Una experta de Vall d’Hebron lidera una iniciativa per millorar la seguretat en els avions dels pacients al·lèrgics

Les reaccions al·lèrgiques més greus (conegudes com a xoc anafilàctic) són potencialment mortals. Es tracta de reaccions que afecten tot l'organisme i es manifesten veloçment, en pocs minuts. Produeixen símptomes cutanis típics d’al·lèrgia, respiratoris com l'ofec, o cardiovasculars, amb caiguda de tensió i pèrdua de coneixement. En casos molt extrems, poden causar la mort de la persona. Quan es produeix una reacció al·lèrgica greu, és fonamental saber reconèixer els símptomes i actuar ràpidament. Les persones que pateixen un xoc anafilàctic han de rebre assistència mèdica urgent, que inclou la injecció intramuscular d’adrenalina, o poden autoinjectar-se l’adrenalina elles mateixes.

El problema encara és més greu si una persona pateix una anafilaxis durant un vol i no porta adrenalina per tal d’autoinjectar-la o no pot rebre l’assistència mèdica adequada urgentment. Per aquest motiu, l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia (WAO, per les seves sigles en anglès) realitza una sèrie de recomanacions tant a les companyies aèries com als passatgers per prevenir i combatre una reacció al·lèrgica greu en un vol comercial. Aquestes recomanacions es recullen en un article científic recentment publicat al World Allergy Organization Journal. La Dra. Victòria Cardona, cap d’Al·lergologia de Vall d’Hebron i coordinadora del Comitè d’Anafilaxis de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, lidera aquesta iniciativa que té com a objectiu millorar la seguretat en els avions dels pacients amb al·lèrgies.

Al·lèrgies alimentàries i respiratòries

Com explica la Dra. Cardona, també investigadora del Grup de Malalties Sistèmiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), cada vegada hi ha més persones amb al·lèrgies. I la principal preocupació del Comitè d’Anafilaxis de l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia pel que fa a les reaccions al·lèrgiques en els avions són les relacionades amb els aliments. “Les reaccions al·lèrgiques sistèmiques, que en el seu vessant més greu arriben al xoc anafilàctic, suposen el 2-4% dels problemes mèdics que tenen lloc en els vols comercials i solen ser provocades per aliments, com cacauets, nous o mariscos. Per exemple, s’estima que aproximadament el 9% de les persones amb al·lèrgia als cacauets n’han patit una reacció al·lèrgica durant un vol”, assenyala. A vegades, les persones que pateixen aquestes reacciones les poden controlar gràcies a l’automedicació (adrenalina, en els casos més greus). “Moltes vegades, controlen la reacció al·lèrgica sense l’ajuda dels membres de la tripulació. Però, en ocasions, cal desviar un vol a l’aeroport més proper perquè un pacient pateix un xoc i ni el pacient ni la tripulació no disposen dels medicaments ni de la preparació per fer front a la situació”. Durant els vols comercials és costum servir aperitius i àpats que contenen aliments al·lergènics, com els esmentats. Si una persona amb al·lèrgia a algun aliment viatja en un vol internacional, i no entén l’etiquetatge dels aperitius o els àpats, o no pot comunicar-se de forma fluida amb la tripulació, té més risc de patir una reacció.

D’altra banda, les exacerbacions de l’asma (és a dir, els atacs d’asma, que poden causar el bloqueig total de les vies respiratòries) també poden ser provocades per les condicions pròpies d’un vol, com, per exemple, “la concentració d’oxigen i la pressió, que poden causar un lleuger descens de la saturació d’oxigen a la sang, o el baix nivell d’humitat, que pot ressecar la mucosa nasal”, diu la cap d’Al·lergologia de Vall d’Hebron. S’estima que els problemes respiratoris són la cinquena causa més freqüent d’emergències mèdiques als avions.

Les companyies aèries progressen adequadament, però han de millorar

La Dra. Cardona explica que “el problema de les reaccions al·lèrgiques no ha rebut l’atenció necessària per part de les companyies aèries, malgrat que, en general, han millorat en els últims anys els kits d’emergències mèdiques en els avions i la formació de la tripulació per atendre-les. Cal destacar que cada país té la seva legislació en aquesta matèria, i que no totes les companyies estan igual de preparades”. L’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, explica la Dra. Cardona, “recomana que en tots els vols hi hagi brondil·latadors inhalats i oxigen per tractar les exacerbacions de l’asma, i adrenalina en els vols comercials, per fer front amb més garanties un shock anafilàctic”. Altres recomanacions són que la tripulació rebi formació per poder ajudar una persona amb una reacció greu amb l’ajuda d’un professional sanitari a distància, que es consulti a un metge prèviament al vol quan hi viatgi un pacient amb al·lèrgia, que els etiquetatges i avisos sobre al·lèrgens en els aliments siguin molt clars, que els animals de companyia viatgin lluny de les persones que en són al·lèrgiques i que es mantinguin condicions adequades d’humitat i oxigen. Cal tenir en compte, afegeix la Dra. Cardona, “que pot ocórrer que una persona pateixi la seva primera reacció al·lèrgica durant un vol, i necessitarà ajuda”.

I què han de tenir en compte les persones al·lèrgiques?

Les persones que pateixen al·lèrgies poden tenir por de patir una reacció greu durant un vol o tenir problemes per portar medicaments a bord o amb el seu ús. En aquest sentit, la Dra. Cardona aconsella “que els pacients que hagin patit una reacció greu consultin al metge abans d’agafar un avió, perquè potser caldrà ajustar la medicació. A més, han d’anar amb molt de compte amb els aliments que serveixen durant el vol. En casos greus, és convenient que avisin a la tripulació de la seva malaltia per reduïr el risc d’exposició als al·lèrgens”. A més, les persones susceptibles de patir una reacció al·lèrgica greu han de portar sempre a sobre un autoinjector d’adrenalina, que és la medicació necessària per combatre un xoc anafilàctic. “El problema és que aquest autoinjector té una agulla i líquid, fet que pot dificultar que es pugui pujar a un avió. Aconsellem a aquestes persones que demanin un document al seu metge que acrediti la necessitat de portar-lo sempre a sobre, inclús dins un avió”, afegeix la cap d’Al·lergologia de Vall d’Hebron.