La Jornada del Dia Mundial contra el Càncer posa en valor els avenços en la prevenció, el tractament i la recerca

Com cada 4 de febrer i coincidint amb la celebració del Dia Mundial contra el Càncer, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha organitzat una Jornada dedicada a les malalties oncològiques. En l’edició d’aquest any, s’han volgut posar en valor els avenços en la prevenció, el tractament i la recerca contra el càncer, tot fent memòria dels inicis i posant el focus en el l’abordatge actual i els reptes de futur.

Esther Rodríguez, subdirectora assistencial de Vall d’Hebron, ha donat la benvinguda als assistents tot recordant que aquest 2025 l’Hospital Universitari Vall d’Hebron celebra el seu 70è aniversari. “Aquest gran hospital públic compleix set dècades sent referència nacional i internacional en assistència, recerca i docència. Vall d’Hebron porta 70 anys al costat dels pacients i, precisament, aquest serà el lema que ens acompanyarà al llarg de tot l’any i que avui pren un sentit especial en aquesta Jornada dedicada a les malalties oncològiques”, ha explicat.

La periodista de Betevé, Eva Arderius, ha moderat la taula rodona que ha comptat amb la participació de Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); Isabel Magallón, supervisora de l’Àrea Ambulatòria d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron; Luis Gros, metge adjunt del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); Ana Rodríguez-Arana, cap de Radiologia de la Dona de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora del grup d’Imatge Mèdica Molecular del VHIR, i Carla Borrell, pacient de l’hospital.

Incidència del càncer a Catalunya

A Catalunya, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindran càncer en algun moment de la seva vida. En els homes representa la primera causa de mort i els més habituals són el de pròstata, el colorectal, de pulmó, de bufeta i de fetge. Entre les dones és la segona causa de mort, després de les malalties cardiovasculars, i els més comuns són el de mama, colorectal, de pulmó, d'úter i el tumor cerebral. En edat pediàtrica, el càncer és poc habitual, però, per la seva gravetat, representa la segona causa de mort fins als 14 anys, després dels accidents. Cada any es diagnostiquen al voltant de 200 casos de càncer infantil i els més habituals són les leucèmies, els tumors cerebrals i els limfomes.

La comunitat científica pronostica que durant el 2025 els casos de la malaltia augmentaran un 3,29%. Aquesta és una tendència creixent des de fa anys que s'explica per l'increment de l'esperança de vida i el tipus d'hàbits de la societat. Per a totes les persones, adults i infants, i les seves famílies, el càncer no només suposa un impacte físic molt gran, sinó que té unes conseqüències emocionals de gran importància al llarg de la seva vida.

En aquest sentit, Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de Vall d’Hebron i director del VHIO, ha recordat que el Servei d’Oncologia Mèdica d’adults es va crear el 1996 ja que fins llavors estava integrat dins del Servei de Radioteràpia. “Va ser una aposta estratègica de l’hospital per posicionar Vall d’Hebron com a referent internacional en el diagnòstic, el tractament i les cures continuades dels pacients amb una visió multidisciplinària. L’hospital va ser molt conscient de l’impacte de les malalties oncològiques i de l’oportunitat que teníem d’oferir uns serveis d’excel·lència”.

Vall d’Hebron, primer centre integral d’atenció oncològica de l’Estat

Aquesta aposta estratègica ha portat Vall d’Hebron a ser el primer centre de l’Estat en acreditar-se l’any 2023 com a centre integral d’atenció oncològica (Comprehensive Cancer Centre) per l’Organització d’Instituts Europeus del Càncer (OECI). L’acreditació de l’OECI reconeix l’abordatge multidisciplinari del càncer que desenvolupa Vall d’Hebron, tant amb pacients pediàtrics com adults, l’existència de comitès formats per professionals de diferents especialitats per decidir el millor abordatge per a cadascun d’ells, la investigació i la docència de gran potència que porta a terme, l’acompanyament del pacient oncològic durant tota l’evolució de la seva patologia i la implicació dels pacients en aquest procés.

Durant l’acte, Isabel Magallón, supervisora de l’Àrea Ambulatòria d’Oncologia també ha reflexionat sobre el canvi de paradigma en l’atenció als pacients oncològics que ha portat la medicina de precisió. “La medicina personalitzada ens ha permès individualitzar els tractaments i, més important encara, millorar la seguretat dels pacients en la prescripció, la preparació i l’administració de fàrmacs. La toxicitat dels tractaments s’ha reduït molt perquè estan més ajustats i personalitzats”, ha explicat. Magallón també ha fet especial èmfasi en el model organitzatiu de Vall d’Hebron basat en àrees de coneixement, l‘enfocament segons la intensitat de cures i el rol de la infermera de pràctica avançada, que ha permès oferir unes cures expertes i de més qualitat centrades en el pacient i les seves necessitats.  

Isabel Magallon també ha recordat que “fa uns anys els pacients havien d’ingressar per rebre el tractament, mentre que ara venen a l’hospital de dia unes hores, fan el tractament i marxen a casa. Això és una millora substancial per al benestar i la comoditat del pacient". I ha afegit que "el futur edifici d'atenció ambulatòria que es construirà properament estarà dissenyat per posar el pacient al centre, per donar resposta a les seves necessitats i per garantir la seva comoditat i intimitat”.

En la mateixa línia, Luis Gros, metge adjunt del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques i investigador del grup de Càncer i Malalties Hematològiques Infantils del VHIR, ha posat en valor el fet de disposar de cases d’acollida per a famílies i incorporar psicooncòlegs i treballadors socials als equips per millorar l’abordatge de la malaltia. “Abans l’assistència es focalitzava en l’acte mèdic, diagnòstic i tractament. Ara l’abordatge de la malaltia és holístic i té en compte el benestar del pacient i la seva família. En càncer infantil ho estem treballant des de fa molts anys i en adults també s’està fent aquest enfocament, tot i que encara queda camí per recórrer. La millora dels espais assistencials també ens està ajudant i en aquest punt la col·laboració públicoprivada és fonamental”, ha reflexionat.

“A banda dels avenços en la millora del diagnòstic i dels tractaments, que cada cop son més precisos i que evidentment son importantíssims, el fet d’estar al costat del pacient i la seva família, d’acompanyar-los i tenir cura del seu benestar emocional i de les seves necessitats ha suposat en punt d’inflexió. Oferim una atenció d’excel·lència des del punt de vista tècnic i humà. I això és molt important”, ha afegit el doctor Gros.

Ana Rodríguez-Arana, cap de Radiologia de la Dona i investigadora del grup d’Imatge Mèdica Molecular del VHIR ha parlat de la salut de la dona com un dels eixos fonamentals de Vall d’Hebron i del circuit de detecció ràpida del càncer de mama que es va posar en marxa l’any 2005. Una altra fita destacada que ha compartit és la decisió el 2019 de separar l’organització de l’antic Hospital Maternoinfantil en l’Hospital Infantil i l’Hospital de la Dona. Rodríguez-Arana ha incidit en el fet de “deixar de vincular la dona només a la maternitat i enfocar l’atenció a la seva salut amb una visió integral. Per exemple, el fet de canviar el concepte de radiologia de mama pel de radiologia de la dona, va en la mateixa línia, posar la dona al centre de l’assistència”.

Vall d’Hebron, referent en atenció i recerca

Els darrers anys, la recerca en càncer ha fet grans avenços per entendre com funciona la malaltia i ha permès crear noves eines de diagnòstic i nous tractaments, a més a més de desenvolupar una medicina personalitzada, que adapta les teràpies a cada pacient i a cada tumor, tot augmentant-ne l'eficàcia i reduint-ne els efectes secundaris. Tot això s'ha traduït en una supervivència més alta a càncers com els de mama, de pròstata o de colon i recte. Tanmateix, queda molt per avançar en càncers de mal pronòstic, amb una taxa de supervivència per sota del 30%, com són els de pàncrees, d'esòfag, de pulmó o de fetge, i els tumors cerebrals. En aquests casos, el futur passa per poder-los diagnosticar en fases primerenques i aconseguir teràpies efectives, dos factors que actualment no existeixen.

Per poder tractar més càncers amb èxit, de manera menys invasiva per als pacients i preservant-ne al màxim la qualitat de vida, cal que la recerca avanci en la detecció precoç, els tractaments i el diagnòstic de la malaltia. En l'àmbit de les teràpies, es necessiten tècniques que garanteixin més precisió en cirurgia i en oncologia radioteràpica i s'ha d'avançar en la immunoteràpia, amb un futur molt prometedor. Pel que fa als diagnòstics, la recerca oncològica està fent moltes passes endavant en tècniques com la biòpsia líquida, que permetrà detectar la malaltia abans, controlar la resposta als tractaments i anticipar recaigudes. Així mateix, cal avançar en el coneixement de com es produeix la metàstasi.

En aquest context, Vall d’Hebron està compromès amb el desenvolupament d'assajos clínics per oferir nous tractaments als pacients amb prop de mil assajos oberts per a adults i més de 50 per nens. El VHIO, integrat al Campus Vall d’Hebron, és un centre de referència en medicina personalitzada en oncologia. Cada any, el VHIO inclou més de 1.650 pacients en més de 800 assaigs clínics actius: gràcies a ells, el VHIO ha contribuït a l’aprovació de més de 70 noves indicacions de  fàrmacs per al tractament del càncer.

Durant la Jornada, el doctor Tabernero ha recordat que “la recerca és la clau per continuar avançant en el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques que millorin la supervivència i la qualitat de vida dels pacients. En aquest sentit, el 2006 es va fundar el VHIO amb un model pioner d’investigació translacional que neix amb l’objectiu de traslladar els descobriments que es fan al laboratori el més ràpidament possible a la pràctica clínica. Aquest objectiu ha pogut avançar gràcies a la posada en marxa el 2010 de la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch en què es realitzen assaigs clínics innovadors amb fàrmacs en desenvolupament inicial”.

Per la seva banda, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) compta amb 9 grups de recerca que centren els seus esforços a desxifrar els mecanismes de l’origen i la progressió tumoral per traduir-se en millores diagnòstiques, pronòstiques i terapèutiques. Aquests grups centren la seva activitat en la recerca translacional enfocada tant al càncer adult com al càncer infantil, per aconseguir oferir una atenció integral dels i les pacients oncològics i millorar-ne la supervivència i qualitat de vida. Els equips del VHIR treballen per desenvolupar noves teràpies personalitzades, per estudiar les causes de la resistència de diferents tipus tumorals als tractaments i també en el reposicionament de fàrmacs ja aprovats per a altres patologies humanes. El treball multidisciplinari permet que els descobriments científics arribin a la pràctica clínica de la forma més ràpida possible.

El testimoni de Carla Borrell, pacient de Vall d’Hebron diagnosticada de càncer de pulmó l’any 2018, ha permès conèixer la visió del pacient en la gestió d’una malaltia oncològica. Borrell ha compartit la seva experiència destacant la importància de comptar amb una xarxa emocional durant tot el tractament i de mantenir una bona qualitat de vida. També ha destacat “els beneficis de parlar amb els professionals i de preguntar-los tot el que necessitem, més enllà de la cirurgia o el tractament. Resoldre dubtes pel que fa a l’alimentació o al tipus de vida que pots portar és fonamental. El seu acompanyament és molt important i el temps també”.