Implementem un sistema de detecció ràpida del virus de l’hepatitis C que simplifica el diagnòstic

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron, en col·laboració amb la Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS), ha implementat un sistema de detecció ràpida del virus de l’hepatitis C (VHC) que permet simplificar de sis a tres les etapes del diagnòstic de la infecció pel virus.

Actualment, la ruta estàndard per arribar al diagnòstic comença amb la visita al professional de medicina de l’atenció primària (primera etapa). Si aquest professional sospita que la persona pot tenir el virus, sol·licita la detecció dels anticossos del pacient a un laboratori especialitzat, com és el de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El pacient ha de tornar al centre d’atenció primària un altre dia per realitzar l’extracció de sang (segona etapa). La mostra de sang s’envia al laboratori. Si el laboratori detecta anticossos del virus, els responsables de l’analítica avisen el professional de medicina d’atenció primària que és necessari fer una altra extracció de sang per avaluar la càrrega viral (és a dir, per determinar si la persona encara té el virus, a banda de tenir els anticossos) i el pacient ha de tornar al Centre d’Atenció Primària perquè el professional el visiti, li comuniqui el resultat de l’analítica (tercera etapa) i torni a fer-se una extracció de sang (quarta etapa). Si es confirma que la persona té el virus, es visita de nou amb el seu professional de medicina de família, que li comunica el resultat (cinquena etapa) i li programa una visita en un centre hospitalari (sisena etapa).

Com explica el Dr. Francisco Rodríguez Frías, cap del Laboratori de Patologia Hepàtica dels Laboratoris Clínics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal en el Grup de Recerca en Malalties Hepàtiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), “aquest periple de sis etapes fa que moltes persones que tenen el virus es quedin pel camí i que no se’ls pugui fer el diagnòstic. Estudis internacionals assenyalen que, aproximadament, el 50 % de les persones no completen tot el procés”. Per aquest motiu, remarca el Dr. Rodríguez Frías, “hem dissenyat un protocol de només tres etapes per simplificar la detecció del virus i així aconseguir que molts més pacients tinguin accés als tractaments”.

De sis a tres etapes: atenció primària - extracció de sang - hospital

Ara, quan als Laboratoris de Vall d’Hebron es rep una mostra de sang (la persona ja ha fet dues etapes: visita al professional de medicina d’atenció primària i extracció de sang), si es detecten anticossos s’avalua directament la càrrega viral. Si és positiva, es recomana a aquest professional que derivi directament el pacient al centre hospitalari (tercera etapa). Com assenyala el Dr. Rodríguez Frías, “és el primer sistema d’aquest tipus que s’implementa de forma estandarditzada a Catalunya”.

Després de cinc mesos des de la implementació del programa, ja s’han analitzat 387 mostres de persones seguint aquest sistema. D’aquestes, 193 persones presentaven càrregues virals detectables (49,9 %) ―o sigui, infecció crònica pel VHC― i el 60 % ja tenia lesió al fetge. “Si no s’hagués implementat aquest procediment diagnòstic probablement la meitat d’aquests pacients haurien quedat sense diagnosticar”, remarca el Dr. Rodríguez Frías.

Hepatitis C: el repte està en el diagnòstic

L’hepatitis C és una malaltia causada pel virus de l’hepatitis C i afecta sobretot el fetge. El grau d’afectació d’aquest òrgan es valora en funció de cinc estadis o fases: fase 0, absència de fibrosi; fase 1, fibrosi lleu; fase 2, fibrosi moderada; fase 3, fibrosi greu; fase 4, cirrosi. Si no es tracta de forma adequada, més del 30 % de les persones amb infecció crònica pel VHC (és a dir, persones que tenen el virus) desenvolupen cirrosi o càncer de fetge. Cal destacar que, sobretot en les primeres etapes de la malaltia, “aquesta no presenta símptomes —assenyala el Dr. Rodríguez Frías—. A vegades, els pacients arriben a l’especialista per casualitat, quan ja estan en fases molt avançades, amb fibrosi o, fins i tot, amb cirrosi. Per tant, és fonamental simplificar i facilitar el diagnòstic”.

S’estima que l’1,2 % de la població de l’Estat s’ha infectat amb el VHC (unes 550.000 persones). El 50 % presenten el virus actiu (infecció crònica). El 60 % d’aquestes no estan diagnosticades, i, per tant, presenten un elevat risc de desenvolupar hepatitis i que la patologia posi en risc la seva vida. Actualment, remarca el Dr. Rodríguez Frías, “els tractaments antivirals d’acció directa ofereixen una taxa de resposta de més del 95 %. És a dir, més del 95 % dels pacients que reben aquests tractaments es curen. Per tant, el repte ja no està tan enfocat a desenvolupar nous tractaments com a diagnosticar el gran nombre de persones que no saben que estan infectades”.

Aquest nou sistema de detecció ràpida implementat ara a Vall d’Hebron “permetrà que molts pacients sàpiguen que tenen el virus i rebin tractament. I, a més, com que sabran que estan infectats i es curaran gràcies als nous tractaments, s’evitaran noves infeccions”, afegeix el Dr. Rodríguez Frías.

Aquest sistema s’anirà implantant de manera progressiva a la resta de centres de l’ICS. A més, recentment el Departament de Salut va anunciar que el Govern aprovarà un nou pla per eliminar l'hepatitis C a Catalunya.

Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron

Aquest sistema de detecció ràpida s’ha pogut implementar gràcies a l’elevada eficàcia, potència i capacitat dels Laboratoris Clínics de Vall d’Hebron. Els Laboratoris Clínics donen servei tant a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com a l’atenció primària de la ciutat de Barcelona. Reben diàriament més de 20.000 mostres, de més de 6.000 pacients, i s’hi realitzen més de 80.000 determinacions diàries. Són els laboratoris més grans de l’Estat espanyol i uns dels més grans d’Europa, per volum i complexitat. El servei es caracteritza per l’enorme quantitat de tècniques que s’hi realitzen, juntament amb el seu grau de terciarisme. El 30 % de les proves es du a terme al Core Lab (un laboratori central automatitzat) i la resta es fa en àrees especials amb diferents graus de complexitat. Els laboratoris ocupen 9.000 m² de superfície total distribuïda en tres edificis adjacents, on es troben els serveis de Bioquímica, Hematologia, Microbiologia, Immunologia, Anatomia Patològica, Genètica i el Core Lab.