personals per a la prestació dels serveis que sol·liciteu a través d’aquest portal i, si escau, per fer les gestions necessàries amb les administracions o entitats públiques que intervinguin en la tramitació. Podeu exercir els drets esmentats adreçant-vos per escrit a web@vallhebron.cat, indicant clarament a l’assumpte “Exercici de dret LOPD”. Responsable: Hospital Universitari Vall d’Hebron (Institut Català de la Salut). Finalitat: Subscripció al butlletí del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus on rebrà notícies, activitat i informació d’interès. Legitimació: Consentiment de l’interessat. Cessió: Si escau, VHIR. No es preveu cap altra cessió. No es preveu transferència internacional de dades personals. Drets: Accés, rectificació, supressió i portabilitat de les dades, limitació i oposició al seu tractament. L’usuari pot revocar el seu consentiment en qualsevol moment. Procedència: El propi interessat. Informació Addicional: La informació addicional es troba a https://hospital.vallhebron.com/politica-de-proteccio-de-dades