Vi solidari per donar suport a la recerca dels sarcomes al VHIO

Amb l'objectiu de contribuir a impulsar la recerca dels sarcomes, el celler Solagüen – Unión de Cosecheros de Labastida, acaba de llançar al mercat el vi solidari Manuel Quintano, una iniciativa que ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el celler Solagüen, Urrutia Edariak, la distribuïdora de Mungia (Bizkaia), que en realitzarà la tasca comercialitzadora, i Amaia Goirigolzarri, pacient de sarcoma, i la seva família, que van decidir sumar forces per ajudar a la recerca d'aquest tipus de tumors.

Amaia, que és pacient de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, centre de referència en el tractament dels sarcomes, destaca «la importància d'ajudar amb iniciatives solidàries com aquesta a la recerca contra el càncer, especialment en els tumors considerats rars, com els sarcomes, perquè hi ha poc finançament públic i fan falta més recursos per fer front als obstacles amb què ens trobem els pacients, com la falta de centres especialitzats o la necessitat de més recerca per poder accedir a tractaments millors». «Sense ciència no hi ha futur; sense recerca, el nostre futur s'albira complicat», afegeix.

Iñigo Rubio, gerent del celler Solagüen, explica que «accions com aquesta que acabem de presentar ens suposen una satisfacció completa, ja que si amb els mitjans de què disposem podem contribuir, encara que sigui d'una manera modesta, a donar suport a la recerca del càncer en un institut oncològic de referència com el del Vall d'Hebron, ens resulta difícil endevinar un millor posicionament de marca de dos dels nostres millors vins».

Una part del preu de venda d'aquest vi, Manuel Quintano, que es comercialitzarà a 6,90 € l'ampolla, es destinarà a la recerca dels sarcomes que lidera el Dr. César Serrano al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Podeu trobar el vi solidari en aquesta pàgina web: www.urrutiaedariak.com

La recerca sobre el sarcoma

Els sarcomes són tumors rars. El desconeixement que se’n té i les escasses referències de què se’n disposa situen els pacients davant d'un repte doble pel que fa  al diagnòstic: saber que tenen un càncer minoritari i trobar-se amb molt poca informació al seu abast. Per als pacients i familiars això genera un mar d'incertesa, i per als professionals implicats en el tractament planteja el repte d'enfrontar-se a un tumor que es cataloga de malaltia minoritària i del qual encara es desconeixen molts aspectes, com la biologia o el comportament. És en aquest sentit on la coordinació d'equips mèdics i de recerca és més important que mai per poder entendre millor com funcionen aquests tumors al laboratori i trobar tractaments millors per als pacients.

Tot i ser un centre de referència en sarcomes, al Vall d'Hebron es diagnostiquen poc més d'un centenar de sarcomes a l'any, la qual cosa dificulta poder avançar en el coneixement d'aquest tipus de càncer.

«La recerca oncològica en sarcomes és tan important com en qualsevol altre tipus de càncer, però presenta moltes dificultats perquè es tracta d'un grup de tumors infreqüents –únicament un 1-2% de tot el càncer, cosa que els situa sota l'etiqueta de malalties rares. A això cal afegir-hi una alta complexitat, amb més de 70 tipus diferents de sarcomes, cadascun amb una biologia i un comportament clínic diferents», explica el Dr. César Serrano, oncòleg mèdic especialista en sarcomes del Vall d'Hebron i investigador principal del Grup de Recerca Translacional en Sarcomes del VHIO. «Al nostre grup volem aprofundir en el coneixement de la biologia dels sarcomes i traslladar-ne els resultats als nostres pacients a la consulta. La tasca que desenvolupem amb models tumorals de sarcomes al laboratori permet donar resposta a les necessitats reals dels pacients, és un diàleg continu entre laboratori i clínica», afegeix el Dr. Serrano.

Els models tumorals són una eina bàsica per a l'avenç de la recerca en l’oncologia: prenent un fragment d'un tumor d'un pacient, intentem que continuï creixent al laboratori, ja sigui en forma de cèl·lules aïllades –cultius cel·lulars–, cèl·lules agrupades –organoides–, o cèl·lules creixent en animals –xenoimplants. La generació d'aquests models tumorals permet investigar al laboratori d'una manera molt més fidedigna els mecanismes que hi ha darrere el creixement dels sarcomes i experimentar noves teràpies.

A més, el VHIO ha tingut un paper estructural en el desenvolupament de noves teràpies en pacients amb sarcomes, com el Ripretinib, aprovat per al tractament de GIST, un tipus de sarcoma, a finals de maig de l'any passat.